El futur de la intel·ligència artificial a debat

Moltes d'aquestes qüestions són les que es van tractar a la darrera sessió de les Converses d'AnoiaDiari aquest passat dimarts al Teatre de l'Ateneu d'Igualada. Per fer-ho la jornada va comptar amb la presència de dos experts en tecnologia, Internet i intel·ligència artificial, Josep Maria Ganyet i Xavier Herce.

Josep Maria Ganyet és enginyer informàtic i empresari. Ha treballat en interacció humana amb ordinadors en empreses com IBM, Deutsche Bank i Gotomedia, i ha creat empreses en els àmbits del disseny, la comunicació i l'arqueologia. Actualment, dirigeix l'agència digital Mortensen, imparteix classes a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Lleida i escriu a La Vanguardia, VIA Empresa, Sàpiens i Cavall Fort. L'any 1998 va escriure el seu primer blog en català medieval i aquest any va publicar el llibre Interacció humana amb els ordinadors (UOC). A més, el febrer del 2023 va publicar el llibre La democràcia mor al núvol, on alerta sobre els perills de l'espionatge a través de les noves tecnologies i la necessitat d'una regulació per protegir els drets individuals dels ciutadans.

Xavier Herce és CEO de Nemeda. És un professional experimentat en desenvolupament de negocis amb una trajectòria destacada en la creació d'startups, ajudant-les a escalar i maximitzar el seu potencial. Ha col·laborat amb startups com Loyal Guru, SmartMonkey i Batou, aportant la seva experiència com a assessor i CRO en el creixement del seu negoci. La seva especialitat rau en la identificació d'oportunitats de mercat, l'establiment de socis estratègics i la formulació de propostes de valor que captiven tant clients com inversors. Ha orientat startups en recaptació de fons, relacions amb inversors i planificació estratègica, sempre amb una visió enfocada a la presa de decisions estratègiques i l'aprofitament d'oportunitats emergents.

L'aparició gairebé sobtada de la IA ha portat tot un conjunt de dubtes, debats i pors sobre les conseqüències que tindrà l'ús d'aquestes noves tecnologies. Ganyet i Herce van conversar per posar llum a alguns d'aquests dubtes, deixant enrere els discursos catastròfics i fent veure els reptes i oportunitats que portarà aquest nou sector a la societat.

Intel·ligència o competència?

Ganyet començava la jornada qüestionant si la IA era realment intel·ligència. "Aquests sistemes no creen res sense que algú li doni una ordre o formuli una pregunta". Ganyet explicava que el tipus "d'intel·ligència" que utilitzen aquests sistemes és específica, per exemple, "aquelles màquines o robots que saben jugar escacs no saben jugar a dames, en canvi, un humà que jugui a escacs tindrà aquestes nocions i, aplicant-les, podria jugar a dames".

En aquest sentit, destacava que aquesta intel·ligència no pot aprendre a raonar com els humans i, per tant, no és capaç d'aplicar el coneixement que té a altres àmbits. "Es podria parlar doncs de competència artificial, ja que són competents no intel·ligents".

Ganyet assenyalava que els ordinadors "són molt avorrits perquè tenen totes les respostes, però no saben fer cap pregunta. Ens permet arribar lluny amb poc esforç i ofereix un ventall d'opcions inacabable, però després has de saber escollir-les. Un ordinador sol no fa res".

Els dos ponents coincidien en la importància de l'humà que genera les preguntes i dona les ordres. Asseguraven que les preguntes interessants i, per tant, qui traurà millor resultat ho farà aquell que hagi tingut referents i experiències físiques i de qualitat.

Xavier Herce deia que "un expert en fotografia que sàpiga generar preguntes amb indicacions precises, tècniques i amb coneixement específic del sector serà el que aconseguirà el millor contingut".

Deixant de banda el discurs catastrofista, Ganyet i Herce arribaven a la conclusió que aquests sistemes augmenten les nostres capacitats, però no les substitueixen.

La IA ens pot treure la feina?

Una de les inquietuds més repetides per l'opinió pública, i que també es va fer evident durant la conversa, és si la IA podrà arribar a substituir a treballadors i, fins i tot, apoderar-se de diferents professions i oficis.

Ganyet assenyalava que s'ha de fugir dels escenaris de "Terminator que són esbiaixats i propis del món occidental. La gent del Japó, per exemple, està encantada d'estar amb robots, allà els accepten. En canvi, per nosaltres el robot és el dolent de la pel·lícula.

Parlant des de la seva pròpia experiència, Ganyet deia que en moltes ocasions aquest sistema ha agilitzat molt la seva feina. "Per exemple, els programadors que sabem com es descompon un programa, podem partir des d'amunt i arribar més lluny. Després molta gent podrà resoldre problemes que ara per ara només podem resoldre els enginyers, i això és fantàstic".

Ganyet plantejava un escenari ara utòpic on, en una línia de prosperitat, en un mitjà i llarg termini tothom es quedés sense feina. "Llavors seria necessària una renda bàsica universal garantida de la prosperitat que generin tots aquests sistemes ultra eficients i que a tota la ciutadania ens arribés. Com que la ciutadania tindria la vida garantida amb una subsistència digna, es podria dedicar a allò que els agradés, i amb el que podrien contribuir millor a la societat" explicava.

Tot i això, alertava que serà necessària una lluita per aconseguir que aquest progrés tecnològic vagi acompanyat d'un escenari de prosperitat.

La Revolució Industrial va fer que els empresaris guanyessin molts diners i es tragués molt benefici econòmic en general, però es va trigar molt a arribar a una situació de prosperitat. Els obrers van patir més les conseqüències, els quals havien d'augmentar horaris o veien que la seva feina perdia el valor que tenia anteriorment. Explicava que "Caldrà lluitar perquè el benefici sigui compartit" i assegurava que "el primer pas d'aquesta lluita és parlar-ne, com estem fent ara".

Els reptes de la regulació

Herce comentava que l'erupció de les fake news va arribar amb l'esclat de les xarxes socials i la societat no estava preparada, com tampoc ho està ara.

Regular tot aquest nou sistema és un dels reptes més grans que es planteja. Els ponents deien que les xarxes socials són un precedent clar on no s'han fet les coses del tot bé. Segons Ganyet, "amb les xarxes socials, s'han privatitzat els beneficis i s'han socialitzat pèrdues. Un exemple clar és que les noies tenen problemes d'acceptació del seu cos perquè es veuen en un mirall fals, que és l'Instagram, i es comparen amb cossos que no són reals i amb les noies més guapes del món". Apuntaven que la Unió Europea va arribar tard i ells mateixos en són conscients. La clau és que en el cas de la IA no passi el mateix.