Hi ha lluites que mai guanyarem

Una lluita absurda que ens empeny a intentar guanyar quatre pams a la natura, quan sabem que aquells quatre pams són propietat seva i que tard o d'hora ens els acabarà reclamant. Sol passar que aquest reclam arriba amb contundència, com passant factura a tot aquell temps en què hem estat “okupant” un espai que se sabia aliè.

Podem dir el mateix però d'una altra manera: tres de cada quatre persones estan en perill constantment, i això sense sortir de casa. Els perilla la vida. Pel simple fet de viure on viuen. Amb aquest elevat percentatge no és estrany que passin coses! Que s'hagin de tallar carreteres és una conseqüència del tot secundària i fins irrellevant. Ja és més feixuc quan s'han de començar a desallotjar desenes o centenars de famílies, per no parlar ja d'aquells casos en què la desgràcia arriba abans de poder reaccionar. Fins i tot és estrany que no hi hagi més desastres...

L'enemic pot visitar-nos en forma d'inundacions, de despreniments de terra, o d'altres que potser fins avui no ens són tan familiars (des del punt de vista de proximitat geogràfica) com huracans o tsunamis, però que en canvi sovint omplen pàgines i pàgines de les cròniques de successos. Tot i que es tracta de fets naturals, hi ha processos d'urbanització així com la degradació ambiental o les construccions no prou elaborades, que fan més fàcil que el final sigui trist. Per tant, la base és natural, però si es produeixen és exclusivament i única per l'acció humana. I més enllà de situacions polítiques determinades o de diners, hi ha la prevenció. El seny aplicat a l'Urbanisme. Perquè... sí, és cert que algú va escollir aquell lloc per edificar-hi; i que algú va aprovar el projecte i va donar les llicències oportunes. Decisions que en principi haurien d'haver sospesat tota possibilitat d'innundació, d'esllavissades, i d'altres hipotètics riscos. Com que en el seu moment no s'ha estudiat a consciència on deixàvem edificar, ara tocarà jugar a moure gent de lloc.

D'exemples en trobem a patades. El temporal de pluges que darrerement ha afectat diverses comunitats autònomes ha provocat que s'hagin desbordat rius, que diversos veïns s'hagin quedat aïllats, i que s'hagin hagut d'obrir pantans que fregaven els límits de la seva capacitat. Quin malviure!, d'haver d'estar sempre pendent de si el nivell de l'aigua augmenta o no... D'imatges n'hem vist moltes, aquests darrers dies, i algunes realment esfereïdores. No és senzill posar-se en la pell d'aquests milers de famílies que han hagut de ser evacuades per la crescuda de rius i que veuen com aquests s'enduen totes les seves pertinences. I són molts els països que compten per desenes els morts, per centenars les famílies afectades i per milers les hectàrees de cultius malmesos. I encara una darrera xifra: s'ha arribat a quantificar que per cada euro que s'inverteix en prevenir aquests fenòmens, se n'estalvien set en ajuda humanitària. Ens crèiem més savis que la natura... i ara, correm-hi tots!

Oriol Solà i Prat