Un jove igualadí investiga sobre la formació d’estrelles d’alta massa

Aquests científics han revelat que aquest procés està regulat per camps magnètics interestel•lars, en comptes de per moviments turbulents, com es creia fins ara. Aquesta notícia, que es va publicar a diferents diaris de tot el món, i que és de gran importància pels futurs estudis de la formació d'estrelles.

Álvaro Sánchez Monge, un jove igualadí, és estudiant de doctorat d'astrofísica i precisament està realitzant la seva tesi sobre formació estel•lar, visitant els radiotelescopis més importants del planeta amb l'objectiu d'obtenir informació important pel seu treball. Aquests dies ha estat a un congrés de radioastronomia que se celebra a Taipei, capital de Taiwan, junt amb altres científics, entre ells Josep Miquel Girart i Robert Estalella, que precisament són els protagonistes principals del descobriment publicat a la revista Science. De fet, Álvaro col·labora de molt a prop amb J.M. Girart i R. Estalella en les seves investigacions per descobrir més sobre la formació de les estrelles d'alta massa.

Aquests científics han revelat que aquest procés està regulat per camps magnètics interestel•lars, en comptes de per moviments turbulents, com es creia fins ara. Aquesta notícia, que es va publicar a diferents diaris de tot el món, i que és de gran importància pels futurs estudis de la formació d'estrelles.

Breus notes sobre la radioastronomia

Quasi tots haureu vist la pel•lícula Contact i aquell gran telescopi a Arecibo, o aquell conjunt d'antenes a Nou Mèxic (USA). És amb aquests tipus d'instruments, radiotelescopis, amb els que es pot estudiar la formació d'estrelles. La radioastronomia permet estudiar objectes estel•lars a partir de l'emissió de la radiació electromagnètica en la regió de l'espectre d'ones de radio. Les ones de radio són escassament absorbides pel material que es poden trobar en el seu recorregut per l'espai. Això permet que els radiotelescopis moderns puguin estudiar en detall els processos de formació de les estrelles, els quals es produeixen dins de grans núvols de gas i pols que hi ha a la Galàxia, regions que no poden ser observades amb els telescopis òptics tradicionals.

Any Internacional de l'Astronomia

Recordar que l’any 2009, a banda d’haver estat declarat Any Internacional de l’Astronomia per les Nacions Unides a proposta de la Unió Astronòmica Internacional, també és un any important per la comarca de l'Anoia, ja que s'ha constituït l'Agrupació Astronòmica Anoia (AstroAnoia), la primera associació astronòmica de la comarca.

El 2009 és un any en el que s'estan realitzant moltes iniciatives i esdeveniments relacionats amb aquesta ciència mil·lenària, que ens ha acompanyat en el transcurs de la història de la humanitat. Aquesta celebració no és per casualitat, va ser fa exactament 400 anys quan Galileo Galilei va realitzar les seves primeres observacions amb un telescopi apuntant a la Lluna, o descobrint les quatre principals llunes de Júpiter, avui conegudes com a satèl·lits galileans. També fa quatre-cents anys que Johannes Kepler va publicar la seva obra 'Astronomia Nova', en la qual presentava els diferents models planetaris (d'univers) coneguts fins aquella època: el ptolemaic, el copernicà i el seu propi, destacant l'importància d'obtenir dades precises sobre el moviment dels planetes.

Observatori de Pujalt

Albert Borràs