El llibre de 'Súmate' es presenta amb el testimoni de l'anoienca Bego Amado

El llibre 'Súmate, cuando todos contamos', amb una part que tracta sobre l'anoienca Bego Amado, veïna de Vallbona d'Anoia, va presentar-se al Museu d'història de Catalunya, que va quedar petit: hi havia gent dreta als passadissos. Entre els molts assistents, hi havia Antoni Baños, Pilar Rahola, Joan Maria Piqué (cap de premsa d'Artur Mas), Eugenia Parejo (l'àvia sevillana que convidó a Junqueras de 'Salvados'), el periodista Llibert Ferri, el blocaire Francesc Abad, el polític David Companyon i Albert Sánchez Piñol. L'escriptor, és el prologuista del llibre que es presentava, editat per la Campana. És un retrat d'aquesta associació d'independentistes castellanoparlants explicat des de dins.

Els autors, Núria Clotet i Jordi Fexas, hi han explicat nou històries personals de nou membres de Súmate. Els autors van cedir la paraula als entrevistats: n'hi va haver vuit que van contar al públic -en castellà- una petita anècdota que apareix al llibre i que fa entendre per què ells, ciutadans de cultura espanyola, s'han passat a l'independentisme català. Amado, una gallega que viu a l’Anoia i fa deu anys que és aquí va explicar: "Em sento bastant catalana. Sóc filla de votants del PP, néta de militar i al principi em va costar entendre això de la independència. És després que he vist que les coses no són com me les havien explicades. Em vaig adonar que la informació que arriba fora de Catalunya està segrestada, la televisió estatal és única i irreal, no vull dir amb això que els mitjans catalans siguin millors, simplement aquí tenim informació d'uns i altres i podem comparar, valorar i veure qui explica millor la realitat que vivim. L'estatut em va enfadar molt, no em podia creure que després d'un referemdun votat pel poble català, el Parlamento i el Constitucional el tombés i es quedarà retallat a la mínima expressió. Vaig decidir que havia de fer alguna cosa, posar el meu granet de sorra en aquest procés que havia iniciat el poble. Vaig anar a un reunió a Sant Boi, vaig veure que era gent castellanoparlant com jo i cense vincles polítics i aquí em teniu. I el 9-N, tots a votar!". La proclama de la veïna de Vallbona va ser fortament aplaudida.

Hi ha altres testimonis, com el de Nicolasa Fernández: "No em sento catalana. Em sento molt espanyola, jo. Per què sóc independentista? Ni ho sé. Només sé que vaig anar a la manifestació de l'Onze del 2012 per curiositat i em va costar molt, molt, però al final vaig cridar 'independència'". "A aquests catalans —vaig pensar— els tracten molt malament, però molt".

També va parlar la cara més coneguda de l'associació, Eduardo Reyes, el president, que va ser el més contundent: "Súmate va néixer de gent emprenyada, que volia sortir al carrer i lluitar pels nostres drets. No volem que els nostres fills passin per on hem passat nosaltres. Hem de sortir d'aquesta oligarquia que dóna pel sac Catalunya. D'aquesta fastigosa oligarquia que ens oprimeix". A més a més, Reyes, quan va veure que Sílvia Bel era entre el públic, la va ensarronar en directe perquè tornés a recitar el poema 'Ara mateix' de Miquel Martí Pol com havia fet a la plaça de Catalunya feia pocs dies.

José Rodríguez, fins fa poc militant del PSC; Manolo Ortega, de Sant Vicenç dels Horts, seguidor del Reial Madrid; o Fernando Corominas, ex votant del PP, van ser algunes de les altres cares d'aquest moviment que van parlar en aquest acte i que el 9-N volen decidir el futur de Catalunya amb un 'sí'