Igualada pagarà 360.000* euros més si no augmenta el reciclatge

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Els residus que no es reciclen es porten a abocador, en el cas d’Igualada a Tivissa, on es paga un preu per tona enterrada, que segons el cànon de residus municipals s’incrementarà progressivament des dels 19,1€/t l’any 2015 fins als 47,1€/t l’any 2020. Igualada va enterrar 15.330,26t el 2015 per les quals va pagar prop de 300.000€, una xifra que pot doblar-se si la recollida selectiva no augmenta.

L’any 2014 l’Agència Catalana de Residus, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis van acordar un augment progressiu del cànon per tona de residus enterrada per tal d’incentivar la recollida selectiva.  El director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, explica que “l’objectiu és que tots els municipis assoleixin una taxa de reciclatge entre el 50 i el 70% de cara al 2020”. A més, Tost no ha dubtat a recordar que “cal buscar sistemes més eficients de recollida i escenaris de pagament per generació, per tal d’avançar significament”

El segon tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme, Jordi Pont, explica que des de l’Ajuntament s’ha de “continuar incentivant a la gent que llenci el menys de brossa possible a rebuig, en base a campanyes, en base a augmentar els punts de recollida”. Per augmentar la taxa de reciclatge Pont recorda que s’està redactant “el Pla Local de Prevenció de Residus, que detectarà els punts febles que tinguem” i que va de la mà amb el Pla de Selectiva d’Orgànica per a Grans Productors, un porta a porta per a empreses que busca augmentar el reciclatge d’orgànica. Tal i com relata Pont, “l’orgànica és la clau de cara a reduir el cànon perquè és la que pesa més”.

Ara mateix a Igualada els contenidors estan situats principalment en dos tipus de bateries diferents. La completa compta amb un contenidor de cada, és a dir, rebuig, orgànica, envasos, cartró i vidre i cada ciutadà n’ha de tenir una a menys de 150 metres del seu domicili. L’altra opció compta només amb orgànica i rebuig, ja que cada ciutadà ha de tenir un d’aquests punts de recollida a menys de 50 metres de casa seva.

El regidor explica que la situació dels punts de recollida sempre genera debat pel “problema d’interferència amb l’espai públic” que crea, sobretot des que l’any 2010 es canviaren els contenidors per uns de més grans, que “van bé perquè tenen més capacitat, però això et permet tenir-ne menys”. Davant les baixes dades de reciclatge a la ciutat, Pont assenyala que des de l’Ajuntament “tenim mirats els cercles comparatius de la Diputació i veiem que el nombre de contenidors que hi ha al carrer és similar” al d’altres poblacions.

“No cal canvi de sistema”

Pont, però, no dubta a assegurar que “el camí a millorar” a Igualada “no passa per un canvi de sistema”. Una afirmació que contrasta amb l’opinió de la CUP i ERC, que el novembre de 2015 van presentar una moció per un canvi de model en la gestió de residus a Igualada. En la moció es demanava el canvi a “sistemes de contenidors amb accés identificat o sistemes porta a porta” que portin a “l’aplicació del sistema de pagament per generació”.

Descartat el canvi de sistema, el regidor creu que en el reciclatge “hi ha un punt de conscienciació” que depèn dels ciutadans. “Per què augmentem els punts de recollida?” es pregunta Pont “perquè hi ha un senyor que no vol anar a deixar la brossa tan lluny. Doncs potser quan vegi les dades veurà que perquè li puguem escombrar més vegades el carrer del que demana, que puguem asfaltar el carrer o arreglar la vorera, hi ha 300.000€ de recursos que haurem de destinar a cànon, que si recicléssim més tots plegats no hauríem de destinar”. 

FCC sota la lupa

Per a la regidora de la CUP Eva Pedraza, “hi ha una tendència a dir que si aquí no es recicla més és perquè la gent és incívica. Però en realitat sempre que hi ha un canvi de model el reciclatge millora”.

Més enllà de la conscienciació, els dos partits centren la seva preocupació en l’abocador de Tivissa, propietat de Fomento, que és qui també presta el servei a Igualada amb una empresa mixta de la qual també és soci l’Ajuntament. “És Fomento qui fa el servei, és Fomento qui fa el transport i és Fomento el propietari de l’abocador” explica Pedraza, que creu que a més “d’una espècie de resistència a fer canvis” també “hi ha poc interès a fomentar el reciclatge” ja què l’empresa “cobra per tona enterrada”. Segons el regidor d’ERC Josep Maria Palau “si quan menys recicla, més ingressa el grup, aquí hi ha alguna cosa que a nivell de sistema falla. És un clar cas de conflicte d’interessos”.

Unes afirmacions a les quals Pont respon amb vehemència “Quan l’oposició em digui concretament en quin punt Fomento no ajuda, ens posarem al costat de l’oposició i anirem junts a Fomento a explicar què ens agradaria que canviessin”. El regidor assegura que “de moment, com que ningú està al nostre costat fent això, ja ho fem nosaltres”. I defensa que “els més interessats a augmentar el reciclatge som nosaltres, perquè la factura del cànon no la paga Fomento, la paga l’Ajuntament, els igualadins”.

Pont proclama que “qui cregui que l’Ajuntament d’Igualada no té interès a augmentar el reciclatge està clarament equivocat” i finalitza “ja ho estàvem abans, per pura sensibilitat mediambiental, i ara hi afegirem la sensibilització econòmica”. 

Aquesta serà, en última instància la que marcarà el futur del reciclatge a Igualada els propers anys a l’espera de saber quant augmentarà la nostra factura.

* D’on surt aquesta dada?

El càlcul de la previsió del cost del cànon de residus municipals fet per Anoiadiari ha tingut en compte dues variables diferents per obtenir el resultat. Com és impossible preveure quina quantitat de residus s’enterraran l’any 2020 hem calculat dos supòsits que posteriorment hem sumat per obtenir una mitjana. En el primer supòsit s’ha tingut en compte la reducció mitjana de residus enterrats entre 2012 i 2015, que són els quatre anys complets de govern dels quals tenim dades. Aquesta xifra, 251,25t menys per any, s’ha restat a les tones enterrades l’any 2015 per preveure el resultat del 2016 i així successivament. En el segon supòsit s’ha agafat la reducció de residus enterrats el 2015, és a dir 338t menys que el 2014, i s’han restat a les dades de 2015 per obtenir la previsió de residus enterrats l’any 2016 i així successivament.

En tot cas la dada final (359.862,688€ d’increment el 2020) és optimista, ja que no preveu que les dades de reciclatge puguin empitjorar o que la reducció anual sigui menor a l’actual. La CUP i ERC, en la seva moció per un canvi de model en la gestió de residus, calculaven que si es mantenia el volum de tones de rebuig actuals l’increment del cànon seria de 490.433€.

Article publicat a l'AnoiaDiari en paper del mes de gener de 2017. El podeu llegir sencer i descarregar-vos-el gratuïtament aquí.