De gaudir d’animals salvatges a lucrar-se amb salvatjades a animals

No cal dir que aquest jardí zoològic s’ha convertit en el millor lloc per conèixer la fauna autòctona del país, i fins i tot en alguns casos en un autèntic refugi per a alguns animals que, d’altra manera, segur que s’haguessin trobat amb un futur més fotut. Allà hi reben un bon tracte; a partir de diverses ajudes fins i tot han dotat el centre amb una clínica on s’atenen els animals ferits o malalts. Però no ens oblidem del per què de tot plegat: al darrere d’aquest improvisat zoo hi ha (com és fàcil endevinar) aquella xacra d’un comerç il•lícit, de negocis bruts i sanguinaris que mouen molts diners i maten molts animals. És un més dels molts indrets on la corrupció guanya amb diferència la batalla que manté amb la llei. Aquelles normatives que haurien de garantir una plàcida supervivència de totes aquestes espècies però en el seu hàbitat natural, es veuen ignorades i burlades per gent sense escrúpols que es mofa d’autoritats i de regles. Només pensa en la rendibilitat que pot treure de les pells, d’alguns productes que s’utilitzen per a les medicines tradicionals, o del que acaben sent trofeus absurds, el resultat d’un encara més-macabre i menys-comprensible afany de col•leccionisme.

Tampoc es fa estrany trobar desenes de quilos de carn d’animals protegits (com cobres o tortugues) en alguns restaurants, o escorpins i cavallets de mar introduïts en ampolles de vi d’arròs. Mentre hi hagi demanda es farà difícil aturar determinades activitats: al sudoest d'Alemanya van detenir un suís que fa uns mesos intentava creuar la frontera amb 164 taràntules al maleter del cotxe (44 d'elles, espècies protegides); es veu que els volia vendre en una fira d'animals exòtics, i no era la primera vegada que el detenien per aquest tipus de contraband. En alguna ocasió en portava gairebé un miler; taràntules per donar i per vendre. I és que en algunes zones malauradament és fàcil comercialitzar-les.

A Cambotja, per exemple, és el més preuat dels insectes que prefereixen “per picar”. Les fan fregides, amb all i herbetes, i sembla que tenen molta més sortida que les patates fregides o les crispetes. Aquí la gastronomia ja es vestiria de trets culturals que dotarien d'un valor diferent a una pràctica que podem arribar a qualificar de tradicional; però res justifica que se'n faci contraband il•legal, i més si són d'espècies protegides.

Com tampoc pot tenir cap mena d'explicació que els caçadors furtius de Zimbabue hagin matat la quarta part de rinoceronts que hi havia al país en només tres anys. I a més, segons denuncien fonts oficials, la carnisseria compta amb la complicitat de bandes internacionals. No ens passa per alt el gran valor que assoleixen en el mercat negre les banyes d'aquesta espècie singular africana, també amenaçada.

Són bèsties!, uns i altres. Costa comprendre la nul·la sensibilitat d’aquests energumens que, en lloc de gaudir de l’espectacle que sempre poden oferir en llibertat els animals salvatges, opta per lucrar-se a partir de salvatjades amb animals.

Oriol Solà i Prat