El 'fast cook' a base de drogues, nova aposta de la cuina catalana d'avantguarda

És una aposta nova, una nova línia de treball. Coneixedors del fet que els traficants intenten saltar-se la logística necessària per al tractament de la droga, ara hi ha grups que procuren centrar-se en aquesta tasca, i per això opten per tractar ells la droga, servint encàrrecs d'altres organitzacions. Es tracta d'obtenir directament la substància final per a la seva venda.

Segons la 'recepta' interceptada, a banda de l'ingredient base que pot ser l'heroïna o qualsevol substància similar (morfina, cocaïna, etcètera), també ens caldria amoníac, acetona, èter, àcid clorhídric i àcid sulfúric. I faria falta, també, algun instrument per tallar. Els passos que cal seguir per 'cuinar-la' ens els estalviarem... els deixarem com a 'secrets professionals' d'aquests malvats xefs que posen en perill la salut de tanta gent. 'La vol poc cuita o ben feta, l'heroïna d'avui?', devien preguntar... 'Bon profit!' (fa mal a les orelles i tot!). I per poder materialitzar tot el procés d'elaboració necessitem: un encarregat del procés químic de transformació de la droga (el cuiner, perquè ens entenguem); un parell de 'relacions públiques' per captar clients (més que una gran presència física, se'ls demanen bons contactes en el món de la delinqüència i saber promocionar l'activitat del laboratori); i un altre bon contacte d'individu/s que aconsegueixin introduir la droga al país. Així de senzill. Sembla que els funcionava bé, fins que els cossos policials els van fer tancar la paradeta... S'hi dedicaven de forma exclusiva, amb una especialització màxima. Es veu que aquest sector no ensuma la crisi per enlloc i que el nombre de clients, lluny de reduir-se, cada vegada va a més. Massa diners en joc, en aquest gran i lamentable mercadeig.

El problema pot tenir molta més incidència del que pot aparentar, i és que la droga ens arriba de totes bandes. Per terra, mar i aire. A l'aeroport del Prat, per exemple, durant l'any passat la Guàrdia Civil en va confiscar més de 1.200 quilos, gairebé una tona de la qual es trobava en un avió privat (són dades de l'Institut Armat). També s'ha disparat la confiscació d'haixix al port de Barcelona, en bona mesura per l'obertura d'una nova línia regular de ferris Tànger-Barcelona-Gènova: dels 110 quilos confiscats el 2010 s'ha incrementat fins als 4.330 l'any passat (dades de la Guàrdia Civil). Encara no fa ni dues setmanes també es van intervenir una vintena de quilos de cocaïna a la platja tarragonina de Perelló, de la mateixa manera que dies abans s'interceptava un pesquer gallec a alta mar amb més de tres mil quilos de droga a bord. Un dispositiu policial antidroga que els Mossos van desplegar a La Jonquera i Figueres també va permetre la detenció de diverses persones com a presumptes autores d'un delicte contra la salut pública. Són només uns pocs exemples dels molts que s'han produït darrerament. No és estrany que després arribi l'evidència: l'estat espanyol és el país europeu on es consumeix més cocaïna. Es fa massa obvi –i preocupant al mateix temps– que convé reparar com sigui aquesta aixeta que degota de forma ininterrompuda. Dia sí i dia també. De veritat costa tant, arreglar-la? Potser és millor canviar-la? O ja convé a algú que el degoteig no s'aturi i que, per tant, l'aixeta vessi sense parar? El que dèiem: massa diners en joc...

Oriol Solà i Prat