Lladres poc professionals

Entrar a robar en un pis en què acaben de robar, deixar-se la documentació en un habitatge o quedar-se tancat allí on robes. Són només algunes badades que alguns lladres han comès darrerament. A Catalunya els robatoris amb força però poc especialitzats en domicilis s'ha incrementat en més d'un 17% l'últim any. Durant el 2010 se n'han comptabilitzat més de vint-i-dos mil, atribuïts en molts casos a l'increment de la precarietat i a la marginació que la crisi econòmica comporta per a molts ciutadans. Potser ja per estadística, per tant, és normal que topem amb diversos lladres del tot amateurs... Costa decidir quin és el més ruc de tots.

A Badalona un home robava coure dipositat en un recinte exterior, amb la mala sort que a la part del davant del recinte hi ha la comissaria de la policia local. A Madrid un home va ser detingut a principis d'any després d'atracar una sabateria. No els va costar massa: anava tan borratxo que es va desmaiar al terra de l'establiment, i quan els agents van arribar encara dormia la mona. A Utrera un lladre va quedar atrapat dins la casa que havia entrat a robar. Va haver de sortir a demanar auxili des de la teulada, dos dies després d'intentar sortir sense èxit. Els agents del cos de policia van 'rescatar-lo' encantats.

Ser despistat també es paga car: i ho sap bé un home que, en un primer intent de robatori a Cubelles, va perdre una bossa amb DNI inclòs mentre fugia. Quatre dies després, va tornar al domicili per recuperar-lo i per demanar disculpes (una altra manera de reconèixer el grau d'imbecilitat que l'havia sentenciat), però com que el propietari ja ho havia lliurat a la policia va optar per fugir. Pocs dies després va ser detingut, afegint aquest capítol a un historial que ja acumulava fins a trenta-vuit antecedents. Un cas semblant es va produir a terres sevillanes: van poder detenir l'individu que, tot i que va aconseguir assaltar una trentena d'habitatges, es va deixar les claus de casa en un d'ells. Una pista massa òbvia per sortir-ne impune. Els antecedents penals que acumulava i viure a tocar de la urbanització robada va acabar-lo de delatar.

Tres persones han estat detingudes fa unes setmanes per haver robat gairebé un centenar de plaques per a encofrat (d'uns 15.000 euros de valor) d'una obra de la província de Lleida. L'avarícia els va condemnar: en veure que encara quedava material a l'obra, van posar-hi un cadenat per tornar un altre dia a acabar de fer net. Un dispositiu de vigilància dels Mossos d'Esquadra va servir per espatllar-los la segona incursió.

Un altre exemple diferent ens arriba de territori tailandès, amb més de mitja dotzena de delinqüents enxampats quan menys s'ho esperaven. La policia els va capturar amb un esquer que de tan simple sembla fins i tot ridícul: els van fer creure que havien guanyat un premi i, en anar-lo a recollir, patam!, allí els esperava el cos de seguretat. Uns televisors i uns xecs van ser ja prou llaminers com per fer-los sortir dels amagatalls. I això que alguns dels catorze hipotètics afortunats portaven uns quants anys fugits. Ni els mateixos policies s'acabaven de creure el resultat obtingut, segons van confessar després.

També a terres extremenyes es produeixen detencions inesperades. En aturar un vehicle que s'havia endinsat en una finca particular, la Guàrdia Civil va observar primer com un dels ocupants fugia corrent i després com el conductor es negava a ser registrat: cinc xais al seient de darrere van delatar-lo de seguida. I no només perquè anessin sense el cinturó posat!

Oriol Solà i Prat