Igualada ret homenatge, un any més, als màrtirs per la pàtria
Multitudinària marxa de torxes a la vigília de la Diada
La vigília de l'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, Igualada ha celebrat una nova marxa de torxes, la més multitudinària de les sis que s'han dut a terme fins ara. Més de 400 persones van recórrer, amb un respectuós silenci, el centre de la ciutat, per retre homenatge als homes i dones que han mort, des de 1714, lluitant per la defensa de les lliberats de Catalunya.
La marxa de torxes es va celebrar per primera vegada el 2003 a Vilafranca del Penedès com a expressió popular de memòria col·lectiva i reivindicació nacional, a través de la memòria i del foc, com a element essencial de la cultura dels Països Catalans i, des de llavors, s'ha anat estenent arreu del país. Enguany, s'han dut a terme marxes de torxes en més de dos-cents municipis catalans. La marxa de torxes, a Igualada, ha estat convocada pel Casal Popular d'Igualada "El Foment" i ha estat seguida per més de 400 persones. En finalitzar la marxa, els Moixiganguers d'Igualada han fet lectura del manifest d'enguany i han aixecat un pilar.
Altres notícies
4 Comentaris
Ja hi som, amb aquesta estètica de marxa feixista.
pepet
IGD
12 de setembre 2017.11:50h
Ja m’extanyava que cap dels feixistes unionistes no hagués fet la comparació abans. Ja no paguen tant bé?
Liberto
08700
12 de setembre 2017.13:22h
Extracte del enterrament de Jose A Primo de Ribera.
Las Milicias que cubren la carrera son portadoras de antorchas y bengalas, resultando de mucha solemnidad. Una hora antes de la... Llegir més retirada del cortejo, escuadrillas de Aviación evolucionan a lo largo de la carretera, saludando al César que nos llega.
Simbologia nazi.
En la modernidad; Las llamadas “marchas de antorchas” representan una vieja práctica empleada, en un primer momento, por Benito Mussolini que la revistió de una teatralidad tan espectacular como demagógica; Luego, en 1933, Adolfo Hitler la utilizó para lograr un efecto casi religioso sobre millares y millares de hombres desfilando en orden perfecto, con música de fondo, generando un bosque de estandartes, de banderas y de consignas anti-populares.
Deixa el teu comentari
- 1 Tensió al mercat de l'habitatge de l'Anoia i el Bages sud per l'arribada de veïns de l'àrea metropolitana 939 lectures
- 2 L'Audiència Provincial de Barcelona dona la raó a l'alcaldessa de Vallbona d'Anoia, Meritxell Baqué, i a l'Ajuntament del municipi 536 lectures
- 3 Detenen dos homes per entrar a robar en sis domicilis d'Igualada forçant les portes dels balcons 533 lectures
- 4 Primer informe favorable d'Urbanisme perquè Igualada disposi d'una residència universitària 318 lectures
- 5 Un operatiu policial a Vilanova del Camí acaba amb una denúncia per tinença d’estupefaents i una detenció per situació irregular 302 lectures
- 6 La Coll@nada presenta el programa de Sant Faust, la Festa Major Alternativa d'Hivern 243 lectures
- 7 Els Gegants de Capellades estrenen vambes exclusives gràcies a Munich 235 lectures
- 8 Detenen un home per haver comès deu robatoris amb força a domicilis del Bages, el Moianès i l’Anoia 228 lectures
- 9 Els Punts d’Informació Turística de l’Anoia visiten La Tossa de Montbui i Jorba 219 lectures
- 10 Òdena presenta el XV Duatló de Muntanya amb un objectiu solidari 208 lectures
mariona
igd
12 de setembre 2017.19:19h
Suposo que quan parleu dels ” Màrtirs de la patria ”, no deveu pas parlar de Rafael de Casanovas !
Rafael Casanova no murió el 11-S
Article publicat a “La Vanguardia” el... Llegir més 11/09/2002 per Alfred Bosch
En una guerra llena de héroes, ¿por qué devino Rafael Casanova el mártir por excelencia del 11 de septiembre catalán? El novelista Alfred Bosch, que lo ha convertido en personaje literario en su trilogía sobre 1714, reconstruye sin inhibiciones su contradictoria actuación
He tocado el pedestal y me han tachado de embustero, de incauto e incluso de grosero. Tras publicar mi trilogía 1714, ambientada en la guerra de Sucesión y el asedio de Barcelona que desembocó en ese célebre 11 de septiembre, algunas voces me han dirigido severas críticas. La modesta polémica no se ha centrado en el valor literario ni en el grueso argumental de la novela, sino en la figura de Rafael Casanova, y en las pinceladas que de él ofrezco.
El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes, resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa. La herida no es mortal, y cuando recibe atenciones médicas se preocupa por asuntos menores: ordena quemar sus archivos, solicita un certificado de defunción y delega la rendición en otros mandatarios. Con franqueza, da la impresión de que le concierne más su pellejo que el devenir de la ciudad.
Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo, mientras el primer mandatario permanece oculto. Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. Y descubrimos, no sin perplejidad, que años más tarde reside en Sant Boi y ejerce la abogacía sin grandes obstáculos. El cronista mayor de la época, Francesc Castellví, le reclamará desde el exilio detalles sobre las últimas horas decisivas. Casanova responderá rogando al compilador que no tenga en cuenta los rumores e imputaciones que pesan sobre su cabeza. ¿A qué se debe tanto escrúpulo?