FESTHI: "En veure les incomoditats que provocava, hem plantejat com fer un canvi en el color del cinturó del gegant"

S'està comentant molt, especialment a les xarxes socials, la semblança del cinturó del gegant amb la bandera espanyola. Hi ha algun motiu?

El debat del cinturó és el cas d'una combinació de materials i l’atzar. El cinturó havia de ser de pell amb un galó de passamaneria al mig per enriquir, com els trossos que quartegen l'espiell, de vellut verd. La pell és marró però vermelleja cap a un color teula i el vellut verd era molt fosc i costava de veure. El constructor va canviar la cinta verda per una de groga, del mateix vestit del gegant. Certament aquesta similitud hi és, i encara més quan es mira en una fotografia. Nosaltres mateixos no n’hem sigut conscients fins que hem tingut els gegants a Igualada, ja que desconeixíem els colors d’aquest detall.

Des de la Federació i acord amb el constructor, en veure les incomoditats que provocava i que la similitud era real, -i que a més a més, pot induir a confusions de concepte pensant que són una representació de reis espanyols, entre d’altres- hem plantejat com fer un canvi en el color del cinturó del gegant.

Penseu fer alguna cosa davant les sensibilitats que es veuen molestes i incòmodes per aquesta semblança? Es canviarà el cinturó?

Des de la Federació i acord amb el constructor, en veure les incomoditats que provocava i que la similitud era real, -i que a més a més, pot induir a confusions de concepte pensant que són una representació de reis espanyols, entre d’altres- hem plantejat com fer un canvi en el color del cinturó del gegant. El constructor està valorant opcions que implicarien enfosquir i modificar el color de la pell, i passada la Festa Major procurarem abordar la qüestió amb cura, ja que la modificació que es faci ha de ser consistent i preservar el bon estat del vestit sense malmetre’l.

Per què s'ha optat perquè els gegants siguin uns reis i no a semblança dels de 1921? Quins criteris heu seguit?

A les últimes imatges que tenim dels Gegants Vells, al voltant del 1930, ell ja anava coronat i amb una vestimenta pròpia de rei. Això ens va fer pensar que aquesta parella de gegants estava seguint la tendència de l’època: canviar els vestuaris més nobles cap als propis de reis, tal com es veia en el context contemporani. En aquest sentit s’ha volgut seguir el llegat d’aquestes darreres imatges, i donar-hi continuïtat, amb la idea de reintroduir-les com si no s’haguessin arribat mai a perdre durant la Guerra Civil.

També hi ha hagut crítiques sobre el penjoll del gegant, que és el Toisó emprat per la monarquia espanyola.

El Toisó és una ordre de cavalleria fundada cap a 1430 pel duc de borgonya i de la qual en formaven part els membres més destacats de l'alta noblesa europea; després que el càrrec de gran mestre de l'ordre passés per l'emperador del sacre imperi romano germànic Maximilià, des de Carles V (1500-1558) els grans mestres han estat quasi sempre els reis d'Espanya.  

A banda, però, del significat historicista de l'element, el motiu principal perquè el Gegant Vell el vesteixi és degut al fet que la figura original ja el lluïa als voltants de 1925 i 1930, tal i com consta en les fotografies que s’han trobat en el període de recerca i documentació.

Per què el nom de "Passacalle" i no "Passada" o un altre en català?

La recuperació de la Passacalle consisteix a reviure un acte que fins a mitjans dels anys 50 s’havia realitzat a la ciutat d’Igualada. En el procés de documentació per tal de retornar l’acte a la ciutat s’ha pogut constatar que el nom utilitzat era Pasacalle, tal com consta en diferents documents de l’època. De fet, cal ser conscients que moltes mostres patrimonials històriques, estan impregnades amb castellanismes provinents de l’època. També ho trobem per exemple en els versots del Ball de Sant Miquel i els Diables, així com passa en manifestacions festives d’altres poblacions.

S’ha batejat el nou acte com a Passacalle entès com un nom propi: un manlleu provinent del castellà

En aquest sentit, s’ha batejat el nou acte com a Passacalle entès com un nom propi: un manlleu provinent del castellà (documentat històricament) que s’ha catalanitzat amb la doble essa, però que com a nom propi busca batejar l’acte amb la singular paraula que ja tenia llavors. No únicament com a paraula descriptiva sinó com a nom propi, entenem que poden existir altres criteris lingüístics, però aquest és el que s’ha seguit per definir aquesta nomenclatura.

Celebrem l’èxit d’aquesta primera edició de l’acte que ha superat totes les expactatives previstes i que ha satisfet a participants, homenatjats i públic assistent

Tanmateix, celebrem l’èxit d’aquesta primera edició de l’acte que ha superat totes les expactatives previstes i que ha satisfet a participants, homenatjats i públic assistent. Confiem en poder seguir millorant recollint els comentaris i aportacions de tothom.