Igualada inicia una estratègia alimentària més saludable, sostenible, propera i inclusiva

Amb el suport de la Diputació de Barcelona, la ciutat d'Igualada ha començat una fase experimental per fomentar una Estratègia Alimentària a escala local. Aquesta iniciativa impulsa un pla d'actuació amb l'objectiu de promoure un sistema alimentari més saludable, sostenible, resilient i amb valors de proximitat.

Jordi Marcè, el regidor de sostenibilitat, ha detallat que aquesta iniciativa se centra inicialment en la creació d'una Carta Alimentària, amb la finalitat de progressar en el desenvolupament d'un model agroalimentari basat en el principi de proximitat, i, per tant, més sostenible.

El procés és abordat mitjançant un grup de treball integrat per representants tant del sector públic com del privat, abastint diverses àrees com ara l'àmbit mediambiental, econòmic, de la salut, de l'ensenyament, així com participants dels sectors productius, entitats i la ciutadania en general.

La metodologia que s'aplica per impulsar la creació d'aquesta estratègia alimentària, s'inspira en el model proposat per la Diputació de Barcelona, que preveu una primera fase de creació d'un grup motor i la redacció de la Carta Alimentària, per donar continuïtat més endavant, a un procés de diagnosi, seguit de la creació d'un Consell Alimentari Local per abordar el disseny i desenvolupament del Pla Alimentari Local.

Aquest projecte s'emmarca dins del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, creat l'any 2021, del qual l'Ajuntament d'Igualada en forma part. El Parc Agrari el formen l'Associació de productors de la Conca d'Òdena, l'Associació de comerç i restauració del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, l'Associació de turisme del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, el Consell Comarcal de l'Anoia i els Ajuntaments de 15 municipis que representen una població de 80.820 habitants i una superfície de 372 Km2. El Parc té com a finalitat la preservació, promoció i gestió dels espais agraris i la transformació del model de proximitat, a l'àmbit local.

L'estratègia alimentària que es pretén articular des d'Igualada, principal node urbà i de consum de la Conca d'Òdena i oberta als altres municipis de l'Anoia, vol ser una eina que permeti transformar el sistema alimentari en un model més sa, sostenible, resilient i autosuficient. Amb la voluntat de repensar i reorganitzar la política alimentària, amb un pacte entre actors del territori i agents de la cadena agroalimentària que decideixen i consensuen actuacions al voltant de l'alimentació.

Marcè, afirma que un canvi cap a un nou sistema alimentari és necessari per avançar cap a la sostenibilitat. És un repte impulsar aquest pla que a més de donar-nos una estratègia alimentària local també s'alinea amb els objectius globals de sostenibilitat i seguretat alimentària i involucra diferents sectors de la comunitat, incloent-hi actors públics i privats, productors, entitats i la ciutadania en general.

En un món globalitzat i amenaçat per l'emergència climàtica i ecològica global, les desigualtats i les pandèmies, els sistemes alimentaris tenen el repte de garantir el dret a l'alimentació de la ciutadania. Els sistemes alimentaris han de proveir de menjar segur, local, ecològic, divers, just, saludable i nutritiu a tothom. Les ciutats són els principals protagonistes d'aquest repte: territoris que acumulen més de la meitat de la població del planeta i que no produeixen el que mengen.

Segons l'informe "World Urbanization Prospects 2022" de les Nacions Unides, per primera vegada en la història de la humanitat, la majoria de les persones del món ja viuen en ciutats. L'informe, publicat el 2022, va concloure que el 56,2% de la població mundial vivia en zones urbanes el 2022, i que aquesta xifra augmentaria al 60,4% el 2030 i al 66,4% el 2050.

L'octubre del 2015, 210 ciutats a tot el món, van signar el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà: un tractat internacional on les ciutats es comprometen a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per assegurar menjar saludable i accessible a totes les persones i amb l'objectiu de reduir el malbaratament alimentari, preservar la biodiversitat i, a la vegada, mitigar els efectes de la crisi climàtica i adaptar-s'hi.