El llenguatge de la Ciència sol anar farcidet de nombres

societat

Dimecres, 18 agost 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Diuen que l'essència de molts treballs d'investigació o d'altres anàlisis puntuals s'acaba traduint i reduint a unes xifres que fan referència a diverses descobertes més o menys útils. Els nombres són una eina de treball bàsica. Abans d'instaurar mòduls i cicles formatius al sistema educatiu, la gent solia ser 'de lletres' o 'de ciències'; aquests segons també remenaven molta xifra. Però els llibres de text d'aquella època no incloïen cap d'aquests descobriments recents.

72 – La velocitat (en quilòmetres/hora) a partir de la qual el Jabulani es fa imprevisible. Ens referim a la pilota del Mundial de Sud-àfrica, que després de les giragonses estranyes que va fer durant els primers partits (i de les crítiques que van dedicar-li jugadors, tècnics i experts), va aconseguir que la mateixa NASA dediqués temps i esforços a analitzar-ne el comportament i l'aerodinàmica. La trajectòria erràtica per culpa del poc pes que fa (no arriba a mig quilo) va provocar maldecaps a més d'un porter. L'afirmació de la NASA va servir de coartada per a alguns; altres, per sort o per desgràcia, no la van necessitar.

117 - La casella de la taula periòdica que ha deixat d'estar en blanc, després que s'hagi aconseguit sintetitzar per primera vegada aquest element. És un element superpesant i tindria 117 protons; d'aquí el seu nom. Per als qui hi entenen: el grup de científics russos i nord-americans que l'han descobert han emprat la col·lisió en un ciclotró de protons i neutrons de calci 48 i berkeli 249. L'experiment ha permès crear dos isòtops de l'element. L'element 117 va trigar 78 mil·lisegons a decaure. Vaja, que podem creure'ns que existeix, però difícilment podrem constatar-ho personalment.

408 – Els quilòmetres per hora que va arribar a assolir la ràfega de vent més intensa de la història (parlem de ràfegues de vent no relacionades amb tornados). Ho ha donat a conèixer l'Organització Mundial de la Meteorologia, que l'ha situada al dia 10 d'abril de 1996 a l'oest d'Austràlia (concretament a l'Illa de Barrow). La marca que trobaríem a continuació se situa als 372 quilòmetres per hora, registrada l'abril de 1934 al capdamunt d'una muntanya nord-americana. Una comissió de treball va estar dos anys recopilant totes les dades a nivell mundial, comprovant que fossin certes. Una tasca més que entretinguda. Amb tot, agafem el rècord amb pinces; perquè... quants anys fa, que es recullen velocitats del vent?

5.500 – Els anys que té la sabata de cuir més antiga del món que s'ha descobert fins ara. Ha estat un equip d'arqueòlegs qui l'ha localitzada en perfectes condicions de conservació en una cova d'Armènia. Perquè ens fem una idea de les primaveres que ha passat, és fins a mil anys més antiga que la piràmide de Gizeh (a Egipte). Està feta d'una única peça de pell de vaca, i es tracta d'un exemplar fet a mida. Com a curiositat, correspondria a un número 37 europeu de l'actualitat; com que en aquell moment tampoc s'havia inventat el bàsquet, la pista tampoc aporta informació rellevant, i de moment fins i tot es desconeix si pertany a un home o a una dona.

12.000 – Els dies de funcionament que ha complert la ja llegendària nau Voyager 2 de la NASA. Aquest nou rècord de funcionament esdevé tota una fita en operacions espacials de llarg recorregut. Ha estat fins a trenta-tres anys enviant dades sobre els planetes exteriors gegants del sistema solar, i les característiques i la interacció del vent solar entre els planetes. Les dues naus espacials Voyager són els objectes més distants que ha fet l'home. Actualment es troben al llindar de l'heliosfera (la bombolla del sol que rodeja tot el sistema solar). Segur que tothom té coneguts que voldria que fossin dins...

Oriol Solà i Prat