Igualada supera la crisi però en surt amb menys població jove

L'informe de l'Observatori Socioeconòmic de l'Anoia es donava a conèixer aquest dimarts 1 d'agost. Amb el títol 'Igualada en xifres' el document condensa diferents estadístiques i dades poblacionals i econòmiques de la capital comarcal. El document, de caràcter descriptiu, aporta diversos punts que contrasten com l'economia igualadina ha sortit de cures intensives des de fa anys i ara és més robusta. Les dades d'Igualada no difereixen gaire d'altres viles de l'entorn amb trets similars com Vic o Vilafranca. La millora de la situació econòmica ha fet que el número d'aturats a finals del 2016 fos equivalent al del 2009 (i els darrers mesos sabem que encara s'ha millorat), amb un número d'assalariats en augment i que torna als nivells pre-crisi. En el cantó negatiu, hi ha la marxa de la població jove ja constatada en altres estudis i, sobretot, la disminució del percentatge de persones joves a la ciutat: el 2009 el grup de 15 a 34 anys era el 27% dels igualadins; ara ho és el 21.

Fa temps que a Igualada es va revertir la tendència a la pèrdua de persones assalariades. El 2008 eren gairebé 13.000 assalariats però es va caure fins als 10.800 l'any 2012. En els darrers anys hi ha hagut un lleuger creixement, fins el 11.986 assalariats del 2016, que és el segon registre més alt de la sèrie, però un miler menys encara per sota de la xifra del 2008. La variació ha anat sempre acompanyada de les oscil·lacions de la població activa, que el 2008 tenia el seu màxim -19.355 persones- i no s'hi va tornar a atansar fins l'any passat, 18.577.

Gairebé tres quartes parts dels assalariats de la capital anoienca treballen al sector serveis, mentre que un 23% ho fa a la indústria i la construcció ocupa a un 3%. Les persones vinculades a l'agricultura són una xifra ínfima. A finals de 2016, en relació a les altres capitals de comarques veïnes o de trets similars, Igualada seguia per sobre de la mitjana d'atur catalana (14,71 per 12,99%), però també era el cas de Manresa, Martorell, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú. Sols Vic i Sitges hi estaven per sota. 

Més punyent és l'evolució del número de persones que percebien prestació. El 2009 eren un 73% dels aturats igualadins, a finals del 2016 només un 42%. L'informe admet que "l'evolució dels darrers anys -en prestacions a nivell contributiu o assistencial- ha estat a la baixa en tots els sentits. Tant sols han augmentat els beneficiaris de la renda activa d'inserció, que mostren augment als primers anys de la sèrie però que en els darrers anys també experimenten un retrocés".

La temporalitat i la marxa dels joves, a millorar

Les dades més negatives són les esmentades en relació a la fracció d'homes i dones joves, que com les altres ciutats comparades, baixa. Des de 2008 s'han duplicat els igualadins a l'estranger, de 617 a 1.253. Es palesa també un lleuger augment de l'edat mitjana de la població, el 2008 40,5 anys, ara 42,1, que pot ser atribuïble a la millora de l'esperança de vida. Amb tot, la població jove anat caient any a any i aquest 2016 arribava al punt més baix en la franja de 15 a 34 anys, un 21%. La població torna a créixer per primer cop el 2016 i és el signe d'esperança davant aquesta tendència.

Un altre punt que acompanya la notícia positiva de l'augment de persones ocupades és l'alt índex de temporalitat. Es manté per sobre del 90% des de fa tres anys, quan el 2008 ja era prou alt, un 83%. L'any passat es van firmar més contractes que mai, 16.388, fruit del repunt econòmic, però és un factor que no ho explica tot:  els contractes per empreses de treball temporal van assolir el seu màxim històric, amb 4.330 contractes. Contractes temporals que són principalment en "ocupacions elementals" però seguidament en "professionals científics i intel·lectuals". De 2.190 contractes d'aquest tipus, els temporals n'eren la majoria i sols 155 van ser indefinits. L'únic sector on els contractes indefinits són majoria, el de directors i gerents.