Jordi Enrich: “Després d’un vol en globus vaig preguntar què passava amb la tela quan deixava de ser funcional”

OTGER GABARRÓ

“Vaig fer que la mentida fos veritat”

El que ara és un projecte que ha fet que el Jordi rebés encàrrecs d’Àustria, Rússia o Estats Units, al 2010 era un simple “photoshop, una idea que vaig pensar que ja desenvoluparia més endavant”, després que aquesta el fes guanyar el Premi Disseny per al reciclatge d’aquell mateix any.

Un temps més tard, al 2012, el van trucar de TV3 interessats per fer-li un reportatge, i ell al principi s’hi va negar, ja que els va explicar que “tot era mentida, que només era teòric”. A partir de llavors, però, “vaig fer que la mentida fos veritat”. Tal com ell mateix admet, “primer va venir la difusió, i després va arribar l’objecte”. Com molts d’altres, els inicis d’aquesta idea no van ser fàcils; “vaig fer una web i en tot un any no vaig rebre cap visita”. Després, “l’Ajuntament d’Igualada va creure en mi perquè fes coses per l’European Balloon Festival”. Per tant, el primer repte al qual es va haver d’enfrontar el Jordi va ser el de “fer que els ciutadans d’Igualada visquessin els globus de manera diferent i col·lectiva”, i des d’aquell moment no ha parat de col·laborar emprenent accions en cada edició d’aquest festival.

Des d’aleshores, el Jordi ha iniciat projectes de tot tipus amb antigues teles de globus que alguns pilots li cedeixen perquè ell els doni noves possibilitats. Aquesta tela pot ser reciclada de moltes maneres, i de moment, el Jordi ja ha fet que, per exemple, hagi sigut un flotador, un estel o una bossa. I és que a part dels iglús de vent, ell pretén reciclar la tela perquè sigui tots els objectes possibles.

“Canviar la percepció d’un espai al qual estiguis acostumat”

Cada projecte que emprèn “es transforma en funció de les demandes del client”, i “a vegades el que em demanen m’impedeix fer el que jo faria”. El Jordi és present en cada acció “des del primer a l’últim pas” de cadascun d’aquests projectes, i és per això que tots se’ls sent molts seus. I aquestes accions, que ell anomena accions freaks, intenten “canviar la percepció d’un espai al qual estiguis acostumat”. Sempre intenta fer accions sorprenents, i això l’ha portat a participar al Festival Internacional Mapping de Girona, al Barcelona Light Festival, o a posar un iglú de vent dins la Basílica de Santa Maria d’Igualada per a fer-hi un concert. Cada acció és diferent, però en cadascuna d’elles “l’únic que demano sempre és ser lliure, que em donin llibertat per fer tot el que vulgui”.

Li agrada generar idees diferents i úniques per a cada projecte, i fins al moment ha canviat la percepció de parcs, places, o fins i tot de cementiris o piscines. Ha donat una nova vida, tot i que efímera, a multituds d’espais diferents, però afirma que gaudeix pensant que “cada projecte és un espai buit i no haig de fer que signifiqui res”. En aquest sentit afegeix que pretén que “cada espai sigui lliure”, i que el seu esforç és “perquè sigui neutre i tot hi pugui ser possible”. També creu que val molt la pena col·locar iglús de vent per repensar els llocs que estructuren la identitat de la persona, i és per això que col·loca els iglús de vent “en llocs simbòlics de les ciutats” com hospitals, escoles o jutjats. Així, aconsegueix que cadascú repensi com vol que sigui el lloc en qüestió, i cada persona pot fer un replantejament d’aquests espais que ell troba molt interessant.

El  Jordi també va estudiar antropologia, i això ajuda a entendre el perquè de molts dels seus projectes, que sempre procuren anar més enllà i involucrar de ple els seus participants i la cultura del lloc on s’estableix aquest art efímer. En aquest sentit, assegura que tot i haver anat a molts llocs, “els projectes que puc fer aquí m’agraden molt perquè conec la comunitat”, i així pot vincular els seus projectes amb l’entorn on els construeix. Així, diu que “vull que cada projecte sigui un mirall de la societat”, i li agrada “aprendre de cada comunitat on vaig a través de l’espectacle que hi fem”. En cada projecte que emprèn, fa un acte antropològic d’anàlisi d’allò que cada cultura fa amb l’iglú que ell hi porta, i és per això que “miro allò que hi col·loca cada cultura”, per entendre millor cadascuna d’elles. Ell entén cada societat segons la manera com omplen o interpreten un mateix espai; els iglús de vent. Aquestes ganes de descobrir han fet que el Jordi tingui una espineta clavada, i és que té una idea en ment que li agradaria executar, ja que té moltes ganes de realitzar un gran projecte consistent a “analitzar els processos creatius que fan les diferents societats a través duna mateixa matèria”. Aquesta matèria seria un globus vell, i es tractaria de veure “què fa cada cultura d’aquell globus”. Així, li agradaria “viatjar per tot el món” realitzant aquest projecte i poder comparar aquest exercici de creativitat que cada cultura faria amb les teles dels antics globus per veure’n les similituds i diferències.