Igualada fa una catarsi sobre el seu caràcter al DdD de l’Ateneu

Amb 120 persones dins i part del públic seguint l’acte des de fora de la Sala a la porta, durant una hora i mitja es va desenvolupar un participatiu diàleg que va començar amb la intervenció de l’antropòloga de la Universitat de Barcelona especialitzada en Antropologia Urbana, Mercedes Fernández-Martorell, qui va parlar del què vol dir estimar i sobre el sentiment de pertanyença o arrelament a una ciutat. Va destacar que “tothom és diferent perquè l’entorn en el qual creix cadascú determina el nostre caràcter, però sí que hi pot haver un sentiment compartit respecte a la ciutat”.

Acte seguit es va passar a escoltar les intervencions de la “Fila 0” amb Antoni Dalmau, Paulina Jordán i Irene Dalmases que representaven un igualadí que viu a Igualada, una nova igualadina nascuda fora d’Igualada i una igualadina que ara viu fora d’Igualada. A tots ells s’hi va sumar el públic. Entre uns i altres es van poder seguir referències a la història d’Igualada que ha contribuït a instaurar un cert caràcter o costums amb fets com el domini històric de molts industrials, la divisió entre empresaris i obrers i el paper de l’església catòlica. També es va posar damunt de la taula que el fet de tenir un terme municipal molt petit i que la immigració dels anys 60’ que treballava a Igualada quedés expulsada a viure fora de la ciutat als pobles del voltant també ha influït en preservar un cert patró del que és ser igualadí. Quant a la divisió d’Igualada políticament, es va parlar del què ha fet l’esquerra i la dreta quan ha governat la ciutat i com hi ha influït. El decalatge de 20 anys amb el qual Igualada viu moltes transformacions o novetats respecte altres ciutats mitjanes del seu entorn també va ser posat de relleu en aspectes com la diversificació econòmica o les polítiques urbanístiques, on es va dir que Igualada sempre arriba tard i que això evidencia una manera de ser. Es va destacar, també, com Igualada encara no s’ha trobat a sí mateixa després del daltabaix industrial i com això representa una oportunitat per canviar l’ADN i les maneres de fer de molts igualadins.

Durant la tertúlia es va parlar de com les noves generacions estan canviant la ciutat sense estar pendents dels bàndols que històricament s’havien creat d’empresaris i obrers, ja que ara no existeixen amb la mateixa força i, per tant, no els han heretat. Es va dir que són aquestes noves generacions les que estan fent néixer espais on viure Igualada des de la cultura o l’activisme, per exemple. Tot i així, es va apuntar que hi ha entitats que segueixen tancades o que “es mengen la seva clau”.

Pel que fa al caràcter també es va posar de relleu que els igualadins estan orgullosos de moltes coses de la seva ciutat però que a vegades els costa reconèixer-ho o ho menystenen, excepte si és algú de fora qui ho critica. Des del públic també es va apuntar que molta gent d’Igualada no actua per por o per por al què diran. D’altra banda, des del públic també es va opinar que des del retorn de la democràcia Igualada no ha tingut un líder: hi havia partidaris d’això però també altres que asseguraven que la ciutadania en el seu conjunt és la que havia de liderar Igualada.

L’equip de DdD vol agraïr a tothom la seva presència activa amb la nombrosa participació que hi va haver i en els propers dies s’anunciarà el tema a debatre el juny, a més de poder seguir tota l’activitat i resums de les sessions a la nova web.