Un forat... Infinit

Al ple d'Igualada, el govern de CiU i els diversos grups de l'oposició van debatre sobre la problemàtica que s'obre amb el complex esportiu Infinit i les seves instal·lacions. Els indicis de frau i possible vulneració de cinc punts del contracte, si es confirmen, podrien significar la rescissió del mateix. Abans que es detectés aquest possible engany, diverses veus havien criticat durament els termes del contracte amb l'Infinit que es va firmar el 2009. Ara, però, s'entén que una possible rescissió i que l'Ajuntament assumís la infraestructura i la gestió podria ser una càrrega insuportable també per les finances municipals. L'Ajuntament ha hagut de pagar cada cop més a l'empresa Anoia Esports ja que es preveia una demanda creixent, any a any, i no s'està produint. El govern de CiU, preguntat sobre si s'engegarien els mecanismes per rescindir si es contrasta el frau, ha demanat prudència. L'oposició, en canvi, té parers diferents sobre què fer amb l'equipament. 

Una remunicipalització delicada

El portaveu Albert Mateu parla "d'una situació fraudulenta que agreuja uns costos de l'equipament ja de per si desorbitats per a la ciutadania". La formació té una aposta per "la municipalització, però entenem que els moments poden ser complicats" per afrontar-la, donada la situació econòmica municipal i la legislació vigent. No obstant, va demanar un major control sobre els serveis externalitzats, va lamentar els anys transcorreguts fins descobrir-se la gestió fraudulenta, i va demanar que es faci "un estudi de viabilitat econòmica per tal de saber quan ha de costar aquest equipament" tenint present els actuals nivells d'usuaris. Així, es podria saber si és viable una municipalització. Aquesta última proposta va ser acceptada per l’alcalde Marc Castells, que va anunciar que es demanaria d’iniciar aquest estudi econòmic per conèixer possibles escenaris.

La CUP veu l'equipament com "una herència dels temps de la febre constructiva i del creixement il·limitat" i Mateu assenyala que "el govern i el ple es van deixar portar per unes previsions de creixement que no tothom es creia, ja que al carrer hi havia qui es manifestava contra el Pla Director".

Part de l'oposició acusa al govern de despertar-se tard

El grup de Decidim Igualada ha posat sobre la taula, en boca de Darío Castañé, que "no es permetrà que succeeixin aquest tipus de descontrol en instal·lacions i serveis públics, mantenint-los. No s'hi val a privatitzar-los completament i desentendre's per no llençar els diners públics que ja s'han destinat tots aquests anys. L'Infinit és de gestió privada però l'Ajuntament s'ha de fer-ne responsable fiscalitzant-los amb fermesa". Castañé també acusa al govern de despertar-se tard, ja que els exercicis fraudulents van ser del 2010 al 2013 "i ja som al 2015".

Josep Maria Palau (ERC), per la seva part, considera que "cal un full de ruta sobre el futur de la instal·lació" i alerta del neguit d'alguns dels usuaris i esportistes. Palau planteja que es municipalitzi i recuperi el servei. El fet que no s'hagués actuat abans és un altre dels punts en els que insisteixen els republicans. En aquest sentit, també el PP, amb Joan Agramunt, exigia que l'Ajuntament hauria d'haver vigilat més d'a prop la concessió.

Començar amb mal peu

L'Infinit va arrencar el novembre del 2009 amb mal peu. Unes setmanes abans, Josep Singla, president de Proinosa -una de les parts integrals d'Anoia Esports- es va veure embolicat en el Cas Pretòria. Encara va aparèixer en la inauguració, però la seva estrella va declinar: al cap de poc l'empresa, accionista majoritària, va entrar en concurs de creditors. Els gimnassos d'Igualada van alçar la veu des del primer moment, entenent que un ens públic els feia competència. Dins la pròpia Anoia Esports hi va haver canvis i va entrar a l'accionariat IG Esports. El ball de personal i el cessament de la primera direcció. Després, unes dutxes que durant un hivern sencer només treien aigua freda. 

Les provisions del consistori per a pagar les subvencions els darrers pressupostos, 2014 i 2015, van ser de 360.000 euros. A això cal sumar-hi la partida de 200.000 euros anuals que es pagaran fins el 2038 per la construcció. Les contrapartides són el 30% que reben les arques municipals dels beneficis de cada exercici. Com a clau de volta, les previsions -optimistes- que parlaven de 3.000 usuaris. En els darrers exercicis, s'està sobre els 1.700.