//Plugins sense CDN ?>
Aprofitant allò que diu la dita: ‘Per Nadal cada ovella al seu corral’, l’Ajuntament d’Igualada va fer una crida a través de la web i les xarxes socials per intentar unir en un sol dia tots aquells igualadins que per un motiu o un altre es troben treballant o estudiant lluny de la seva ciutat.
Joves d’entre 25 a 45 i amb estudis superiors és el perfil majoritari dels ambaixadors que aquest dimarts omplien el Centre Cívic Centre per explicar la seva experiència fora del país. Des d’un jugador de futbol americà fins a una periodista passant per músics, investigadors, enginyers, un sacerdot o professors es van trobar a Igualada. La majoria estan vivint entre Alemanya, El Regne Unit o EEUU però alguns arriben de països com Egipte, Xina, Paraguai, Etiòpia...
Algunes experiències
Quim Morales, presentador de ‘La Segona Hora’ a Rac 1 i autodefinit com ‘igualadí d’adopció’, va presentar i amenitzar l’acte i va invitar a alguns dels ambaixadors a explicar la seva experiència.
Jaume Jorba: un dels veterans del grup, es troba a EEUU investigant sobre la malaltia de la Polio que segons l’igualadí hauria d’haver estat eradicada l’any 2000. Jorba, que va marxar a EEUU amb la seva companya, fa 15 anys que és a Atlanta.
Xavier Pons: Amb només 26 anys l’igualadí i enginyer en telecomunicacions és a París treballant en una empresa que s’ocupa de millorar el sistemes de comunicació dels cossos de seguretat i fent la seva tesi doctoral.
Bern Camins: Des de fa un any i tres mesos el pilot d’avió viu a Etiòpia i treballa per la companyia Ethiopian Airlines on va començar fent pràctiques no remunerades i actualment ja pilota un Boeing 737NG.
Georgina Balcells: Els Jocs olímpics del 2012 han donat una oportunitat a Georgina Balcells que es troba a Londres treballant en un laboratori antidopatge. Tot i que té la intenció de tornar un dia o altre, valora l’experiència que està vivint molt positivament.
Jordi Camps: L’igualadí es troba a Bethesda investigant sobre el Càncer de Colon. Camps afirma que a Estats Units hi ha una mentalitat diferent, més oberta, amb capacitat per qüestionar-se les coses constantment i un foment de la competitivitat.
Enric Córdoba: L’afició de l’igualadí pel futbol americà el va fer marxar cap a la meca d’aquest esport. Actualment Córdoba es troba a Mèxic i és a punt de marxar cap a Texas. El jove de només 22 anys és, a més, enginyer industrial i fa èmfasi en la relació que existeix entre esport i universitat a nord–Amèrica, fet que l’hi ha permès compaginar el futbol americà amb els seus estudis.
Julio Casas i la seva dona María José Requena: han assistit a aquesta trobada amb els seus fills Marc, Pol i Carlota. Actualment es troben vivint a Düsseldorf des de fa dos anys on ell treballa com enginyer.
Enric Cuadras: Enginyer aeronàutic, va marxar per acabar els seus estudis al Regne Unit on, un cop finalitzats, va trobar feina en una empresa de planificació i disseny d’aeroports.
Marcel·la Franquesa: de 33 anys, duu a terme a Rotterdam (Holanda) un postdoctorat, mentre treballa en el camp de les cèl·lules mare mesenquimals com a teràpia per trasplantament d’òrgans sòlids.
Albert Vilella: de 33 anys, treballa com a bioinformàtic a l’European Bioinformatics Institute de Cambridge, al Regne Unit, un centre capdavanter en el seu àmbit.
Ramon Bacardit: de 58 anys, en porta nou establert a Düsseldorf (Alemanya), on és responsable de recerca, desenvolupament i innovació de la divisió d’adhesius de la multinacional Henkel.
Jordina Sales: de 40 anys, fa treballs de recerca en el camp de l’arqueologia cristiana a Roma.
Mossèn Francesc Xavier Bisbal: Porta més d’un any ampliant els seus estudis sobre ètica a la Pontifícia Universitat Gregoriana del Vaticà.
Josep Miquel Mindán: fa quatre anys que es va instal·lar a Viena, on amb 27 anys, estudia direcció orquestral i treballa com a director i cantant de cors.
Carles Prat: és cantant d’òpera i porta dos anys i mig a la ciutat alemanya de Colònia.
Anna Marsal, exdirectora d'anoiadiari·cat, treballa com a periodista en una revista digital i fa de traductora i professora de castellà a Colònia
Martí Puig: Amb 25 anys, en fa més de dos que fa un projecte d’investigació a la Universitat de Cardiff, al País de Gal·les.
Berta Armenteras: als seus 26 anys, és una emprenedora que es mou entre Londres i San Francisco, gràcies a la seva pròpia empresa de serveis de màrqueting i vendes enfocada a companyies del sector de les noves tecnologies.
Meritxell Estruch: fa set mesos que es va establir a Londres on treballa en una empresa dedicada a la consultoria tecnològica.
Laura Dolz: una psicòloga de 26 anys, després de quatre anys a Suècia, ara treballa a Guatemala per l’Agència de Cooperació Espanyola.
Mireia Farrés: té 29 anys i treballa des dels 25 al departament de màrqueting d’una multinacional de productes químics prop d’Hamburg, a Alemanya.
Pere Urbon i Sílvia Sellés: s’han establert a Berlín aquest 2011; ell com a enginyer informàtic i ella aprenent alemany i compaginant diferents feines.
Rosa Regordosa: fa 7 anys que es va establir a Asunción, la capital del Paraguai, on treballa de cuinera en un restaurant de cuina mediterrània.
Elena Gutiérrez: llicenciada en Traducció i Interpretació, té 38 anys i en fa tretze que viu a El Caire (Egipte), on treballa de professora d’espanyol al Liceu Francès.
Montserrat Domingo: té 25 anys i des d’aquest mateix any és lectora de català a la Freie Universität de Berlín i a la Martin Luther Universität de Halle.
Marta Mensa: té 32 anys i, des de fa cinc, és professora universitària a Lima, al Perú.
Marina Llobet: està fent un màster a Xangai per ser professora de xinès a l’estranger.
Montse Raventós: té 31 anys i en porta sis fent de mestra a la Holton-Arms School, una escola privada de nenes a Bethesda
Angelina Descamps: establerta a Poitiers, a França, va aportar el testimoni d’una mare que té cura dels seus fills.
La tasca dels ambaixadors
Marc Castells es va mostrar molt satisfet de l’acte: ‘és un orgull saber que estem donant prestigi al nom d’Igualada a través vostre’ i va fer una lectura en clau optimista recordant el talent que hi ha a la ciutat. Finalment, Castells els va recordar que a partir d’ara ‘us utilitzarem perquè treballeu per la ciutat si des dels vostres països podeu fer alguna cosa per Igualada’
Pregunta a l’Ajuntament d’Igualada: --> Quines accions i què en fareu de les propostes / idees de millora a la ciutat proposades per tots nosaltres? Vaig estar present a l’Acte del 27 i vaig... Llegir més trobar a faltar una mica més de detall sobre què passarà a partir d’ara, un resum de les idees i comentaris proposats en els qüestionaris que ens vau passar. Això aportaria més valor a l’acte i no només que 8-10 persones comentin el seu currículum de l’estranger!
Penso que el que cal que faci l’Ajuntament, juntament amb la col.laboració d’altres ajuntaments de la Conca i comarca és analitzar bé no només perquè una minoria marxa a l’estranger, sinó perquè molta gent i empreses marxen a altres poblacions de Catalunya. De totes maneres, crec que la iniciativa low-cost de l’Ajuntament, d’intentar localitzar gent de fora i que comentem idees o coses que hem observat en altres parts del món que poden ajudar a la comarca a tirar endavant, està molt bé! Segur que si la ciutat torna a agafar un dinamisme econòmic, amb empreses i activitat, molts de nosaltres estarem més que encantats de tornar a casa, amb la família, els amics i les botigues de tota la vida que tan es troben a faltar quan estàs fora!
Bé, la iniciativa bé... Ara tinc els meus dubtes sobre el conte de la lletera: + prestigi a Igualada i que aquest prestigi es tradueixi en més oportunitats. Sempre és bo enfortir les xarxes,... Llegir més però és important saber l’objectiu final i si la fórmula és l’adeaquada. Potser es podria mirar a l’inrevés i veure què fa Igualada per retenir persones amb talent i qualificades.
Desprès de llegar alguns dels comentaris només em resta dir que una persona es don es perquè hi ha nascut i això no o tria, però si que tria al lloc a on vol viure i pel que veig n’hi ha... Llegir més alguns que no entenc que fan vivint a Igualada si realment creuen que aquí no hi ha res que valgui la pena.
agusti, seria un model respectable i pero crec que no seria eficaç
A tarrega fa mes de 3o anys devantde l Escola Pia varen construir un monumente els Targarins forans pero sincerament sembla mes un... Llegir més monument els acaiguts que els vivents. Pero en tot cas respecto absolutament el teu model Discrepa am educacio i respecta es construir. Gracies ,
Per cert algu a pregunat si el Faruk o Melcior Gaspar i Baltasar son d Igualada? Jo crec que tots 4 i aix es de maca i emocionant la festa.
Bon any i bons Reis..
Jaume, és ben fàcil acontentar tothom, es fa el mateix sense personalismes i ja està! no cal posar noms a les cares, sempre ens deixarem gent si així ho fem.
Es una llàstima perquè sovint quant surten iniciatives objectivament interessants els atacs son del mes alt nivell. La enveja mata diuen els xinesos.A tots m agradaria demanar-lis entrin a www.... Llegir més Igualadinsenelmon.com i trobaran concret i concís el perquè del interès localitzar els igualadins forans . I els de la conca i els de Carme, no es excluyent.Jo mateix en les meves diverses activitats professionals en soc testimoni daquesta per exemple coneixen que le director d marketing Europa es Igualadi?.Ambaixadors , Igualadins qualsevol qualificatiu es vàlid en el Mon en un mon global tenim que estar me reunits que mai. I tots aquets que intenten resta si us plau sumin amb noves iniciatives . Construir es dificil , destruí sistemàticament es un error un greu error..
Jaume Rodrigez Enrich
Igualadins en el mon
Els que realment són ambaixadors d’igualada són els que surten a vendre , a instal·lar, a posar en marxa; productes, serveis, aplicacions, maquinària; Feta a Igualada, en contacte amb la gent... Llegir més de les empreses on van i venent el perquè a Igualada es fa el poc que es segueix fent i fent-ho bé. Siusplau siguem seriosos!!!
Increïble. Quin melic més GRAN!!!!
Igualadins? Segur? Nascuts a Igualada potser si perquè no han tingut més remei; és on hi ha l’Hospital Comarcal.Per imperatiu en aquest cas no legal sinó... Llegir més simplement sanitari. Ara, igualadins, igualadins...??? La història es repeteix periòdicament. Això de la comarca i d’exercir la capitalitat amb respecte als pobles del seu entorn no ho tenen gens clar. Tot plegat... llastimós!
I argumentar que donen prestigi al nom d’Igualada ... recordant el talent que hi ha a la ciutat. Lamento dir-ho, però hi ha per llogar-hi cadires!!!
Pregunta de nota. Qui ha dit que tots els seleccionats eren igualadins. Potser caldria que dimitís, no? La feina mal feta no té fronteres i mai més ben dit,
Ara bé, també és cert que les persones no igualadines que s’han prestat a seguir el joc, tampoc tenen pèrdua!!! Es constata que això de sentir-se vinculat a un entorn, a una societat i a un poble tampoc és massa important. Què ens reconeixen la nostra vàlua com a igualadins, doncs endavant, què ho fan com a odenencs (per posar un exemple), doncs endavant, que punyetes!!!
Quina tonteria! Realment no tenim res més a fer que homenatjar els que han marxat i donar-los la feina de ser ambaixadors d’Igualada. Totalment d’acord amb l’Esther. Si han marxat és perquè... Llegir més en aquesta ciutat no hi ha res a fer! Només tonteries d’acte com aquest, per entretenir i distreure el personal de la misèria de futur d’aquesta ciutat!
Roger (Espoo): disculpeu si la iniciativa no ha arribat a tothom. Durant l’últim mes se n’ha fet difusió via internet, xarxes socials i mitjans de comunicació de la ciutat; en aquestes... Llegir més setmanes hem pogut contactar amb 65 de vosaltres, però som conscients que sou molts més. Alguns ens heu contactat directament, d’altres ens els han proposat familiars i amics d’aquí. La intenció és que aquesta sigui només la primera de futures trobades anuals aprofitant aquestes dates. Aviat engegarem un seguit de canals a la xarxa per a posar-vos en contacte entre vosaltres i per a seguir trobant Ambaixadors. De moment, si ens voleu escriure a ambaixadors@igualada.cat, ja us tindrem registrats i us informarem de l’activitat que engeguem des d’ara. Esperem comptar amb tu, Roger. Salutacions.
Quanta mala llet acumulada Ester!...què hi ha de dolent en recordar els què pels motius que siguin, marxen a treballar, investigar, ensenyar... a fora, i tornen a casa per festes, i als quals es... Llegir més recorda en un acte entenc que senzill i de baix cost, per part de l’Ajuntament. Ho trobo una idea molt bona i sana, sense més. És evident que se n’ha de fer moltes de coses per part de l’Administració, sia local o no, però no fa mal a ningú un acte com aquest, de ben segur, tots els què hi han participat, voldrien desenvolupar els seus coneixements i aptituds a empreses o entitats de la comarca, però, reitero, entenc que ho facin on se sentin valorats, on millorin la seva qualitat de vida... Molta sort a tots!
Mol satisfet per la iniciativa del Alcalde i molt orgullós per la Associació Igualadins en el Mon que presideixo, que en el treball callat sense fotos, i constant ,sense cap subvenció publica... Llegir més sols amb el euros dels socis , ha sigut la “guspira” de que una iniciativa agafi la força que fa falta. I qui desda algun mitja sense cap profesionalitat i amb l anonimat , parla de foc d encenalls li recordaríem aquella dita xinesa”la enveja mata amic ,la enveja mata”
Repeteixo satisfet i orgullós.
jaumerodriguezenrich
presidentigualadinsenelmon
jre@jaumerodriguezenrich.com
Em sembla molt bé que es consideri aquests 30 igualadins ambaixadors de la ciutat però, com a igualadina que viu i treballa a l’estranger des de ja fa anys (tot i que sembla que no compto com a... Llegir més ”ambaixadora”), m’agradaria recordar que el motiu principal pel que vaig (i imagino que podria generalitzar, però no ho faré) marxar, no va ser per ensenyar al món d’on vinc ni donar a conèixer a Igualada, encara que també ho faig.
El principal motiu va ser la manca de ”futur” que es preveia, la manca de feina, la manca de tot.
Seguint en aquesta tònica, us deixo un enllaç a un article que he trobat molt interessant: www.elpais.com/articulo/andalucia/ilusiones/perdidas/elpepiespand/20101002elpand_4/Tes
Sort a tots, tant als qui es queden com als qui no.
Una igualadina londinenca
Estic d’acord amb el Sr. Antoni Morros aquesta proposta no ha de ser altre cosa que aprofitar tots aquets igualadins que estan escampats pel mon perquè per un cantó Igualada sigui present allà... Llegir més a on estan ells i per altre perquè serveixin d’enllaç entre el lloc a on estan i la nostra ciutat per si alguna vegada intueixen que hi ha la possibilitat d’un contacte comercial entre el país a on resideixen i la nostra ciutat que pugui beneficiar les dues parts.
Sra. Ester de ximpleries se’n fan moltes però a vegades algunes tenen bon resultat, i miri, aquesta jo no la veig gens malament, i si a sobre no ens costa ni cinc cèntims, dons miri.....
Tot llegint aquest article sobre els ambaixadors igualadins, el que primer em passa pel cap és... com m’hi apunto? O sigui... perquè uns ho són i altres no ho som?
Em sembla molt bé que... Llegir més s’organitzin aquests esdeveniments però ara m’he sentit exclòs tu, què vols que t’hi digui. I ara em vénen al cap altres igualadins il·lustres que segurament ja ho fan d’embaixadors i que tampoc hi són en aquesta llista.
Potser som cònsols enlloc d’embaixadors? O senzillament igualadins-repartits-al-món-però-ningú-els-ha-posat-en-una-llista-d’ambaixadors?
Salut,
Un igualadí a Finlàndia.
Iniciativa interessant. Ara, el que caldria és que la cosa no es quedi només en una trobada. S’hauria de mirar d’aprofitar les possibilitats dels ambaixadors que ho puguin fer d’influir on... Llegir més sigui per tal que Igualada pugui treure’n algun ”benefici”. Això voldria dir que des d’ara algú ha de vetllar per donar forma a la iniciativa, mantenir-ne el caliu i buscar-ne el profit que deia fixant objectius clars. La cosa, crec, no pot quedar en una simple trobada i res més.
Quina ximpleria més grossa!
Ara resulta que aquells que emigren a treballar a l’estranger fan un favor a Igualada i comarca, i ens trobem amb que l’alcalde pensa que ‘és un orgull saber que... Llegir més estem donant prestigi al nom d’Igualada a través vostre’.
Però que ens hem begut l’enteniment? Aquesta gent ha anat a l’estranger a buscar-se la vida, no a fer de pregoners de les meravelles de l’Anoia, au va home va!
El què hauria de fer l’Ajuntament de la ciutat és celebrar que no en siguin més els que emigren, i premiar els qui creen projectes i es queden a viure a la ciutat-comarca.
On s’és vist premiar els qui se’n van! Vinga, va, celebrem que cada dia som menys i més rucs!
Aquests igualadins demostren ser molt intel.ligents. I no ho dic pas ni per la seva feina ni pels seus estudis, que això ja està prou demostrat.
Pere Urbon
Berlin
4 de gener 2012.13:29h
A l’entrevista del 3/24 parlant sobre Alemanya, Berlín, tecnologia i per que atrau tanta gent actualment, bit.ly/A0T9iJ