El glifosat que s'aplica a l'Anoia ha alterat la qualitat de l'aigua quan s'ha provat al Llobregat

El doctor Alberto Maceda, biòleg ecotoxicòleg, explica que el pèssim estat de conservació que té el riu fa que els efectes del glifosat no siguin tan preocupants a l'entorn fluvial de l'Anoia, sotmès a molts factors que el mantenen en una situació molt fràgil (baix cabal, alta presència de contaminants de fàrmacs i espècies invasores). "Però és innegable que el glifosat té efectes sobre els organismes aquàtics", explica. Un treball de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la d'Aveiro (Portugal) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) ha certificat que, després de la seva aplicació a uns canyissars del Llobregat, la concentració a l'aigua va superar els llindars establerts per la legislació europea per un pesticida com aquest (va arribar a 137 microg/l després de tres dies, quan el límit està en 0,1). Es van detectar també alteracions fisiològiques a invertebrats, tot i que el número d'espècies i l'abundància no va variar. Maceda matisa que "si a l'Anoia s'ha aplicat de la mateixa manera, l'efecte pot dependre del còctel de contaminants i altres impactes que tingui el riu. Potser no afecta per si sol als organismes en dos dies, però pot fer-ho al cap d’una setmana o quan es combina amb altres compostos, donant lloc a sinergies inesperades i difícils de predir."

Risc per a les persones?

L’Agència Internacional de Recerca en Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un estudi el març a The Lancet Oncology, on declara el glifosat com "a compost probablement carcinògen per als humans". Maceda afegeix que "tot i estar considerat de baixa toxicitat, ja abans hi havia algunes evidències d'efectes sobre la reproducció, i van detectar glifosat a la sang i a l'orina de treballadors que l'havien utilitzat a Colòmbia, a més de micronuclis en les cèl·lules de la seva sang que s’associa amb problemes amb el material genètic (potencialment carcinogen)." Més estudis acabaran d’aclarir la situació, però pensar que un pesticida és innocu "és d’innocents."

Una de les pitjors espècies invasores

La canya que hi ha a l'Anoia (i a molts rius catalans) està entre les 100 pitjors espècies invasores del món pels profunds canvis que genera als ecosistemes. Es va introduir per estabilitzar talussos i com a material per a la indústria i l’agricultura. "S'associa a una davallada d’insectes voladors i els invertebrats aquàtics tenen dificultats en processar les fulles." La canya altera l’estructura del sòl amb les arrels i acaba formant un monocultiu on no creixen d’altres plantes". Un estudi fet per l'Institut de Recerca de la Biodiversitat amb el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal i l’Estación Biológica de Doñana posa de manifest una gran reducció d'artròpodes a les zones envaïdes per la canya, i els artròpodes serveixen d’aliment a d’altres organismes com les aus o els amfibis. "A la llarga és d’esperar que la presència de la canya pugui tenir efectes a d’altres compartiments de l’ecosistema." Així doncs, és important eliminar-la, però fer-ho per complert, diu Maceda "és difícil i realment no hi ha gaire alternatives al glifosat." En un riu com l'Anoia hi ha poc a perdre, "si em dius que vols eliminar la canya amb glifosat a la riera de Vallvidrera et diria que estudiem la situació amb calma. Si em dius que és l’Anoia, on tenim aquest còctel de problemes... la rellevància ecològica és menor." Això obre la porta a què Igualada no segueixi donant l'esquena al riu i arregli la vegetació de ribera. "Jo hagués començat per millorar la qualitat de l'aigua."

L'Anoia està a l' UCI

Diuen dels ecotoxicòlegs que són els metges dels rius, així que l'Anoia, en terminologia mèdica, "hauria d’estar a l' UCI." No és un problema només del glifosfat, la cirereta del pastís, estem parlant de contaminació crònica de dècades. De fet, sens dubte, és un dels rius més contaminats de Catalunya. "Companys del IDAEA-CSIC van detectar la feminització de mascles de peixos causats per disruptors endocrins a l’aigua, com ara les restes de les píldores anticonceptives o del dia després". Maceda comenta que "som un dels paisos europeus que més fàrmacs consumeix, el nostre cos només utilitza una part molt baixa dels fàrmacs, la resta l’excretem i les depuradores no els eliminen." La solució passa per la depuració, que la crisi pot haver agreujat, i per garantir el cabal lògic dels rius.