Hem netejat prou el cel?

Aquí i arreu, com dèiem. Perquè mica en mica s'ha anat extenent aquest inconvenient que, per insistir en aquest exemple, ja impedeix a la pràctica totalitat dels europeus poder veure la Via Làctia des dels seus domicilis. Són ben pocs els qui formen part del grup d'excepció. Els científics i astrònoms d'arreu s'havien proposat netejar el cel de contaminació lumínica tenint en compte que aquest 2009 ha estat l'Any Internacional de l'Astronomia. És fàcil reivindicar un cel estrellat com a element que forma part de la nostra cultura, com fan des de la comunitat astronòmica, lamentant que des de la majoria de les ciutats no se'n pot gaudir. Però precisament les administracions d'aquests nuclis urbans destacats són les propietàries del 95% de l'enllumenat, de manera que se'ls reclama la seva implicació. I els últims anys tampoc permeten un excés d'optimisme. Malauradament la situació no ha millorat, sinó més aviat al contrari. La urbanització d'algunes zones s'ha traduït en un augment significatiu del percentatge de fanals per habitant, fins a extrems on hi ha més fanals que habitants.

No cal dir que entre els arguments que es posen damunt la taula (entre altres de la mà de la “Iniciativa Starlight contra la contaminació lumínica”) hi ha un ús més racional de l'energia, buscant més eficiència dels sistemes d'il•luminació artificial i també una lluita constant contra el malbaratament lumínic. La iniciativa arriba impulsada des de l'Institut Astrofísic de les Canàries. Ha activat un programa que actua contra la contaminació lumínica perquè diversos estudis científics confirmen l'impacte negatiu de la polució lluminosa no només per a l'activitat científica, en especial l'astronomia, sinó també per a la biodiversitat: la lluita per poder tornar a contemplar el cel es basa en raons científiques, de defensa de la biodiversitat i culturals.

De la mateixa manera que hi ha banderes verdes a les platges, o estrelles i/o coberts als restaurants de millor qualitat, podríem posar estels o llunes a les poblacions amb cels més foscos. Així, davant la hipotètica (i cada vegada menys improvable) existència d'algun poblet perdut enmig de la muntanya i de difícil accés on no hi arribi l'electricitat, com a mínim tindrà la sort de poder obtenir moltes llunes...

Partint de la base que el dany que fa aquesta contaminació en la biodiversitat és inqüestionable (com demostren, per exemple, diversos estudis sobre les aus migratòries o les espècies nocturnes), cada dia cobra més sentit l'essència d'aquest Any de l'Astronomia que estem tancant: la necessitat de defensar espais per a l'astronomia. Experts de nombrosos països han proposat que alguns cels (com el de les Canàries, el del nord de Xile i el de l'arxipèlag de Hawai) siguin declarats Patrimoni de la Humanitat per la seva importància per a la comunitat científica internacional. Aquests, probablement, serien “cels de cinc estrelles”. Però no n'hi ha prou. Voldríem i hauríem de repartir estels arreu del planeta. Així que, entre els nous objectius per al nou any, recordem-nos d'afegir-hi el de seguir netejant el cel, visualitzant cada dia nous estels.

Oriol Solà i Prat