Ja hem trencat aigües

Les embarcacions podran passar pel Pas del Nord-oest per creuar de l'oceà Pacífic cap a l'Atlàntic sense necessitat de dependre de la tasca imprescindible que ara fan els grans trencagels. Imagineu quina revolució suposarà per al món del comerç i del transport poder disposar durant diversos mesos de l'any d'aquesta nova ruta: que estigui lliure de gel vol dir que es podrà navegar per aquelles aigües i que, per tant, es podran reduir els més de quatre mil vuit-cents quilòmetres de recorregut que ara han de fer els vaixells per anar entre l'Orient llunyà i Europa a través del Canal de Suez. Una drecera cap a l'Atlàntic tan útil com inesperada a través del Pol Nord. I no són projeccions per d'aquí a un segle, sinó dins aquesta mateixa dècada (la previsió l'ha feta un expert de la Universitat de Cambridge).

Continuarà la divergència d'opinions i es podrà estar a favor o en contra de l'existència del canvi climàtic, però sembla que aquesta n'és una conseqüència visible ben evident. I és que, a diferència d'altres alteracions que s'havien conegut fins ara, ens arriba la primera modificació notable en l'aparença física del planeta. De les seqüeles que es desprenen d'aquest impacte, sense oblidar ni menystenir l'alteració que patirà la vida de nombroses espècies d'animals perquè serà notable, hi ha també el desgel i l'increment del nivell del mar en què es tradueix. Sembla que aquest món nostre fa aigües per totes bandes... Per canviar, hauran de canviar també les futures expedicions a aquella zona i les tècniques i materials que utilitzen: els caldrà adaptar-se a les nombroses àrees obertes d'aigua que aniran trobant si hi van en èpoques més càlides. El despreniment de blocs de glaceres també comença a ser habitual a Groenlàndia.

Per si això fos poc, a finals de segle determinats punts àrtics es poden veure plens de boscos que aniran guanyant terreny en uns paratges que a dia d'avui semblen del tot inhòspits. La tundra que actualment cobreix bona part d'Alaska i del Canadà, per exemple, tan àmplia i desèrtica com és, cap a finals de segle pot cedir el seu lloc a un paisatge ple de boscos i plantes més típiques de climes del sud. I el desgel a Groenlàndia que donarà pas justament a un paisatge de tundra.

De la mateixa manera que, davant la proximitat del part, un dels símptomes és l'inici de l'evacuació del líquid semiòtic que envolta el fetus... fa temps que la Terra ens mostra una pèrdua de líquids i unes primeres contraccions que ens adverteixen que el moment s'acosta. Estigueu tots preparats per al dia del part.

Oriol Solà i Prat