Ens haurem de familiaritzar amb l'eurofulla

El segell serà obligatori per a tots els aliments envasats i produïts en territori de la Unió, però també podran portar-lo de manera voluntària altres productes importats. Es tracta, concretament, dels productes ecològics produïts d'acord amb unes normes mínimes, que seran les que hauran de complir per guanyar-se l'aval que representarà aquest segell europeu. Com que volen conscienciar els consumidors de la importància d'aquest tipus de producció, segur que amb la campanya de promoció dels productes ecològics europeus que es farà de forma paral·lela, el veurem a tothora.

El logo vol representa dues idees principals, com són la naturalesa i Europa. Això sí, no substitueix cap dels que hi havia fins ara, de manera que se suma a tots aquells altres logotips privats, regionals o nacionals que ja existeixen. A aquest pas, aviat es farà necessari més embolcall per reproduir-hi totes aquestes estampes que el que seria estrictament necessari per a cobrir el producte; però si això ha de ser una garantia més per als consumidors, que vinguin tots els segells que hagin de venir.

La tria d'aquesta imatge amb l'eurofulla ha estat fruit d'un concurs al qual es van presentar uns 3.500 dissenys. Un jurat internacional, primer, i els internautes després, han estat els encarregats d'escollir-lo com a guanyador (ha estat ideat per un estudiant alemany d'art i disseny, que el mes vinent rebrà un premi de 6.000 euros).

A Catalunya la producció ecològica segueix un creixement constant; l'any passat va ser d'un 14%. El sector agroalimentari ecològic ha repetit aquest mateix percentatge d'augment quant a la superfície destinada a aquests cultius (fins a situar-se en un 5% de la superfície útil agrària total de Catalunya). Els cultius ecològics majoritaris a Catalunya són els típicament mediterranis com la vinya, l'olivera i els cereals; de la ramaderia ecològica sobresurt el boví de carn, seguit de l'oví i del caprí. El que potser falta és que la demanda progressi al mateix ritme que ho fa la producció. De moment els aliments ecològics més consumits són la verdura, la fruita i els lactis, seguits dels ous i la carn. A l'altre extrem, el vi i el menjar preparat, els que tenen menys demanda i, per tant, els que tenen més feina de promoció per donar-se a conèixer. Potser l'eurofulla pot ser una ajuda justament en aquest sentit, obrint una mica més tant el mercat nacional com l'internacional.

Al marge del resultat que pugui tenir en l'àmbit comercial, qualsevol etiquetatge d'aquest tipus hauria de ser vist com un pas més en l'objectiu final d'oferir una protecció màxima al consumidor. I que en el compliment fossin sempre molt estrictes. Que el que ens diguin que és ecològic resulti ser realment ecològic. Perquè si aquests controls no existissin i ens haguéssim de fiar de determinats productors, i davant tanta desprotecció, més valdria que ens poséssim la fulla allí on diu que la duien Adam i Eva. I encara feina rai.

Oriol Solà i Prat