Menú de festes (de proximitat)

ORIOL CÀLICHS

Tot i així, podem arribar a canviar alguna dinàmica i això ens pot portar a consumir menys però segurament de més qualitat i de proximitat. M’explico: si basem els menús de festes o part d’ells amb productes de proximitat i comprats a les botigues i supermercats de barri, i als mercats de les nostre viles i ciutats elaborarem uns plats amb productes de pagesos de la comarca, segurament molts d’ells ecològics i, per tant, de qualitat. A més, el benefici econòmic revertirà en la economia local i no a la butxaca d’un alt directiu d’una gran cadena de supermercats que tant se li’n fot qui som i què ens interessa, sinó on posaran les xocolatines, llaminadures o utensilis inútils perquè caiguis en la temptació i t’acabis gastant més diners dels que tenies planejats. Resumint, no siguem burros i si ens hem de gastar els quartos que sigui de proximitat i de qualitat.

Per tant, us proposo un joc que pot ser molt divertit i alhhora enriquidor. A part de cuinar el menú típic de Nadal de cada família, o els intocables canelons de St. Esteve, no us penso donar cap recepta, busqueu-les en llibres o en receptaris de la família. Potser fareu un redescobriment ja oblidat i tot.

Us faré propostes de plats, si voleu els pesqueu però atreviu-vos i poseu-vos el davantal i cap a la cuina que aquí en els fogons està el “divertimento”.

Començaré per l’aperitiu; agafeu el “vermut” italià aquell que teniu a l’armari i l’amagueu a la cuina (només per rostits) o millor encara, aigüera avall i compreu un bon vermut del territori que n’hi ha molts de bons, barats i de qualitat i, al·lucinareu. Acompanyeu-lo amb olives de la Pesca Salada, embotits i patés de cansaladers de la comarca -que n’hi ha molts i de molt bons- i formatges artesans de la comarca també, ja siguin de la Tossa, Veciana o Ancosa (amb aquest últims hi tinc una especial debilitat tot i que no nego la qualitat i el bon fer de les altres dues formatgeries).

Per als primers com que fa més fred que altres anys, us recomano una crema de carbassa (si pot ser de cultiu ecològic) i per arreglar-la una mica us proposo que salteu uns daus de poma a la paella i al final afegiu-hi una mica de botifarra negra sense el budell i ja m’ho direu. O feu una crema de Cigronet de l’Alta Anoia amb unes tires de cansalada dessecada saltada amb alls tendres i camagrocs, si n’heu trobat aquesta nefasta temporada. Per fer les dues cremes us  que ofegueu abans una mica d’all i porro i canvieu l’aigua per brou de pollastre que sempre quedarà més gustosa.

Si no sou de cremes i voleu una amanida arregladeta afegiu-hi quatre mongetes de Castellfollit del Boix i remateu- la amb un tros de llom de verat escabetxat i l’amaniu amb l’oli d’aquest. Aquí us caldrà una mica de planificació, és sabut que els escabetxos de tres o quatre dies són molt millor que els del dia abans, i si quan feu el verat escabetxat i afegiu pela de taronja és sublim (des que m’ho va recomanar la Ma. Àngels Nadal no m’hi deixo mai el tros de pela de taronja, amb els escabetxos de peix blau).

Ataquem els segons; som una comarca d’interior o sigui que us recomano plats de carn o de mar i muntanya que és que més dominem.

Penseu en els rostits de cuina catalana clàssica de vedella o cavall. Tenim la vedella ecològica de Can Mabres com a exponent a la comarca o sinó, podem comprar bona vedella a moltes carnisseriesde la comarca . Amb la carn decavall tenim la sort de gaudir a Igualada de la cavalleria de Cal Fum, carn de qualitat i de granja pròpia. És un honor saber que un conegut restaurant de Tàrrega baixa a comprar-los carn de cavall per elaborarels plats que ofereixen a la carta. Us asseguro que si tasteu la carn de cavall de Cal Fum segur que repetireu, no en tinc cap dubte. 

I sinó per què no us tireu i cuineu xai ecològic d’Argençola, tant rostit clàssic com rostit amb mostassa i menta. Serà per llepar-se’n els dits. 

I entrant els mar i muntanya, proveu el conill d’ulls negres de Conill (Pujalt), feu-lo a la cassola amb escamarlans (compreu-los al peixater de la cantonada congelats o frescos) i acabeu-lo amb una picada d’all i julivert, un plat senzill, digníssim i de ben segur que sorprendreu als convidats.

Una altra opció és fer un bon pollastre de corral de Copons, a la cassola amb gambes o escamarlans o tots dos, un clàssic de la nostra cuina. Heu de pensar que un bon rostit o una bona cassola sempre fa festa i amb bona companyia sempre provoca sobretaula llarga.

Per cert, si no us sobra carn del rostit però sí el seu suc, guardeu-lo que no estem per llençar res, pot ser la rematada final d’un bon plat de macarrons o un bon arròs.

Amb els vins i caves sigueu curiosos, a la comarca hi ha molts cellers que n’elaboren de qualitat, des de Masquefa fins a la Llacuna passant per Piera, Cabrera i la Conca d’Òdena. Hi ha vins i caves que no tenen res a envejar a vins d’altres comarques i altres denominacions. Una bona mostra la trobareu a la Festa del Vi que es fa cada any a Igualada o a les prestatgeries de les vinateries del barri, de la comarca i d’algun supermercat.

Per acabar, no esgarreul’àpat comprant productes de pastisseria industrial. Tenim forns i pastisseries que fan un molt bon producte, i si us plau no doneu als pobres patges els torrons barats que us han donat a la feina o aquell tortell eixut de les prestatgeriesde les grans superfícies que es mereixen molt més.

Després vindrà el cafè, la sobretaula, els versos de la canalla...a part de les neules i torrons per acompanyar-ho, tingueu Marmeles al rebost i alguna ampolla de cava de més a la nevera. No farà pas nosa, que tot plegat s’allarga i ja se sap, amb tanta xerrera la gola queda seca.

Salut i Visca la Teca!!