Que a Madrid s'oblidin també dels Jocs Olímpics del 2020!

A més, un d'aquests primers moviments arriba carregat d'una forta simbologia, que de ben segur acabarà significant un pes real per al jurat que hagi de valorar els hipotètics i futurs candidats que s'hi enfrontin. Estem parlant d'una candidatura conjunta que arriba de la mà de les dues ciutats van rebre l'atac nuclear nordamericà al final de la Segona Guerra Mundial: Hiroshima i Nagasaki. Ja fa uns mesos que els japonesos remenen aquesta proposta; en van començar a parlar en una reunió de l'organització antinuclear “Alcaldes per la Pau” que es va fer a l'agost, i s'ha fet pública ara que Tòquio s'ha quedat a les portes d'acollir els Jocs del 2016.

Hiroshima ja va demostrar capacitat organitzativa en esdevenir la seu dels Jocs Asiàtics l'any 1994 (aplegant uns 7.300 atletes de 42 països diferents); però també és cert que fa relativament poc (l'any 2008) la ciutat propera de Beijing (a la Xina) ja va acollir la cita olímpica. L'experiència pequinesa pot ser l'únic element que jugui una mala passada a la iniciativa nipona. Perquè a l'altra banda de la balança sembla que la comunitat internacional de seguida es posaria s'avindria en fer efectiva una mena de “justícia moral” que tenim ara a l'abast.

Determinats capítols de la història no els esborra ningú; i les vides perdudes tampoc no les torna ningú. El 6 i el 9 d'agost d'aquell 1945 quedaran sempre marcats pel llançament de les bombes atòmiques americanes, que van deixar uns 140.000 morts a Hiroshima i 74.000 més a Nagasaki (posteriorment el nombre de víctimes encara s'incrementaria en unes 400.000 més per culpa de les radiacions). Però potser comença a ser hora que el nom d'aquestes ciutats es pugui associar a alguna altra vivència més enllà d'aquella massacre. I la celebració d'uns Jocs Olímpics poden ser un bon motiu. I d'un caire més que positiu.

Amb rivals així, ja cal que la resta de ciutats amb voluntats olímpiques s'ho pensin dues vegades. Entre altres coses perquè així estalviaran als seus ciutadans gastar uns diners en projectes que queden a mig camí. En el recent cas de Madrid, per exemple, l'alcalde defensava que aquests 16,8 milions que han sortit de la butxaca de madrilenyes i madrilenys són més aviat una inversió que no pas una despesa. Sí, sí; tot el que vulgui. Però una inversió que no ha portat enlloc més que a la promoció d'un nom que ha acabat lligat a una derrota. Potser justament per aquesta forta inversió que s'ha fet, han quedat una mica escamats. Des del mateix Comitè Olímpic Espanyol ja es demanava, també, reflexió abans de repetir candidatura. Madrid ha perdut el tren dels Jocs del 2016. I, si no vol perdre el del 2020, potser millor que se'l miri des de la distància. El meu vot se'n va, ja des d'ara, cap a terres nipones.

Oriol Solà i Prat