¡Fuerza Chile!

¡Fuerza Chile!

La catàstrofe segueix sent alarmant al país que, junt amb Japó, és el més sísmic del món. Una setmana després del terratrèmol, la reconstrucció de la normalitat al país és la feina més difícil; per ara, és bàsic prioritzar els danys psicològics dels materials.

El desastre a Xile provoca milers d’efectes, centenars de desastres que s’acumulen i encadenen a desenes i desenes de problemes més. El govern de Bachelet ja ha declarat que el procés de reconstrucció durarà més de quatre anys que és, justament, el temps de presidència de Piñera – començarà a exercir el dia 11 d’aquest mes.

El terratrèmol, considerat una catàstrofe d’interès internacional per la desgràcia que representa, ha mogut a molts països que envien tot tipus d’ajudes, tant econòmiques com materials. Mentrestant, però, el país sísmic s’organitza amb la màxima rapidesa possible i sembla que mica en mica procuri l’estabilitat, encara que sigui impossible. A Santiago hi ha barris que han quedat més afectats que altres i, per això, els que estem bé intentem aprofitar les forces per ajudar aquells que han patit destrosses i han de viure al carrer. De fet, cada barri ha habilitat sales i centres on els veïns poden portar-hi menjar, roba i material pel sud.

Una setmana després del terratrèmol, han sorgit diversos conflictes entre les institucions, entre els veïns més afectats i, com a resident al país, considero que es podrien fer moltes crítiques —sempre són necessàries—, però també penso que s’ha de saber valorar tot allò que Xile ha fet bé. M’impressiona la força que transmeten tots els xilens, l’energia que tenen i l’orgull que senten de ser d’aquest país tremolós. Avui molts hem posat les banderes als balcons en senyal de dol, i així els colors i els ànims han protagonitzat el sisè dia catastròfic. No obstant, em molesten les històries espantoses que emeten a les televisions que, si bé se sumen al lema ‘¡Fuerza Chile!’, només contribueixen a la por i al sentiment de desgràcia general.

Un dels efectes més curiosos

D’entre els grans efectes que ha provocat el terratrèmol, n’hi ha un que crida especialment l’atenció, sobretot perquè no és un esdeveniment típic després d’una catàstrofe. La placa tectònica de Nazca (situada a l’oceà Pacífic, davant de Xile i Perú) va provocar el terratrèmol en xocar contra la placa sud-americana, col·locant-se vuit metres per sota de la segona placa esmentada. De fet, va ser aquest xoc el que també va provocar el terratrèmol de Valdivia de l’any 1960.

A causa d’aquest gran desplaçament de terreny que ha redistribuït el pes de la terra, l’eix de rotació terrestre ha canviat vuit centímetres. És a dir, el planeta s’ha mogut de l’eix. Això ha provocat que s’acceleri el moviment de rotació i, per tant, el dia té, a partir d’ara, 1’26 milionèsima de segons menys.

Cora Muntané

Un poble que fa pinya

En Marc Càlichs va arribar a Xile fa gairebé 4 anys: ‘Puc dir que vaig venir com a immigrant, a buscar noves i millors perspectives laborals respecte de les que tenia a Catalunya, on em dedicava a la realització i postproducció audiovisual. Jo diria que la vaig encertar, veient ara totes les conseqüències generades per la crisi a l'Estat espanyol. En el primer any i mig vaig aguantar com vaig poder, treballant en un restaurant de cuina espanyola i fent petites feines dins l'àmbit audiovisual’. Ara ja fa 2 anys i mig que treballa en el món de la postproducció audiovisual, principalment per a publicitat.

El jove viu al centre de Santiago de Xile, molt a prop del Palau de la Moneda, en una zona on predominen les oficines i amb edificis bastant alts, de 7 o 8 pisos. El terratrèmol va sorprendre en Marc dormint: ‘Va ser impressionant perquè vivim en un 5è pis i l'edifici es movia molt. Al principi pensava que era un tremolor com els que sovint sentim a Xile, però aquest cop el tremolor no parava i cada cop es feia més fort, fins al punt que va saltar la llum. Aleshores vàrem tenir la certesa que allò era un terratrèmol de debò. Sentíem com es trencaven coses del pis, alguns crits, i sobretot un soroll constant i indescriptible. Quan va parar vam sortir al carrer amb la resta de veïns, baixant per les escales il·luminats amb lots i llums del telèfon mòbil, tothom anava amb pijama i tots teníem cara d'espantats. A més, al pis d’un veí se li va trencar una canonada d'aigua i des del carrer semblava que plovia. Quan ja érem al carrer ens vam adonar que, tot i ser molt fort, no es veien edificis al terra; això i la informació que sentíem per la ràdio de l’mp3 ens va anar calmant. Vam passar tot el dissabte contactant amb amics via Internet, reportant-nos al Facebook; en resum, assegurant-nos que els amics i familiars de Xile estaven bé’.

Sobre les rèpliques, en Marc diu que el posen tens i a l’aguait: ja en porten unes 120 i diuen que n’hi haurà durant dos mesos. ‘Haurem de tenir paciència’, diu. Pel que fa a la inseguretat, el jove diu que a Santiago no n’hi ha gaire, sobretot perquè tot ha tornat a funcionar ràpidament; un altre cas, però, és la perifèria, que ja de per si és més insegura. En Marc diu que hi ha una mena de ‘psicosi col·lectiva’, sobretot als indrets on hi ha hagut tsunamis, on la gent sempre està a punt per fugir de nou. També diu que s’ha de vigilar amb els edificis malmesos, ja que qualsevol rèplica (n’hi ha de fins a 6 graus) els pot acabar de tirar a terra.

Finalment, en Marc Càlichs ens parla de l’ajuda internacional, diu que n’ha arribat molta d’Europa i de llatinoamèrica i els Estats Units. Però explica que d’on surt molta ajuda és de la societat xilena en si: ‘Tothom està col·laborant molt. Xile és un país que ha patit molt en la seva història: dels 5 terratrèmols més importants del món registrats els últims 50 anys, crec que Xile n'ha patit 3, entre ells el més potent, de 9.5 a l'escala de Richter; a més van tenir la dictadura de Pinochet, així que la població està acostumada a fer pinya en els moments més crítics, en aquestes situacions el país sencer s'uneix i tothom fa el que pot per col·laborar. Fins i tot s'uneixen els canals de televisió, que aquest divendres fan una marató televisa simultània que durarà 24 hores, i amb la qual volen recaptar 21 milions d'euros’.