Igualada, en el 'top ten' de les ciutats mitjanes de l'Estat amb un rebut de l'IBI més car

El tema no és menor. I per tant, em sembla que no es mereix ser despatxat amb electoralisme del moment d’aprovar uns pressupostos quan encara falten quatre anys per unes eleccions. Primerament,... Llegir més cal veure el posicionament dels diferents partits que s’han manifestat. Ni els socialistes, ni la CUP han dit gran cosa de l’IBI. ERC, insisteix en baixar-lo, però no diu quant. Segons el seu programa electoral, volien abaixar-lo un 20% en quatre anys de forma esglaonada. Això si ho traduïm als pressupostos d’ara suposo que voldria dir situar el tipus en el 0,80-0,81, fins arribar al 2023 al 0,67 o 0,68.
Altra cosa és que assumim que ERC i el seu candidat, per demagògia i /o inexpertesa financera, la van ”cagar” amb aquest anunci per irreal, o en cas de ser real, que l’acompanyin de les mesures que la poden fer possible, que en tot cas, ensorrarien el model de ciutat dissenyat fa vint anys en aquesta ciutat.
En aquesta ciutat es va dissenyar un model de serveis fa uns vint anys, aprofitant que la recaptació de l’IBI pujaria un 80% del 1999 al 2009, i després es va apujar la valoració cadastral un 50% adicional (2009-2019). Per tant, amb aquest coixí, l’esquerra que va manar en bona part d’aquest període (i sobretot en el període que es va dissenyar el model), va dissenyar un model de serveis que es finançava en bona part amb aquest IBI.
El que no em sembla de rebut, és que ara els hereus d’aquella esquerra, facin demagògia amb aquest tema. Miri, si en aquesta ciutat es suprimís l’Escola de Música i la D’arts i oficis, tal com la tenim ara, suposo que podríem baixar l’IBI en cinc o sis punts. Jo, quan tenia la canalla petita, a casa, érem de classe treballadora, votàvem la dreta regionalista corrupta (en paraules actuals d’aquests pijoprogres actuals), i mai hi va haver diners per portar la canalla a fer música. Els que ara volen baixar l’IBI, segurament tenien tradicions de professions liberals més acomodades i benpensants que un pobre treballador com jo, i els podien portar a fer música.
Uns anys després,quan ja són classes passives i no cobren per cap càrrec designat pel ”partido”, han abraçat la fe independentista, i tant que criticaven a en Pujol perquè de cada deu paraules que deien 3 eren Catalunya.
En fi, resumint, que ja tinc una edat, que demano als gestors de la meva ciutat que no siguin demagogs, i que ens posem a discutir el model de ciutat que volem. Jo crec que l’IBI a Igualada és alt, perquè tenim serveis que altres llocs no tenen o els tenen amb menys qualitat. I crec que els hem de seguir tenint. Crec que la via que fan els actuals gestors de fer una ciutat atractiva per viure-hi, és el model. A Barcelona, el rebut mitjà segurament és de 800-900 euros i la gent no es queixa. Per tant, si cada vegada podem viure millor a Igualada, amb més oportunitats econòmiques, un IBI congelat (que ja serà un gran què aconseguir-ho, i voldrà dir moderar la despesa), cada vegada serà més assumible.

El tema de l’elevat IBI que paguem en Igualada respecte a de dimensions semblant ha sigut un tema recurrent de ERP, ja des de el temps en l’oposició de Josep Mª Palau i ara... Llegir més continuat per Enric Conill (amb comparatives amb ciutats catalanes, que ara l’article l’amplia amb ciutats espanyoles).

Com he manifestat en anteriors ocasions, em complau que un partit polític baixi per una estona de les grans formulacions polítiques i es preocupi, en el dia a dia, en plantejar un tema molt important, crec, en un situació de profunda crisi econòmica (sense sortir de l’anterior, s’anuncia una altre recessió) que ens afecta a la majoria de les economies familiars, quan sembla que només uns quants neden en l’abundància.

Fa 8 anys, per aquestes dates, que es parlava dels pressupostos del 2014, vaig dirigir un mail al llavors regidor de finances del govern municipal en aquest termes:

”He llegit unes declaracions teves en ANOIA DIARI en els quals manifestes que :El tipus impositiu de l’Impost de Béns Immobles (IBI) caurà de l’1 al 0,96 per al proper exercici.

En octubre de 2009 vaig rebre notificació de la nova valoració del cadastre aplicable al meu pis, resultant un increment del 84,165 % aplicable progressivament en 10 anys.

Això suposa un increment anual aplicable del 6,2660 %, acumulable (és a dir 6,2660 % el 2010, 12,9246 % el 2011, 20,00 % el 2012, 27,52 % el 2013, i així successivament fins a completar el 84,165 % el 2019).

Davant la magnitud dels increments en un període que es preveia d’alentiment i fins i tot recessió de l’economia vaig sol·licitar a l’interventor de l’Ajuntament si els meus càlculs eren correctes; en resposta del Sr. Tormo del dia 2 de desembre de 2009 :

“Referent al seu escrit en el que demanava informació respecte la revisió cadastral, l’hem de dir que els seus càlculs en principi són correctes.

No obstant això, com que per l’exercici de 2010 l’ajuntament ha baixat el tipus impositiu, la quota de l’IBI la veurà incrementada en un 5’4579 per 100. La resta d’exercicis dependrà del tipus que aprovi l’ajuntament per a cadascun dels exercicis”.

El valor cadastral es la base imposable per importants impostos directes (IBI, IRPF, etc.) que afecten a les famílies. La revisió del valor cadastral es va pensar en plena ”bombolla immobiliària” i financera, i en canvi s’ han de aplicar en plena crisis generalitzada, persistent i en recessió, amb variacions del IPC fins i tot negatius, contenció o retallades de salaris (s’estima una correcció a la de l ordre del 20 % en alguns sectors i/o supressió de pagaments extres) i una desocupació en la comarca de l’ordre del 20 %, i molts casos havent perdut fins i tot la prestació per desocupació.

PREGUNTA, prenen con índex 100 el valor en 2009, any anterior a la darrera revisió del cadastre, quin ha sigut els valors de l’índex de l’import (que depèn dels 2 factors: base x tipus) en els anys següents: 2010 (entén 105, 4579, segons els Sr. Tormo), 2011, 2012, 3013, i el previst per 2014 ?”

Encara espero la resposta, i l’amplio fins l’any 2020. Si algú, del govern o de l’oposició, amb més informació sobre el tema, ens la pot donar l’hi agrairia la resposta, i ja posats amb la qual cosa els ciutadans tindrem més elements de judici, mesurats amb números i no basats en especulacions, sobre la sensibilitat de la classe política a les necessitats socials del dia a dia, aquí i ara.