Joan Pinyol veu "difícil" l'exhumació del seu avi malgrat la sentència d'un cas similar

Una ordre judicial farà que Patrimonio Nacional faci efectiva -per primer cop- l'exhumació de dues persones del Valle de los Caídos, el monument feixista a la serra madrilenya. Patrimonio és l'organisme que gestiona aquest lloc i ara haurà de cercar una manera per rescatar els cossos dels germans Lapeña, dos aragonesos afusellats pels feixistes el 1936. El cas dels Lapeña pot esdevenir un precedent per a altres peticions. Un dels cossos enterrats al Valle és el del capelladí Joan Colom, avi de Joan Pinyol, que des de fa anys ha engegat un procés per recuperar les seves despulles. L'escriptor i professor capelladí explica que l'advocat Eduardo Arranz està tramitant per ell i altres familiars de persones enterrades "peticions d'exhumació". "Ara estem a l'expectativa, però el cert és que ho veiem encara lluny fins i tot després d'aquesta sentència" tot i que no perd l'esperança.

La història de Joan Colom és la d'un home fora de l'edat militar que va ser reclutat a corre-cuita en els darrers compassos de la guerra per una República que necessitava soldats davant l'avenç feixista. Va ser fet presoner per les forces franquistes i sota la seva custòdia -en condicions infrahumanes- va enmalaltir i va morir a Lleida. Va ser enterrat a la ciutat sense que la seva família pogués endur-se les seves restes a Capellades. Un quart de segle més tard, van desenterrar les seves restes per omplir el Valle de los Caídos sense que la seva família fos informada ni ho autoritzés. Des del 2008, quan en va ser coneixedor, Joan Pinyol i altres familiars de víctimes han obert un procés per aconseguir treure els cossos del lloc que acull les restes del dictador. 

La situació actual "no afavoreix el nostre propòsit" lamenta el capelladí "i menys amb el govern espanyol que sembla que vindrà". Tem fins i tot que la demanda de la família Lapeña "acabi frenada d'una o altra manera, quelcom s'empescaran". És "una qüestió senzilla, però no puc ser optimista". La principal via que veu l'escriptor anoienc és "un canvi d''status' del Valle de los Caídos, que deixi d'estar subjecte a Patrimonio Nacional i passi a ser un cementiri. Aleshores seria molt més viable parlar d'un trasllat dels cossos a un altre cementiri". 

La situació d'algunes de les restes, després de filtracions d'aigua no és l'òptima i remarca que "no és fàcil que en alguns espais hi hagi una exhumació amb garanties. Hi ha famílies que s'han trobat amb cossos que no són els que pertocaven". De la seva visita al lloc subratlla que "hi ha parts on les restes seria senzilles d'identificar-les, però d'altres molt deteriorats". De fet, explica que "per unes filtracions d'aigua es van moure alguns cossos des de la part superior de la sacristia fins la capella central, en un trasllat fet de mala manera". 

El més xocant d'aquest trasllat que explica Joan Pinyol "és que es va fer el 1990, en època de govern socialista, amb Felipe González. I un trasllat així és un delicte també". Pinyol lamenta que la majoria de governs socialistes, amb l'excepció de l'etapa de Maria Teresa Fernández de la Vega a la vice-presidència, no han atès les demandes de les famílies de persones enterrades sense cap permís en aquest espai.