//Plugins sense CDN ?>
Per accedir al sistema de cribratge, la dona ha de demanar hora a la llevadora del seu centre d’assistència primària, que és qui s’encarrega de realitzar la prova i de derivar la pacient al ginecòleg en cas que es detecti alguna patologia. El protocol estableix que es comencin a fer les citologies tres anys després de l’inici de les relacions sexuals, les dues primeres en l’interval d’un any. Si els resultats d’aquestes són negatius, se’n fa una cada tres anys fins als 65 anys.
En dones més grans de 40 anys que no se n’han fet cap en els darrers cinc anys a la citologia se li suma una prova de detecció del virus del papil•loma humà (VPH) d’alt risc, responsable del desenvolupament de la malaltia. Si les dues proves són negatives, es continua amb les citologies cada tres anys. D’aquestes proves per detectar el VPH se’n fan aproximadament 240 cada any a l’Anoia, un 3% de les quals donen positiu d’infecció pel virus. El VPH és la infecció vírica de transmissió sexual més freqüent i es transmet mitjançant el contacte íntim de les zones genitals. 13 dels aproximadament 100 virus de papil•loma humà existents són considerats d’alt risc i se sap que provoquen càncer de coll d’úter.
Les dades de la Catalunya Central
El programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’ICS realitza anualment prop de 19.000 citologies a tot el territori de la Catalunya Central, que inclou les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Osona. D’aquestes, un 96% tenen un resultat normal i un 0,51% presenten lesions precancerígenes i càncer. Pel que fa a les proves de detecció del VPH d’alt risc, se’n fan més de 1.500 a tot el territori, amb un 13% de resultats positius.