Igualada incorpora 143 arbres nous en el darrer any

Aquest pla gestiona els arbres que es planten cada any a la ciutat tant per substituir els que han mort o estan malalts, per substituir les espècies que provoquen molèsties a la salut i també per seguir ampliant el nombre d’arbres que  tenim a Igualada, perquè com ha detallat Marcé “tenim clar que cada cop necessitem més arbres per compensar, per exemple, les altes temperatures de l‘estiu, en aquest sentit sortim guanyant ja que, a dia d’avui, la ciutat compta amb 143 arbres més que fa un any”. Marcé ha detallat, a més que en els darrers 5 anys l’Ajuntament d’Igualada ha plantat més de 1.500 arbres.

A banda de la plantació d’arbres des de l’Ajuntament també es treballa per repensar els espais verds d’Igualada seguint els criteris de sostenibilitat i tenint en compte la realitat climatològica. Per aquest motiu, ha explicat Marcé, “no només enjardinem sinó que apostem per renaturalitzar espais, és a dir, ajudem la natura a fer una mica la seva, plantant espècies més herbàcies amb un manteniment molt baix en zones periurbanes com l'Anella Verda”.

Aquest canvi de concepció s’aplica tant en la creació de nous espais verds com en l’actualització i manteniment dels ja existents.

Larves de marieta per combatre el pugó de forma natural

Dins aquesta Igualada Verda, una part essencial és el manteniment dels espais verds. S’ha repensat la gestió i control de plagues reduint al mínim la presència de químics. Des de fa uns anys s’aposta per alliberar organismes  naturals als parcs i jardins, que combaten les plagues. És a dir, es creen zones lliures de tractaments amb insecticides nocius per a la salut i per al medi ambient. Tant amb tractaments preventius que redueixin la incidència de les possibles plagues com amb mesures de control sobre la plaga quan aquesta passa el llindar de tolerància.

Un dels exemples més clars d’aquesta gestió que ha posat Marcé ha estat el que consisteix en col·locar unes petites caixetes de cartró en alguns arbres de la ciutat que contenen larves de marieta, ja que “les larves quan estan devoren de forma incansable el pugó, i des de la caixa surten i es disseminen per tot l’arbre i és així com el pugó es controla i s’estabilitza de forma natural. Un cicle sense químics i substàncies que afectin la natura i les persones”.

També ha detallat que a l’Ajuntament ja no es fa ús d’herbicides, s’utilitza aigua calenta amb midó de patata a pressió i a una temperatura molt alta “per actuar directament a la planta i sobretot a l’arrel d’aquesta fent que desaparegui i no pugui reproduir-se”.

Nous enjardinaments resistents a la sequera

L’aposta inequívoca per la sostenibilitat també ha fet repensar els enjardinaments que aposten per espècies autòctones i de baix manteniment, adaptades a les èpoques de la sequera cada cop més recurrents i que es reguen en la mesura del possible amb l’aigua freàtica que trobem al subsòl de la nostra ciutat (que no és potable).

Aquests nous models d’enjardinament es poden veure a la Plaça Francesc Bedós, Plaça del Rei, Plaça de la Creu, Plaça Sant Miquel... on s’han substituït els parterres de gespa per pedres de riu, volcàniques o altres tipus, que ajuden a mantenir la humitat a la terra i no exigeixen reg diari.