L'Hospital defensa el seu protocol pel cas d'una partera que es va quedar a dormir amb màrfega

Teresa Trillo

Girona

25 de febrer 2016.19:14h

Respondre

No importa en quin Hospital, no importa si es tracta d’un nou nat una partera o qualsevol pacient... en general els centres sanitaris semblen des-humanitzar-se dia a dia... una cosa són els... Llegir més protocols i l’altre i molt diferent, el sentit comú, la comunicació asertiva i més enllà de procediments, les actuacions humanes.
Tots som responsables de reclamar a l’Administració com a mitjà per a reivindicar millors serveis, treballadors i usuaris, no obstant, els treballadors relacionats amb la sanitat (en general) haurien de fer valer més la seva qualitat humana que els seus drets com a treballadors i reivindicacions a l’hora de tractar amb els usuaris, que, en estar en un hospital, de segur que no és per passar unes vacances.
I de la mateixa manera, nosaltres usuaris, hauriem d’aprendre a portar les nostres reclamacions fins al final, que habitualment, tampoc ho fem.
Extraient la part emocional de la persona que acaba de tenir un fill i la part corporativista de la infermera... una mica de sensibilitat i sentit comú si que hagués calgut.

A la partera: ja ho saps, sinó t’ agraden els protocols sanitaris existents... el proper part ho fas en un càmping!! (ja hem vist que estàs ben equipada).

Per una punyetera cadira!
No és per posar més llenya al foc, però m’agradaria fer unes petites matisacions que trobo de sentit comú.
Un protocol no és una veritat universal i absoluta en si... Llegir més mateix, sinó una norma d’actuació, que com totes les lleis i normes és interpretable i amb l’esperança del bon criteri de la persona que l’aplica, com qualsevol altra llei o norma i pot ser aplicada amb matisos diferents per persones diferents.
Per tant el problema és d’interpretació dels matisos.
El protocol es pot aplicar de manera estricta, al peu de la lletra, o amb una certa flexibilitat de criteri, evidentment es necessita una certa intel·ligència per valorar la situació i un cert sentit comú en la manera aplicar un protocol adequat a cada situació, que ni totes són iguales, ni tampoc les persones que l’apliquen o a les que és aplicat.
Dit això, considero d’una banda un excés de cel per part de la supervisora i un excés d’hormones per part de la mare, comprensible tant una cosa com l’altre.
Però si en la saleta ja hi ha cadires i es pot dormir en elles, bé o malament, que més dona posar-hi una cadira reclinable, sense fer escarafalls i d’aquesta manera evitar un problema com el que es va crear amb aquesta peculiar mare en una peculiar situació.
De fet la foto d’un sac de dormir i d’una màrfega al terra de l’habitació és demolidora i deixar que una persona dormi a terra en un Hospital que es diu modern durant tres dies, em sembla que no és presentable.
Tot es podia haver solucionat en menys rigidesa i amb menys hormones, el cert és que la solució particular en aquest cas era ben senzilla, però es van portar les coses a l’extrem per ambdós costats, amb la consegüent publicitat negativa que això comporta.
Quan el principal, el més important, que és el funcionament de l’Hospital i la professionalitat del personal d’infermeria, que en aquest cas no es questiona, queda en segon terme, per una punyetera cadira.
Que tingueu un bon dia.

Crec q us heu deixat d’informar que hi ha una carta de 1 infermera aparentment indignada que segons sembla ella mateixa ha fet arrivar a aqst medi.

Ja que no hi ha cap forma d’accedir a aqst... Llegir més escrit dsde aquí el deixo sense ànim altre que hi podeu accedir-hi per a la vostra infirmació.

http://anoiadiari.cat/carta/carta-infermera-indignada/

No és per posar més llenya al foc, però m’agradaria fer unes petites matisacions que trobo de sentit comú.

Un protocol no és una veritat universal i absoluta en si mateix, sinó una norma... Llegir més d’actuació, que com totes les lleis i normes és interpretable i amb l’esperança del bon criteri de la persona que l’aplica, com qualsevol altra llei o norma i pot ser aplicada amb matisos diferents per persones diferents.

Per tant el problema és d’interpretació dels matisos.

El protocol es pot aplicar de manera estricta, al peu de la lletra, o amb una certa flexibilitat de criteri, evidentment es necessita una certa intel·ligència per valorar la situació i en cert sentit comú en la manera aplicar un protocol adequat a cada situació, que ni totes són iguales, ni tampoc les persones que l’apliquen o a les que és aplicada.

Dit això, considero d’una banda un excés de cel per part de la supervisora i un excés d’hormones per part de la mare, comprensible tant una cosa com l’altre.

Però si en la saleta ja hi ha cadires i es pot dormir en elles, bé o malament, que més dona posar-hi una cadira reclinable, sense fer escarafalls i d’aquesta manera evitar un problema com el que es va crear amb aquesta peculiar mare en una peculiar situació.

De fet la foto d’un sac de dormir i d’una màrfega al terra de l’habitació és demolidora i deixar que una persona dormi a terra en un Hospital que es diu modern durant tres dies, em sembla que no és presentable.

Tot es podia haver solucionat en menys rigidesa i amb menys hormones, el cert és que la solució particular en aquest cas era ben senzilla, però es van portar les coses a l’extrem per ambdós costats, amb la consegüent publicitat negativa que això comporta.

Quan el principal, el més important que és el funcionament de l’Hospital i la professionalitat del personal d’infermeria i que en aquest cas no es posa en dubta, queda en segon terme, per una punyetera cadira.

Que tingueu un bon dia.

Dilbert SCOT

igualada

21 de febrer 2016.10:32h

Respondre

Igualada, generalitzant evidentment, te una característica molt sinuosa. Som absolutament autocrítics i el nostre Hospital és un dels clàssics ninots a qui tothom dispara.
Certament te coses a... Llegir més millorar, però penseu que no passa el mateix a tot arreu. Com sempre, tothom el valor en funció de la seva experiència individual. És diu egoisme -mal ben escampat al nostre món- contraposat al proïsme.
També es denota la facilitat a caure a l’insult o desqualificació per rebatre opinions, aquesta característica també és força comú darrerament.
Ningú a reclamat la valoració amb criteris mèdics o sanitaris. Per què la salut del nadó està per sobre de tot, no? fins i tot de les ”consignes” de la lliga de la llet. Ho dic per que a partir del tema de l’alletament tot es tergiversa. Malgrat el protocol contempla subministrar llet materna al nadó.
Certament sols demanava una cadira. Certament molts familiars amb gent estimada a la UCI/UVI sols demanarien una cadira, per poder estar les 3 mitjes hores diàries que poden tenir de contacte amb el seu marit. Però no sempre es poden complaure desitjos personals. Nosaltres, igualadins, i que per tant quan patim accidents o afectacions molt importants som internats a les UCI de l’Àrea metropolitana de Barcelona d’això en sabem. Anem amunt i avall per estar mitja hora al costat de persones que estimem, no són nadons, però a vegades tenen pocs mesos o pocs anys.
Reitero, entenc be el sentiment de la mare.Tristor, angoixe i por per la malaltia del seu fill. Ara be, la resta hauríem de tenir més fred el cap.

Al meu entendre, com ha dit en ”dilbert” es tracta d’un tema d’higiene i seguretat.
Si mireu la foto que posa al blog, l’habitació és un ”zulo”, disposa de l’espai just per a la... Llegir més cuneta i dues cadires convencionals. La meva pregunta és: posem-nos en la pitjor situació, la qual no desitjo a ningú, on durant la nit el nadó té algun problema greu derivat de la infecció. El personal que entra (anem a suposar que un parell d’infermeres) on s’encabeix? les cadires reclinables no són precisament petites. O encara pitjor, que la propia mare portes algun patogen fruit de la seva estada a l’hospital, com un virus de quirofan per exemple.
Me n’alegro molt que la situació s’hagi resolt nomes amb unes quantes nits d’incomoditat al terra, però els riscos podrien haver sigut alts. I aleshores la queixa seria la contraria, que perquè ho permetien. Ens agradi o no, els protocols existeixen per algún motiu i no crec que estiguin fets a la babalà, i poden respondre a criteris higienics, de seguretat o d’adaptació a la infraestructura de l’hospital.

Sobre l’Hospital d’Igualada I la seva merescuda ”Fama”, jo en podria escriure un llibre, però la foscor i la bruticia que oculta aquest flamant Hospital es infinita i inquietant! Com pot... Llegir més dedapareixer un historial clinic, fisicament i electronicament? Doncs això li ha passat a la meva àvia, pot ser per amagar les negligencies que quasi li costen la vida. O el que seguidament li va passar al meu pare, una persona sana de 61 anys, que per incompetència ha acabat ingressat mes de 3 messos a BELLVITGE amb una valvula mecanica i un marcapasos? L’Hospital d’Igualada m’ha press anys de vida! Dono gracies al Hospital MUTUA DE TERRASSA I AL HOSPITAL DE BELLVITGE, que varen arreglar el que ells em varen dir que HEREN NEGLIGENCIES MÈDIQUES!

Fa uns anys quan vaig tenir el meu fill a Sant Joan de Deu, a mi em varen donar l’alta però al meu fill no li donaven fins al cap de tres dies i sense cap tipus d’inconvenient vaig poder... Llegir més continuar estant a l’habitació amb el meu fill fins que a ell li vàren donar l’alta.

La situació que ha patit la Laura com a mare no és un fet aïllat. A l’hospital d’Igualada, hi han passat moltes més mares que han passat i passaran per aquesta situació.
El centre, igual... Llegir més que d’altres, deu tenir sistemes d’avaluació interna dels seus protocols i una manera d’avaluar-los són les enquestes de satisfacció dels usuaris i/o el recull de queixes i suggeriments, que em consta que hi són, doncs dues famílies que conec, n’han fet ús. Però allà queden, a l’espera que la direcció del centre pugui incloure’ls dins el seu pla de millora de l’atenció a l’usuari.
Si es llegeixen atentament les línies de la Laura, queda clar que deixa en un pedestal a l’equip humà que hi treballa, i exposa el seu agraïment per la seva professionalitat i atencions rebudes. I denuncia públicament un aspecte de protocol que la cap de servei no es va voler saltar.
El que més m’esparvera és la reacció de determinada gent amb els seus comentaris via Facebook on s’omplen la boca dient que l’hospital no és un hotel i bla, bla, bla.
Senyors, tornem a suspendre en comprensió lectora.
N’hi ha per llogar-hi cadires! (I que siguin reclinables, si us plau)

Dilbert SCOT

igualada

20 de febrer 2016.09:22h

Respondre

En suport als procediments sanitaris i al personal que els acompleix.
La zona d’aïllament de nounats és un espai similar a una UCI però per a nadons. Cerca un espai tancat i higiénic per... Llegir més garantir la salut dels seus ocupants, altrament no serien ingressats allí.
Ben mirat, fins i tot crec que haurien d’haver prohibit la instal·lació de la mare amb màrfega a la zona, no és higiènic.
Entenc el neguit de la mare, primerenca a més. Però per respecte a les altres famílies amb nadons a l’espai hauria d’entendre el per què de la norma i els riscos que comporta trencar-la.
Penseu ara amb els vostres familiars que han estat a una UCI o UVI, sense ”llit” per acompanyant. A quina edat podem acceptar la seva solitud? Seriosament, sort que avui tenim protocols sanitaris adients.

Crec que el protocol de l’hospital d’Igualada sobre el tema dels neonats es tindria que revisar. Altres hospitals són molt més sensibles en aquest tema.

Siempre se van a tapar las cosas tan feas que hacen entre ellos! Mi abuela murió por la mala atención que le dieron en el hospital de igualada. La dejaron sufrir 19 horas porque creían que era un... Llegir més simple dolor de barriga sin realizarle ninguna prueba para saber que era! Un coagulo de sangre le taponó la arteria principal del intestino delgado. Habían preferencias mas urgentes! Ese es el protocolo que en esa ocasión era... Pero intentaremos que esto no quede en nada, todavía no le tocaba morir y menos con tanto sufrimiento!

Només va demanar una cadira reclinable!! És que fa pena haver de parlar d’això!

Fa 3 anys vaig tenir al meu fill nounat ingressat. Va estar 7 dies amb antibiòtic i via posada, i a mí per ser mare lactant a l’hospital de la Corporació del maresme, em van donar sofà llit i... Llegir més pensió completa. No entenc aquest cas... com poden recomanar a una mare que marxi a casa i deixi al fill sòl? Tot pacient ingressat sigui menor o no, té dret a un acompanyant a les nits i que aquest tingui una cadira reclinable per a poder dormir , no entenc com a la Laura li van negar aquest dret. I més acabant de parir i essent mare lactant penso li tenien que oferir llit i pensió completa. Que és el mateix que em van oferir a mí ara fa 3 anys...o que passa ? que no som tots iguals?

Sembla que l’hospital es renti les mans amb la resposta donada. La mare no s’ha queixat de cap professional, només de protocols. I pel meu entendre, aquests protocols també haurien de ser... Llegir més criticats per aquests professionals. Perque no s’entén que un nadó hagi d’estar sol sense la seva mare en cap moment. I llavors diuen que necessita un tractament. D’acord. Però no es tracta d’un tractament que requereixi incubadora. Es tracta d’administrar un antibiòtic per via al nadó. Això es pot fer al niu o en una habitació normal, on la mare hagués pogut descansar en un llit. I si no hi ha habitacions disponibles, doncs s’ofereix una cadira reclinable. És trist. Amb una cadira reclinable, la mare hagués pogut descansar més. Tot i així, penso que si hi ha disponibilitat, una dona acabada de parir, necessita descansar en condicions al costat del seu nadó, o sigui que s’hauria d’oferir una habitació. Sap greu que encara els post-parts continuïn tant deshumanitzats, i que es pensi que els nadons no necessiten el contacte de la mare.

Una mare més.

El text de la Laura deixa molt clar que no té cap queixa del personal, tot al contrari.
També deixa clar que no demana ni l’alta de la seva filla, ni el trasllat a una habitació ”no adequada... Llegir més al tractament”.

- efectivament, el tractament era especial i per això no hi ha haver negativa a l’ingrés on l’hospital decidís, ja que una via amb antibiotic no es un tractament domiciliari.

- efectivament, el personal i la institució va actuar com en qualsevol altre cas de la mateixa similitud; és per això que cal canviar els protocols, per tal de que pugui seguir oferint el servei sota el seu criteri de mantenir junts mare i fill