Membres de l'Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i l’Anoia i de Preservem l’Anoia protesten a Copons contra els projectes eòlics

Endesa, a través de la seva filial de renovables, Enel Green Power España (EGPE), ha presentat aquesta setmana a Copons l'obertura de l'instrument de participació local per a la construcció de dos parcs eòlics a la comarca de l'Anoia, tal com estableix el Decret Llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables i distribuïdes participades de la Generalitat de Catalunya. Així, ha posat a disposició als veïns i veïnes de la comarca perquè puguin fer efectiva la seva voluntat d'invertir en els parcs a través de la web de l'empresa. Concretament, els dos parcs eòlics són el de La Maçana i Vilella, que afectarien a Copons, Veciana, Rubió, Prats de Rei i Sant Martí de Sesgueioles. 

En la presentació que s'havia de celebrar a Copons, l'empresa es va trobar una acció de protesta organitzada per membres d’ASAASA (Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i l’Anoia) i de Preservem l’Anoia. La protesta es va fer a l’exterior de la sala on estava prevista la presentació, amb xiulets i pancartes en defensa del territori i en contra de les proliferació massiva de parcs eòlics i fotovoltaics a la comarca de l’Anoia. Els organitzadors de la protesta han explicat que “tot el procés de tramitació dels projectes, també aquestes ofertes de participació pública, formen part d’una pantomima”. Consideren que les empreses energètiques són "una màfia que només busquen enriquir-se aprofitant l’auge de les renovables, sense que els importi ni el territori ni la seva gent”, i que per això és important "plantar-los cara amb accions com la que s’ha fet a Copons". També demanen "una major complicitat dels ajuntaments en la defensa del territori, perquè el model de transició energètica que es vol imposar no és sostenible ni eficient i provocarà la destrucció de milers d’hectàrees de boscos i conreus".

A banda d’organitzar accions de protesta, entitats com ASAASA i Preservem l’Anoia també estan intentant aturar els macroprojectes per la via administrativa. Aquest mes de febrer ASAASA ha presentat un recurs d’alçada contra un dels projectes, el parc eòlic Anoia i Segarra II, que afectarà els termes municipals d’Ivorra, Estaràs i Castellfollit de Riubregós. També en els darrers dies s’han presentat al·legacions a la modificació puntual del POUM de Veciana, fent especial esment a les distàncies mínimes que hi ha d’haver entre els aerogeneradors i les masies, que segons l’associació hauria de ser com a mínim de 1.250 metres.

La Maçana i Vilella

El parc de La Maçana està situat entre els municipis de Rubió, Prats de Rei i Copons i preveu la instal·lació de 50 MW de potència a través de 9 aerogeneradors amb una inversió aproximada de 50 milions d'euros.

El Parc de Vilella, que consta de 7 aerogeneradors, està situat als municipis de Copons, Veciana, Rubió, Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles amb una inversió aproximada de 37 milions d'euros, preveu la instal·lació de 36,75 MW de potència.  

Amb la potència instal·lada acumulada dels dos projectes es generarien aproximadament 223 GWh/any, que equivaldria a satisfer dues vegades el consum elèctric anual de les llars de la comarca de l'Anoia.

Un model de transició energètica insostenible

A la comarca de l'Anoia, juntament amb la Segarra, la densitat d’aereogeneradors és ja molt gran: més de 100 aerogeneradors en servei (concretament 105, dels quals 96 son a l’Alta Anoia/Segarra). Hi ha 18 parcs eòlics més projectats, i una cinquantena pendents de tramitació. També hi ha 18 projectes de parcs fotovoltaics que amenacen 900 hectàrees del territori. Aquests projectes porten associats un centenar de quilòmetres de línies d’alta tensió i molt alta tensió (MAT), a banda de diverses subestacions.

Les entitats que defensen el territori denuncien que el model de transició energètica que es vol imposar -des de les multinacionals energètiques i el govern català- és destructiu, fet amb presses i sense planificar. A més a més, provocarà la desaparició d’espais naturals, afectant la seva biodiversitat, i de zones de conreu, que són les que han de garantir l’alimentació del futur. Per això es demana apostar per altres vies, també amb energies renovables, però impulsant les instal·lacions d’autoconsum individual i col·lectiu, utilitzant espais ja degradats o en ús, com ara abocadors, polígons industrials o carreteres.