//Plugins sense CDN ?>
Van detallar com la redacció d’un nou Pla pot donar embranzida a la ciutat, reordenar-la i projectar-la al futur, ja que és l’eina que defineix a què es dedica cada part de sòl del terme municipal. En aquest sentit, van explicar que cada POUM serveix per una generació i que treballar amb un pla de l’any 86 com passa ara és treballar amb un document més que esgotat. Van posar damunt de la taula com altres ciutats mitjanes de Catalunya com Manresa, Figueres, Reus o Valls estan, precisament, redactant nous Plans d’Ordenació Urbanística per afrontar els seus reptes de futur.
La introducció de l’acte va anar a càrrec d’una de les figures més rellevants de l’urbanisme a Catalunya com és l’arquitecte urbanista Josep Maria Llop, que és president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i director de la Càtedra UNESCO de Ciutats Intermèdies. A través d’un diàleg-entrevista amb el coordinador de DdD, Jordi Cuadras, Llop va fer diverses aportacions i va demanar que, en l’escenari actual, “Igualada hauria de superar la frustració que va generar l’anul·lació de l’anterior POUM, despolititzar el Pla i crear les einies per començar a preparar-ne un de nou”.
Va afegir que qualsevol procés de nou Pla “és una oportunitat per afegir valor, generar riquesa i estalviar costos de vida, ja que planifica la ciutat en base a les necessitats actuals i futures: és una inversió petita que pot generar un retorn molt més gran de cara al futur”. Josep Maria Llop també va destacar que “sense pla, el futur d’una ciutat queda en mans d’uns pocs”.
El públic també va participar del debat juntament amb altres convidats per analitzar el tema i van posar de relleu el fet que l’actual POUM del 1986 compti amb més de 80 modificacions provoca que Igualada es planifiqui a partir de canviar l’ús del sòl en base dels interessos particulars sense una visió de conjunt ni un debat sobre el què vol ser els propers anys. En aquest sentit, es va dir que “hi ha interessos que sempre troben el camí de fer el seu pla però quan guanyen uns pocs, tots els altres hi perdem”.
També es va constatar que la redacció d’un nou Pla és una manera de repensar la ciutat i els espais que ja han quedat obsolets, tot relligar-los i projectant la ciutat al futur: “cal que deixem de fer pedaços i escollim quina ciutat volem per després planificar-la”, es va dir.
Els diversos experts també van coincidir en que fer això sense tenir en compte la Conca d’Òdena seria inútil i que cal tractar la Conca com una mateixa realitat urbanística i de planificació perquè els plans dels diferents municipis encaixin i es complementin. Durant el debat també es va llençar la idea de que cal que els propietaris del POUM siguin els ciutadans i no l’Ajuntament: “els grups polítics el voten i decideixen però pertany als ciutadans, que són els que s’han d’implicar, des de la base, per dibuixar la Igualada del futur”. Es va proposar que en el cas que Igualada obrís la redacció d’un nou POUM caldria crear espais i òrgans de debat que traspasséssin les fronteres polítiques i on tots els agents implicats poguéssin aportar les seves opinions.
Acabada aquesta quarta sessió, DdD, vol agraïr a tot el públic la seva assistència i participació, i en les properes setmanes s’anunciarà el tema que protagonitzarà el debat del mes de maig.