Maternitat no només rima amb felicitat

Perquè la maternitat és meravellosa, però no només això… la gent, la tv… tothom ens enganya a nosaltres, les mares, les que crèiem que només el part ens faria por! I ara tenim un bebè entre els nostres braços, magnífic, el més maco del món… peró no tot és felicitat. Sí que som felices, és clar, però hi ha quelcom més, sempre!!!

Per algunes només serà la responsabilitat de tenir un fill que depèn 100% d’elles, per unes altres serà la responsabilitat + l’angoixa de fer-ho bé... però per d’altres pot ser: la responsabilitat + l’angoixa + problemes físics + problemes socials (econòmics...) + trastorns hormonals + soledat + por + suma y sigue... i les que menys sort tenen acabaran amb... una depressió post part.

Hi ha qui pensa que la depressió post-part és una “xuminada”, que és un caprici de la dona que la pateix, que és un mite... La depressió post part existeix, és un pou negre i profund on les hormones es barregen amb el sentiment de culpabilitat, les ganes de no fer res i les forces per no poder assumir ni un fill, i a vegades ni la pròpia vida.

La depressió post-part són dones destrossades psicològicament, que no es reconeixen elles mateixes, que no saben on ha anat a parar aquella persona que era abans, la que tenia panxa i il.lusió pel bebè. Dones d’ulls absents enganxades al llit, que no es veuen capaces de mirar-se aquesta nova personeta que el seu entorn troba tan meravellosa, tan fantàstica.

Ajudem aquestes dones!!! Estimem-les,escoltem-les, creiem-les, no les jutgem, no les castiguem... les hem d’entendre i llençar-los la corda per sortir d’aquest pou. Una depressiô post-part pot ser un estat transitori que se solucioni ràpid o pot acabar amb la mort, no només la mort psicolôgica, sinó amb la mort real. Maternitat no només és felicitat...

I si ens trobem entre dones, en tribu? I si compartim dubtes, pors... i si ens expliquem les veritats... si parlem sincerament i parem d’enganyar-nos, si veiem que no estem soles...? entre hormones femenines trobem el recolzament que tanta falta ens fa... la col.lectivitat en contra de la solitud... la supervivència dins la societat individualista! Busqueu grups de criança, parleu amb les amigues, pregunteu a les mares...

Així, amb l’ajuda de les “co-mares”, els marits (importants, molt importants, importantíssims), la família... podem fer que les noves mares, les valentes que es troben amb un bebè dins del braços, se’ls mirin i pensin... a vegades és una mica dur, però... per res del món voldria canviar-me per la dona d’abans, la que tan poca cosa sabia de l’amor incondicional.

Ho deia al principi: Maternitat ritma amb felicitat.

Per Cristina Martí i Dillet, fisioterapeuta especialitzada en reeducació abdominal, obstètrica, uroginecològica i perineal. Expatriada a França durant 6 anys i revinguda al país per obrir el seu propi centre: Kine fisioteràpia i salut.