Justícia confirma que les restes exhumades al cementiri de Reus són del militant antifranquista Cipriano Martos

ALBERT SEGURA / ACN El 10 de gener l'equip arqueològic va confirmar que, dels 41 exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos, és a dir, el sexe, l'edat, les seves dimensions o les ferides que presentava.

Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure'n mostres i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d'identificació genètica. Els resultats de les proves han ratificat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, que es converteix, així, en la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del programa, el 2016.

En tractar-se d’una fossa comuna amb una alta densitat de cossos, la intervenció ha estat complexa. El procés d'obertura de la fossa ha inclòs la preparació de l'espai i l'excavació de l'àrea estudiada, a partir de treballs previs de la fossa 11-67 nord, on estaven ubicades les despulles del militant antifranquista.

Detenció i tortura

Cipriano Martos Jiménez (1942) era un obrer i sindicalista d'origen andalús que va emigrar cercant feina per Andalusia i l'Aragó, i posteriorment a Catalunya, concretament a Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis, entre els quals jornaler, miner, treballador al tèxtil i paleta, i es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d'agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, obligant-lo a beure un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Dos dies després, el 27 d'agost, el van traslladar a l'Hospital de Sant Joan de Reus.

El 29 d'agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar, i finalment, el 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d'una hemorràgia interna.

La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus. En cap moment es va permetre que la família assistís a la inhumació ni que s'emportés el cos a la seva terra d'origen, Granada.