La igualadina Ultramàgic va participar al Dolomiti Balloonfestival 2011 (Itàlia)

Segons expliquen els protagonistes, el globus Aconcagua es va enlairar amb normalitat des de Dobbiacco, amb unes bones condicions meteorològiques i amb gas suficient per a un vol llarg. El vol va anar bé durant tota l'estona, tot i que quan ja es trobaven damunt d'Itàlia el cel va començar a tapar-se amb núvols, al voltant dels 2.000 peus d'alçada. De totes maneres, van decidir continuar ja que d'acord amb el mapa del GPS, es trobarien a Croàcia al cap de 40 minuts.

Quan els ocupants del globus pensaven que ja estaven entrant a la península de Croàcia, van passar per sota dels núvols i van descobrir que eren sobre el mar. Al GPS Croàcia no hi apareixia amb detall, però estava marcat com a terra, per la qual cosa van iniciar el descens. Segons les indicacions del GPS, es trobaven a mitja milla de la costa i, tot i que podien haver tornat per les condicions del vent, van decidir tornar a pujar i intentar anar més a l'interior, cap al sud. L'aparell marcava la millor posició a uns 15 km dins de la península, per la qual cosa van pensar que eren fora de perill.

Altre cop al mar

Un cop més amunt, van cercar vents superiors per poder anar a l'interior, però tots anaven en la mateixa direcció. El globus va tornar a baixar i, per sorpresa de la tripulació, es trobaven altra vegada enmig del mar: semblava increïble que el mapa s'equivoqués en una distància tan important, però després van veure que allò que els marcava com a terra era el límit de les aigües internacionals...

Tenien encara uns 70 kg de gas, que els donava com a mínim per a quatre hores de vol, de manera que això no representava cap problema. De seguida van avisar a la torre de control de Zagreb de l'emergència, ja que intentar pujar de nou per anar més lluny era perillós per ser massa a prop de la costa. Van disposar-se a esperar el rescat.

El vaixell de rescat va arribar al cap de menys d'una hora, però era massa petit per poder portar tot el globus, així que van haver de deixar-lo a l'aigua i traslladar l'instrumental al vaixell. Desafortunadament van haver de deixar el globus a mar, i tornar al cap de dos dies a cercar-lo. Hi van anar amb dos grans vaixells amb localitzador però, tot i això, no van poder trobar-lo encara que el mar tampoc era tan profund en aquella àrea. Malgrat lamentar la pèrdua del globus, els protagonistes agraeixen la rapidesa i l'actuació de la policia i de la torre de control de Zagreb, així com de l'equip anoienc de Kon-tiki, que també van ajudar en la recerca del globus.