La instrucció del cas Gabriel Pérez, centrada en la “descoordinació dels metges”

Després de les dues primeres vistes, ara la magistratura haurà d'atendre les proves pericials i decidirà si obrir judici. Fins ara, els testimonis han anat perfilant un relat clar: el desenllaç tràgic es va deure a molts factors i no només als "errors en el diagnòstic" que argumentava l'Hospital. Fonts de l'acusació particular indiquen que la descoordinació entre els diferents metges d'urgències apunta com la causa principal. Ara, la jutgessa planteja un possible acarament entre metges per esclarir com es va traspassar la informació i què va fallar en la corretja de transmissió de la informació en l'atenció a Pérez. En aquesta instrucció, queden encara proves per practicar i informes pericials.

Gabriel Pérez tenia 24 anys i un físic robust. Era futbolista i acabava de fitxar per l'Avià, després de jugar en clubs de l'Anoia. El 16 d'agost va acudir a Urgències de l'Hospital d'Igualada. Es queixava de dolors abdominals i vomitava, però el diagnòstic va ser el d'una gastroenteritis. El dia posterior es va repetir la visita, però tot i que –per primer cop– una de les metgesses va programar una analítica, però fet el canvi de torn, no se li va executar. Va ser enviat de nou a casa amb el diagnòstic que tan sols era una gastroenteritis. El jove resistia a casa a base de calmants. Fins a la tercera visita no se li va practicar el TAC que reclamaven els seus pares. En aquest moment es va detectar l'apendicitis, però hi van haver també problemes en l'operació: es van tardar quatre hores i la infecció s'havia estès pel cos. Va ser traslladat a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va arribar viu. Amb tot, el seu estat era precari. Va patir una mort cerebral per manca d'oxigen.

L'Hospital ha negat cap negligència

El cas va colpir Igualada i va portar fins i tot a una manifestació multitudinària davant l'Hospital. El fet és que el Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA), que gestiona l'equipament, ha mantingut des de l'agost de 2016 una estratègia comunicativa de silenci. Van assegurar que investigarien què havia fallat i depurarien responsabilitats. Hi van haver canvis i trasllats de professionals, es va parlar de la dimissió del cap d'Urgències, però la pròpia direcció va matisar que ja eren decisions preses amb anterioritat a la mort de Gabriel, a fi d'optimitzar processos. Només una vegada va fer declaracions Ferran Garcia, gerent del CSA. El dia que es va conèixer que la Generalitat obriria expedient sancionador. Garcia parlava d'un "error de diagnòstic" en les dues primeres visites, però en cap moment parlava de "negligència". I que, en tot cas, s'havia de procedir a “actualitzar els protocols”.
L'informe que va fer el Departament de Salut l'octubre del 2016 –que va donar a conèixer Canal Taronja- anava molt més lluny que els errors en el diagnòstic. En la seva segona visita, segons l'òrgan de la Generalitat, el jove va ser donat d'alta "malgrat presentar una analítica patològica de varis paràmetres bioquímics". El propi expedient sancionador ressalta que "no es va esbrinar el perquè de l'analítica".

Aquest'expedient sancionador, al que va tenir accés Anoiadiari, parla de “manca de control i precaucions”. I és en aquest punt que la instrucció ha incidit en les vistes que han tingut lloc aquest mes d'octubre a Igualada: hi va haver manca de coordinació i interpretacions inadequades, com deia l'informe, però a Gabriel Pérez se li havia de fer una segona analítica en la visita del 17 d'agost. Una analítica que no se li va fer, segons afirmen els advocats de la família.

En la vista, una de les set persones investigades pel cas va admetre "errors importants" en com es va desenvolupar l'atenció en aquesta segona visita. L'acusació assenyala que abans d'un canvi de torn, hi havia aquesta analítica programada, però la persona que va assumir l'atenció de Gabriel, a les 8 del vespre, va cancel·lar-la i va donar al futbolista d'alta.

La tercera visita

Si en la segona visita de Gabriel Pérez, a més dels errors de diagnòstic que argumenta el centre, es van palesar problemes de coordinació, en la darrera visita el retard i els defectes en el material apareixen com les causes principals del desenllaç. Segons l'informe de Salut, l'analítica estava "agreujada" respecte la precedent i tot i tenir la peritonitis diagnosticada es va trigar unes quatre hores a entrar al quiròfan. El material no estava en les condicions adequades. Els tubs del respirador d'anestèsia "no funcionaven" de la manera correcta i que hi va haver deficiències en la seguretat del pacient. Els advocats de la família remarquen que va ser intubat sense que se li buidés el líquid que tenia dins el sistema digestiu. Se li havia fet un TAC, però no van detectar la presència de líquid a l'esòfag. També l'informe revela "diverses inadequacions en la documentació clínica i en la comunicació entre professionals".