Joves pagesos: estan formats i busquen nous models de negoci

Actualment, i segons les dades del Gabinet Tècnic del DAR, l’Anoia compta amb 922 persones afiliades a la Seguretat Social en els sectors de l’agricultura, ramaderia i pesca, una xifra que representa el 2,7% del total dels afiliats. Pel que fa al PIB de la comarca, el sector primari representa un 1,9% del total, una xifra una mica superior al del total del país que ascendeix al 1,3%.

Joan Pujó (Argençola, 23 anys), Joan Ventura (Carme, 30 anys) i Josep Palet (Orpí, 35 anys) són tres joves anoiencs que han decidit convertir la seva passió, la terra, en la seva feina. Els tres són pagesos però abans de dedicar-s’hi han aposat per la formació, ara busquen la manera de rendibilitzar les terres i la maquinària, una tasca que no es preveu gens fàcil en un moment com l’actual a causa del baix preu dels productes que venen i de l’alt cost del carburant.

Treballar terres alienes

Els tres joves anoiencs han viscut a les seves cases la feina de pagès: ‘Si no ho has vist a casa teva, és difícil que t’hi dediquis’, afirma Joan Pujó. Tot i que tots compten amb terres de propietat, afirmen que a vegades es guanya millor la vida treballant pels altres: ‘Tu treballes unes hores i les cobres, en canvi, quan treballes per tu, no saps quin resultat en trauràs’, explica Ventura.

És per això que Joan Pujó està treballant per reconvertir l’empresa: ‘Ara ens dediquem més a oferir serveis agraris, treballar per altra gent’. Segons Pujó, actualment la maquinària agrícola és molt cara i sovint un pagès sol no pot mantenir-la, és per això que cada vegada hi ha més clients que busquen empreses com la que està creant Pujó, que ofereixi serveis com aplicació d’Herbicides, d’adob líquid, recol·lecció de cereals...’.

Compaginar-ho amb altres feines

A vegades es fa complicat poder viure 100% del camp, és per això que alguns dels pagesos de la comarca compaginen la seva feina amb altres tasques. És el cas de Joan Ventura que a més de treballar la terra, de maig a juny treballa en un centre d’investigació de la Universitat de Lleida, reparteix llenya, a casa seva fan una producció petita de vi que garanteix unes 1.500 ampolles l’any i ven la mel de les seves abelles.

La formació, indispensable

Els tres anoiencs han decidit formar-se abans de dedicar-se professionalment a la pagesia. Joan Pujó va fer un mòdol de grau mig d’explotacions agràries i un de superior de gestió d’empreses agràries. Ventura va estudiar enginyeria agrònoma i Palet un grau superior d’explotacions agropecuàries.

Els tres coincideixen a afirmar que, malgrat que el més important és l’experiència que han adquirit durant tota la vida a casa seva, la formació els permet tenir uns coneixements concrets importants i una seguretat imprescindible avui en dia.

Noves idees

A vegades reduïm el concepte d’innovació a sectors tecnològics o moderns, però la capacitat per adaptar-se i canviar és possible en absolutament tots els sectors de l’economia, fins i tot en l’agricultura, un dels més antics. És per això que Joan Ventura està pensant en noves plantacions que li donin un valor afegit al producte: ‘El cultiu de plantes que puguin curar o matar altres plantes per substituir els adobs químics és una idea que em ronda pel cap’, apunta el jove. De la mateixa manera accepta que el cultiu ecològic té molta sortida i aplicacions avui en dia.

La constància i l’esforç

Potser és la passió per la feina però cap dels tres joves respon que ‘sí’ quan els pregunten si la seva és una feina ‘sacrificada’. Això sí, estan d’acord en què cal dedicar-hi moltes hores, i sovint fan uns horaris diferents als de la resta dels seus companys: ‘A vegades t’has de passar tot un diumenge treballant, però si el dilluns plou, t’has de quedar a casa’, explica Palet. Aquesta irregularitat també la veuen en els seus ingressos que varien molt depenen l’època de l’any i de la collita obtinguda: ‘Has de saber administrar molt bé els diners’, apunta Palet.