Menys panellets, però dels de tota la vida

Tornen, amb alguns canvis, les tradicions de Tots Sants

societat

Dissabte, 30 octubre 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

El proper dilluns se celebrarà la festivitat de Tots Sants, els cementiris de la comarca s'ompliran d'anoiencs que, seguint la tradició, aniran a visitar els seus difunts i els portaran flors. D'altra banda, des de fa dies els aparadors de les pastisseries ja ens delecten amb panellets de tot tipus, i als forns ja es couen castanyes i moniatos. Les tradicions de Tots Sants, però, no són immutables: tant el pas dels anys com la conjuntura econòmica actual han fet canviar alguns dels costums d'aquests dies. Pastisseries i floristeries anoienques ens expliquen alguns dels canvis.

Passat el pont del Pilar, les pastisseries ja van començar a vendre els panellets. Ens explica Montse Guasch Targarona, de la Pastisseria Targarona, que els tradicionals dolços es continuen venent, però que la gent ha canviat la manera de comprar-los: 'Si abans venien i demanaven 1 kg o 1,5 kg de panellets, ara la gent compta quantes persones hi ha a casa i demana els panellets per unitats'.

Els panellets de sempre

Davant d'aquesta situació, les pastisseries han hagut d'adaptar-se i any rere any innoven i creen diferents modalitats d'aquest producte. D'aquesta manera la pastisseria Guasch de Capellades enguany ofereix una varietat de 21 panellets diferents; als més típics s'hi sumen panellets de gerds, de crema de taronja, de xocolata, de praliné....Tot i així, els responsables de les pastisseries coincideixen a afirmar que la majoria de gent encara prefereix els panellets tradicionals: pinyons, coco o ametlla. 'És un dia a l'any i els panellets massa estranys la gent els veu com més com a rebosteria que com a panellets', diu Montse Guasch.

Una altra alternativa que tenen les pastisseries per crear un valor afegit als panellets és demanar un segell de qualitat a la Generalitat, una diferenciació que certifica que els panellets han estat fets amb base d'ametlla i sucre sense patata o altres productes que n'abarateixen el cost però que en redueixen la qualitat.

'Que les flors no semblin de cementiri'

La tradició d'anar a dur flors als difunts es perd any rere any, segons explica Sílvia Mir de la floristeria Kèntia. La gent jove no apareix per les floristeries en aquestes dates i els que segueixen amb la tradició prefereixen flors variades, fugen dels típics crisantems i es decanten per roses, margarides o 'flors que no semblin de cementiri', afirma. A la floristeria Flors i Violes ens expliquen que la crisi no ha afectat la tradició, la gent que vol anar a dur flors hi segueix anant i, com a molt, demana rams més petits.

Una altra de les mutacions que ha sofert la tradició és que cada any hi ha un percentatge més gran de persones que prefereixen comprar flors artificials: no necessiten tan manteniment i duren més. Les visites als cementiris cada vegada són més esporàdiques i espaiades en el temps; per tant, les flors artificials són una bona solució per a moltes famílies.