I una merda!

Per l'elevada freqüència en què desenvolupem aquesta activitat evacuant, i lluny de recrear-nos en una absurda espiral escatològica, no és mai sobrer conèixer-ne més detalls per saber què tenim entre mans (expressió en sentit figurat, aquesta última!). Queda clar que és una activitat que la gent desenvolupa no amb una periodicitat mensual ni setmanal ni quinzenal... sinó diària (en la majoria dels casos, i si no hi ha complicacions que ho impedeixen). Per això hem d'anar multiplicant i multiplicant... fins assolir una xifra espectacular (o fins esgarrifosa, tractant-se del que es tracta): durant la nostra vida podem arribar a produir fins a sis milions d'excrements. Això implica passar-se uns sis mesos al lavabo, un temps que algú pot doblar si té la mala sort de patir estrenyiment.

Des del punt de vista físic, el 75% de la caca és aigua (segons les fonts, les xifres ballen lleugerament; però tampoc és una diferència abismal). De la resta, un terç són fibres que no podem digerir i que ajuden l'excrement a arribar fins al final del tub digestiu. Un altre terç està compost per greixos, sals minerals, moc, cèl·lules mortes i bacteris vius. El darrer terç són bacteris morts.

Si fa pudor, i ja des del punt de vista químic, és per la presència de components rics en sofre i nitrogen produïts pels bacteris. Sembla increïble, però del litre de gasos que podem arribar a produir cada dia, només un 1% emeten pudors pestilentes (bàsicament com a conseqüència de la ingestió d'aliments rics en proteïnes). Per al bé de la humanitat, encara sort que el 99% restant de gasos no pren aquest mateix matí...

Des d'un punt de vista més pràctic, tot i que probablement poc útil, quan la caca flota és perquè té precisament un alt contingut en gasos. I el que potser molta gent desconeix és que ha jugat un paper important en la història contemporània. Durant la II Guerra Mundial els pilots de tancs alemanys creien que passar sobre una tifa de camell portava bona sort. Aprofitant aquest fet, els anglesos van fabricar bombes que les imitaven.

Altres curiositats: la caca més llarga de la qual es té notícia mesurava gairebé vuit metres (d'entrada sembla més aviat una d'aquelles llegendes urbanes). De tota manera, que ningú s'espanti: la mida “normal” que s'estableix de mitjana és molt més curta i petita: segons els metges especialistes en excrements el pes d'una deposició pot rondar els 150 grams. Certament, més enllà de si aquesta estimació pugui ser més o menys encertada, sobta que hi hagi professionals que estiguin especialitzats en els excrements. Reben el nom de proctòlegs, per cert. Realment és cert allò que es diu: “hi ha gent per a tot”, oi?!

Oriol Solà i Prat