TORNAR

La mentoria de persones refugiades implica 1.635 persones en quatre anys

El programa de mentoria de la Generalitat dona suport a les persones refugiades en el procés d’aprendre la llengua, en la descoberta de l’entorn i ampliació de la xarxa social i també en el seu itinerari laboral

societat
Dimarts, 20 abril 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El febrer de l’any 2017 mig milió de persones van assistir a una manifestació a favor de l’acollida de les persones refugiades a Barcelona. El clam de “obriu fronteres, volem acollir” es va fer sentir amb força durant aquells dies. Per això, el mateix any 2017 la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va impulsar un programa dirigit a les persones refugiades a partir de la mentoria, que ha involucrat fins a dia d’avui 1.635 persones, entre persones mentores i refugiades.

En Quim, la Marta i en Maher, membres d'un tàndem de Mataró passejant per la platja (Foto: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania)

Els mentors i mentores es comprometen a acompanyar les persones refugiades i establir vincles amb elles. El programa de mentoria, que té la particularitat que es fa en grup, pretén construir i enfortir els vincles socials entre les persones que conformen la societat catalana, sigui quin sigui el seu origen geogràfic i/o cultural, amb l’objectiu de configurar una societat compromesa amb els drets humans a Catalunya i arreu del món.

“Les mentores m'han fet tornar a confiar en les persones: al principi no entenia per què algú voldria acompanyar-me sense rebre res a canvi i estic molt agraïda d'haver pogut comptar amb elles durant tot aquest temps, sé que sempre hi són, explica l’Audeli, una mentorada d’Olot. En la mateixa línia la Zohra de Palamós assegura que les persones mentores ”són un suport clau, ens sentim totalment cuidades i acompanyades, sentim que són la nostra família aquí.”

Els mentors i mentores es comprometen a acompanyar les persones refugiades i establir vincles amb elles. El programa de mentoria, que té la particularitat que es fa en grup, pretén construir i enfortir els vincles socials entre les persones que conformen la societat catalana, sigui quin sigui el seu origen geogràfic i/o cultural, amb l’objectiu de configurar una societat compromesa amb els drets humans a Catalunya i arreu del món.

“Les mentores m'han fet tornar a confiar en les persones: al principi no entenia per què algú voldria acompanyar-me sense rebre res a canvi i estic molt agraïda d'haver pogut comptar amb elles durant tot aquest temps, sé que sempre hi són, explica l’Audeli, una mentorada d’Olot. En la mateixa línia la Zohra de Palamós assegura que les persones mentores ”són un suport clau, ens sentim totalment cuidades i acompanyades, sentim que són la nostra família aquí.”

Membres d'un tàndem de Barcelona de sortida cultural al Liceu gràcies a Apropa Cultura (Foto: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania)

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va impulsar el programa de mentoria de persones refugiades el 2017

Aquest programa es desenvolupa amb la col·laboració de la ciutadania, el tercer sector i el món local i està inspirat en les millors experiències internacionals de mentoria amb persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades i en l’experiència a Catalunya de mentoria amb col·lectius vulnerables. La mentoria com a metodologia d’intervenció s’ha demostrat molt valuosa a l’hora de reforçar els processos d’inclusió social i d’assoliment d’autonomia, i s’estableix com una línia d’actuació estratègica per la Generalitat.

La Mireia, una mentora d’Olot explica que: “Ens hem fet conscients de la quantitat de prejudicis, estereotips i barreres que tenim i que mai haguéssim identificat, i hem pogut sensibilitzar a les persones del nostre voltant quan tenien discursos estigmatitzadors.” La Marta, una mentora de Mataró, posa en valor la reciprocitat de la relació en mentoria: "nosaltres l'hem recolzat, però ell ens ha ensenyat tant!"

La Sabrina, la Nami i la Meri, membres d'un tàndem de Lleida, el dia que es varen conèixer (Foto: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania)

Es busquen persones mentores

Des de l'inici del programa s’han iniciat 290 relacions de mentoria, en les que han participat 594 persones mentorades i 1.041 persones mentores, un total de 1635 persones en total. L’any 2017 hi va haver 11 tàndems; el 2018, 101; el 2019, 75 i el 2020,114 tàndems actius.

El Programa de mentoria mobilitza persones voluntàries distribuïdes per tot el territori català per crear grups d’acollida (entre 2 i 5 persones que es coneguin entre si: amics, familiars, companys de feina, etc.) perquè acompanyin una persona o família refugiada per ajudar-la a assolir la plena autonomia social i laboral. Després de passar una entrevista i participar en una formació inicial de 12 hores, els grups d’acollida són emparellats i es troben setmanalment entre 2 i 4 hores durant 8 mesos prorrogables a 12 mesos, amb les persones mentorades. Aquestes relacions de mentoria s’orienten específicament a donar suport a les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades en el seu procés d’aprenentatge i consolidació de la llengua, de descoberta de l’entorn i d’ampliació de la xarxa social i també en el seu itinerari laboral.

El Programa de mentoria impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies disposa d’equip tècnic que acompanya els mentors i les mentores i supervisa el bon funcionament de les relacions de mentoria. Actualment es fa una crida a persones que vulguin ser mentores a les localitats de: Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Olot, Berga i Mataró.

Les persones interessades a ser mentores poden trobar informació i inscriure’s en el programa de mentoria en el web treballiaferssocials.gencat.cat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.