Igualada ret homenatge, un any més, als màrtirs per la pàtria
Multitudinària marxa de torxes a la vigília de la Diada
La vigília de l'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, Igualada ha celebrat una nova marxa de torxes, la més multitudinària de les sis que s'han dut a terme fins ara. Més de 400 persones van recórrer, amb un respectuós silenci, el centre de la ciutat, per retre homenatge als homes i dones que han mort, des de 1714, lluitant per la defensa de les lliberats de Catalunya.
La marxa de torxes es va celebrar per primera vegada el 2003 a Vilafranca del Penedès com a expressió popular de memòria col·lectiva i reivindicació nacional, a través de la memòria i del foc, com a element essencial de la cultura dels Països Catalans i, des de llavors, s'ha anat estenent arreu del país. Enguany, s'han dut a terme marxes de torxes en més de dos-cents municipis catalans. La marxa de torxes, a Igualada, ha estat convocada pel Casal Popular d'Igualada "El Foment" i ha estat seguida per més de 400 persones. En finalitzar la marxa, els Moixiganguers d'Igualada han fet lectura del manifest d'enguany i han aixecat un pilar.
Altres notícies
4 Comentaris
Ja hi som, amb aquesta estètica de marxa feixista.
pepet
IGD
12 de setembre 2017.11:50h
Ja m’extanyava que cap dels feixistes unionistes no hagués fet la comparació abans. Ja no paguen tant bé?
Liberto
08700
12 de setembre 2017.13:22h
Extracte del enterrament de Jose A Primo de Ribera.
Las Milicias que cubren la carrera son portadoras de antorchas y bengalas, resultando de mucha solemnidad. Una hora antes de la... Llegir més retirada del cortejo, escuadrillas de Aviación evolucionan a lo largo de la carretera, saludando al César que nos llega.
Simbologia nazi.
En la modernidad; Las llamadas “marchas de antorchas” representan una vieja práctica empleada, en un primer momento, por Benito Mussolini que la revistió de una teatralidad tan espectacular como demagógica; Luego, en 1933, Adolfo Hitler la utilizó para lograr un efecto casi religioso sobre millares y millares de hombres desfilando en orden perfecto, con música de fondo, generando un bosque de estandartes, de banderas y de consignas anti-populares.
Deixa el teu comentari
- 1 Ja han acabat les obres dels 12 pisos de lloguer assequible del carrer Sant Carles 725 lectures
- 2 Avui la plaça de l'Ajuntament acull la celebració dels 130 anys de la Festa de Reis i la tradicional Cantada de Nadales 450 lectures
- 3 Montbui aposta per la targeta moneder per dignificar l’accés a l’alimentació i reduir l’estigmatització 301 lectures
- 4 Detenen dos homes a la Llacuna per cultivar 776 plantes de marihuana en una masia 276 lectures
- 5 Aquest dissabte s'inaugura el nou element de joc infantil al Parc Central amb una xocolatada 274 lectures
- 6 Neix a la Catalunya Central un nou grup de recerca pioner per transformar l'atenció primària a través de la tecnologia 263 lectures
- 7 Finalitza l'asfaltatge del carrer del Sol a Igualada 256 lectures
- 8 Últims dies per comprar el domàs reivindicatiu dels Reis a la seu d’Òmnium 253 lectures
- 9 La Missa de Pastors de la Llacuna recupera enguany elements de la celebració original 245 lectures
- 10 El 6 de gener torna a Igualada la fira més antiga: la tradicional Fira de Reis 229 lectures
mariona
igd
12 de setembre 2017.19:19h
Suposo que quan parleu dels ” Màrtirs de la patria ”, no deveu pas parlar de Rafael de Casanovas !
Rafael Casanova no murió el 11-S
Article publicat a “La Vanguardia” el... Llegir més 11/09/2002 per Alfred Bosch
En una guerra llena de héroes, ¿por qué devino Rafael Casanova el mártir por excelencia del 11 de septiembre catalán? El novelista Alfred Bosch, que lo ha convertido en personaje literario en su trilogía sobre 1714, reconstruye sin inhibiciones su contradictoria actuación
He tocado el pedestal y me han tachado de embustero, de incauto e incluso de grosero. Tras publicar mi trilogía 1714, ambientada en la guerra de Sucesión y el asedio de Barcelona que desembocó en ese célebre 11 de septiembre, algunas voces me han dirigido severas críticas. La modesta polémica no se ha centrado en el valor literario ni en el grueso argumental de la novela, sino en la figura de Rafael Casanova, y en las pinceladas que de él ofrezco.
El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes, resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa. La herida no es mortal, y cuando recibe atenciones médicas se preocupa por asuntos menores: ordena quemar sus archivos, solicita un certificado de defunción y delega la rendición en otros mandatarios. Con franqueza, da la impresión de que le concierne más su pellejo que el devenir de la ciudad.
Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo, mientras el primer mandatario permanece oculto. Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. Y descubrimos, no sin perplejidad, que años más tarde reside en Sant Boi y ejerce la abogacía sin grandes obstáculos. El cronista mayor de la época, Francesc Castellví, le reclamará desde el exilio detalles sobre las últimas horas decisivas. Casanova responderá rogando al compilador que no tenga en cuenta los rumores e imputaciones que pesan sobre su cabeza. ¿A qué se debe tanto escrúpulo?