Una exposició de fotografies mostra el canvi que ha viscut l’ofici dels blanquers en els darrers 20 anys a la ciutat

Quan es van fer aquestes fotografies, l’any 1992, l’objectiu del gremi era tenir un reportatge gràfic que mostrés totes les tasques que es duen a terme en el tractament de la pell i el major número de fàbriques possibles. D’aquesta manera, el gremi va encarregar a l’AFI a (Associació Fotogràfica d’Igualada) que fes un recull de fotos exhaustiva i tres fotògrafs igualadins, Armand Ramon, Joan Tomàs i Ramon Mascaró van ser els encarregats de deixar constància d’uns moments que per a molts ja ens semblen llunyans.

Els canvis més importants.

Observant les fotografies amb l’ajuda de Miquel Vila, ens adonem d’alguns dels canvis més importants durant aquests 19 anys: ‘La gent fumava mentre treballava’ explica Vila. A més a més, també trobem diferències en la composició sociològica dels treballadors: ‘Abans només hi havia treballadors blancs, ara hi ha molts marroquins i nouvinguts treballant a les adoberies. A més, en el conjunt de 184 fotografies només es veuen 3 dones, ara la cota femenina és molt més elevada’. Finalment, un dels canvis més evidents és la tecnologia: ‘Abans no hi havia els avanços electrònics que tenim actualment en el funcionament de les màquines’.

La fotografia, un art

Miquel Vila apunta que per escollir les 184 fotografies definitives se’n van haver de fer 3.000: ‘Aleshores encara es treballava analògicament, cada fàbrica es convertia en un plató fotogràfic per poder realitzar les fotos amb les millors condicions possibles i eren els mateixos autors qui van fer el procés del revelat. Els estris utilitzats durant aquest procés també es poden veure en l’exposició.

Assessorament per la pel•lícula ‘El perfum’

Durant el rodatge de la pel•lícula ‘El perfum’ basada en la novel•la de Patrick Süskind la directora d’efectes especials es va posar en contacte amb el gremi de blanquers d’Igualada per rebre assessorament sobre com era una adoberia durant l’edat mitjana: En Llacuna i jo vam anar al plató on rodaven l’escena per explicar-los bé els detalls del tractament de la pell. Els estris que segons Vila: ‘Tot i estar fets de plàstic semblen reals’, també estaran exposats al Museu de la Pell.