Ja ha començat l’any del dragó, també per als xinesos de l’Anoia

Actualment, i segons les dades provisionals de la Direcció General per a la Immigració, a l’Anoia hi ha un total de 298 xinesos, que es reparteixen, sobretot entre Igualada on n’habiten 144, altres pobles de la Conca com Òdena (33), Santa Margarida de Montbui (26) i Vilanova (27); i per municipis del sud de l’Anoia com Capellades (22), Masquefa (21) o Piera (20). En total, doncs, representen el 2,5% del total de població immigrada de l’Anoia.

Lluny de casa

Una de les xineses residents a Igualada és Wen Hung Ai, des de fa un temps treballa a la botiga de la plaça de la creu, i malgrat les dificultats que encara té amb l’idioma, explica com viu l’any nou a la Xina. Segons Wen Hung, el més important d’aquesta festa és la família, ella la té lluny, a la Xina, i per tant, no preveu fer cap tipus de celebració especial aquests dies. Amb nostàlgia explica que durant aquesta època, a la xina es menja molt –fa la comparació amb el nostre Nadal- i explica un dels plats típics, els jiaozi, unes empenades de carn i verdures semblant als raviolis. Wen Hung afirma que és típic preparar aquest àpat amb família.

Ajudar el pròxim

De clixés i tòpics sobre els xinesos n’hi ha molts, però si algú sap bé com són les persones d’aquesta comunitat és Maria Miserachs, que treballa a la gestoria Galtés i tracta sovint amb xinesos. Segons Miserachs, els seus clients són molt educats: ‘gairebé et fan reverències per saludar-te i sempre et donen les gràcies al marxar’.

Una de les coses que realment va cridar li va cridar l'atenció, però, és el grau d’unitat i entesa que tenen entre ells, afirma que aquí no existeix la competència i que s’ajuden mútuament: ‘coneixem un cas d’un xinès que volia comprar un negoci en vies de traspàs però necessitava uns quants diners, i en comptes de demanar-los al banc, els hi van deixar uns companys xinesos’

Comprendre la legislació espanyola

Miserachs confirma un dels tòpics més estesos sobre els xinesos: ‘Per ells tot és treballar, tan fa que sigui un bar, una botiga o una indústria, no tenen vocació per un sector en concret però aconsegueixen guanyar-se la vida en qualsevol negoci tot dedicant-hi moltes hores’.

Això sí, explica que els costa molt entendre la legislació laboral que ens regeix a l’Estat Espanyol: ‘quan els expliquem que tenen x dies de vacances i que com a mínim han de cobrar el que diu el conveni sectorial sempre ho troben molt elevat’

La confiança

‘Són bons pagadors i confien plenament amb algú que els hagi estat presentat per un altre xinès’, explica Miserachs. Finalment, els defineix com a capaços i atrevits: ‘són molt llençats alhora d’obrir un negoci, ja que moltes vegades ho fan sense cap coneixement de res ni sense entendre la llengua’.