Més de 3.500 persones han vingut a viure a l’Anoia, la majoria del Baix Llobregat i del Barcelonès

La majoria de persones que van venir a viure a l’Anoia procedeixen del Baix Llobregat (1.149 persones), del Barcelonès (1.108) i del Vallès Occidental (369).

El saldo migratori entre comarques va ser positiu a l’Anoia. És a dir, hi va haver més persones que hi van venir a viure que no pas en van marxar.

Si l’any passat, com dèiem, hi va haver 3.560 persones d’altres comarques catalanes que van venir a viure a l’Anoia, n’hi va haver 2.764 que van deixar la comarca per anar a residir a altres comarques.

On van anar a viure? Hi ha un cert “retorn”: la majoria de les migracions es van fer cap a les comarques que han aportat més nous veïns: al Barcelonès hi van anar a viure 675 persones, al Baix Llobregat 595 i al Vallès Occidental, 234.

El 2021, amb 2.764, ha sigut l’any amb més migracions cap a altres comarques des del 1998 quan se’n van registrar 1.066. Són 473 més que el 2020, quan se’n van sumar 2.291.

El saldo migratori, doncs, és de 796 persones. És la diferència entre els que han vingut a viure a l’Anoia des d’altres comarques (3.560) menys els que han marxat (2.764).

El saldo migratori intern (entre comarques) ha oscil·lat al llarg dels darrers anys a l’Anoia. El 1998 –el primer registre que ofereix l’Idescat– el saldo va ser positiu, semblant al de l’any passat: 842. El 2003 es va registrar el saldo positiu més alt, amb 2.241 persones. A partir d’aquest any es registra un descens progressiu fins al 2014, quan el saldo és negatiu. Aquell any, van venir a viure a l’Anoia 2.405 persones, però en van marxar 2.666, un saldo de -261 persones. A partir del 2014 la corba va tornar a pujar. La dada més alta des de llavors es va registrar el 2020, amb un saldo positiu de 1.228.

A Catalunya, 160.726 catalans van canviar el domicili de comarca. La majoria de moviments es van produir des de grans municipis cap a municipis més petits. Els municipis catalans de més de cent mil habitants tenen un saldo negatiu, mentre que a la resta és positiu.

Només hi ha tres comarques amb el saldo migratori intern (entre comarques) negatiu a Catalunya: el Barcelonès (-18.613), el Baix Llobregat (-487) i el Segrià (-100).

Les comarques amb el saldo migratori intern positiu més alt se situen al litoral català, on els moviments s’han produït especialment, com apuntàvem, des dels grans municipis de l’àrea metropolitana. Les comarques amb el saldo positiu més alt són el Maresme (+2.574), el Baix Penedès (+2.133), a les quals s’afegeix el Vallès Oriental (+1.833). Després trobem el Garraf (+1.639), el Baix Camp (+1.412), la Selva (+1.147), i l’Alt Penedès (+838). Després d’aquestes comarques, en vuitè lloc, se situa l’Anoia (+796).

Per municipis

En termes absoluts, el municipi de l’Anoia on han anat a viure més persones provinents d’altres comarques catalanes és Igualada, amb 1.387 persones, seguida de Piera (1.070), Masquefa (556), Vilanova del Camí (499), Santa Margarida de Montbui (430), la Torre de Claramunt (262), Capellades (243), Òdena (233), els Hostalets de Pierola (213) i Cabrera d’Anoia (158).

També, en termes absoluts, el municipi anoienc des d’on han marxat més veïns cap a altres comarques també és Igualada (-1.505), seguit de Piera (-714), Vilanova del Camí (-505), Masquefa (-450), Santa Margarida de Montbui (-425), Capellades (-225), Òdena (-196), la Torre de Claramunt (-169), els Hostalets de Pierola (-153) i Calaf (-128).

A Igualada, com veiem, el saldo migratori intern entre comarques és negatiu. Ha marxat més gent a viure a altres comarques que no la que ha vingut a viure-hi. El saldo negatiu és de 118 persones. És la primera vegada en els darreres anys que la capital de l’Anoia té un saldo negatiu. L’any passat el saldo va ser positiu, de 86 persones i ens hem de remuntar fins al 2012 per trobar el darrer saldo negatiu. Llavors va ser de -53 persones.

Junt amb Igualada trobem vuit municipis anoiencs més amb saldo migratori entre comarques negatiu. Es tracta de Castellolí (-13), Jorba (-9), Vilanova del Camí (-6), Argençola (-5), Pujalt (-4), Castellfollit de Riubregós (-2), Veciana (-2) i Sant Martí de Tous (-1). La resta, tenen un saldo positiu, han tingut més gent de fora que hi ha anat a viure que a l’inrevés. El que té el saldo positiu m és alt és Piera (356), seguit de Masquefa (106), la Torre de Claramunt (93), La Pobla de Claramunt (76), Cabrera d’Anoia (74), els Hostalets de Pierola (60), el Bruc (41), Òdena (37), Capellades (18) i Copons (18).

En termes relatius, el municipi que ha tingut un major saldo migratori intern positiu és Santa Maria de Miralles, amb un 8,53% positiu. Amb una població de 129 persones, l’any passat van anar-hi a viure 15 persones provinents d’altres comarques catalanes i en van marxar 4. Un saldo positiu d’11 persones.

El segon municipi amb el saldo relatiu més alt és Copons, amb un 5,59% (29 immigracions per 11 emigracions en una població de 322 habitants), seguit per Sant Pere Sallavinera (14 immigracions per 6 emigracions en una població de 159 habitants), Cabrera d’Anoia (158 immigracions per 84 emigracions en una població de 1.521 habitants), Sant Martí Sesgueioles (26 immigracions per 11 emigracions en una població de 344 habitants).

A l’altre extrem el municipi anoienc amb el saldo relatiu negatiu més alt és Argençola, amb un -2,27%. Amb un padró de 220 habitants, l’any passat va tenir un saldo negatiu de 5 persones: hi van anar a viure 14 persones d’altres punts de Catalunya, però, per contra, van marxar 19 veïns cap a altres comarques. Darrere hi ha Castellolí, amb un saldo de -1,99% (33 immigracions per 46 emigracions en una població de 653 habitants), Pujalt, amb un saldo de -1,94% (7 immigracions per 11 emigracions en una població de 206 habitants), Castellfollit de Riubregós, amb un -1,23% (4 immigracions per 6 emigracions en una població de 163 habitants) i Veciana, amb un -1,12% (9 immigracions per 11 emigracions en una població de 179 habitants).

Migracions a l’estranger

Pel que fa a les migracions externes, és a dir, més enllà de les comarques catalanes, el saldo és negatiu amb l’estat espanyol i positiu amb la resta de països d’arreu del món.

L’any passat hi va haver 578 espanyols que van venir a viure a l’Anoia i, en direcció contrària, hi va haver 637 anoiencs que van marxar viure a Espanya. Un saldo negatiu de 59 persones. El 2020 el saldo també va ser negatiu (-50). En canvi, el 2019, va ser positiu (+101).

El saldo positiu més alt es va registrar l’any 2000 (+92) mentre que el saldo negatiu més alt es va produir el 2006 (-239).

En canvi, en relació amb la resta de països estrangers, el saldo va ser positiu. El 2021 van venir a viure a l’Anoia 1.227 persones provinents de fora de les comarques catalanes i de l’estat espanyol; i van fer el camí invers uns 611 veïns de la comarca, donant un saldo positiu de 616 persones.

El 2020 el saldo va ser semblant (666). Dos anys abans, el 2019, es va registrar el saldo positiu més alt dels darrers vint anys, un positiu de 1.346 persones provinents de fora de l’estat espanyol.

Sumats, doncs, les migracions internes (dins les comarques del país), i les externes (en relació amb l’estranger), el saldo migratori total a l’Anoia el 2021 va ser positiu, en 1.353 persones. En total, 5.365 persones van venir a viure a l’Anoia i 4.012 van fer el revés, van marxar a viure fora de la comarca. Una diferència de 1.353 persones, un saldo migratori total més baix que els dels darreres anys: 1.844 (2020), 2.459 (2019) i 1.899 (2018). Del 2009 fins al 2017, per les conseqüències de la crisi, el saldo va baixar i fins i tot, va ser negatiu (el 2013 va ser de -483 persones).

El saldo més alt es va registrar el 2005, amb un saldo positiu de 3.316 persones.

Per sexe i grups d’edat

De les 5.365 persones que el 2021 van venir a viure a l’Anoia, 2.820 són homes (52,56%) i 2.545, dones (47,44%). Un 24,5% d’aquesta població nouvinguda pertany a la franja d’edat de 15 a 29 anys. La segona franja més important és la de 35 a 44 anys, amb un 20,8%. Entre 45 i 59 anys representa el 16,9% i de 0 a 14 anys, un 15,6%. El percentatge en la franja de 30 a 34 anys és d’un 11,6% mentre que la franja amb el percentatge més baix és la de majors de 60 anys, amb un 10,62%.

Pel que fa als veïns de l’Anoia que el 2021 van marxar a viure a fora de la comarca, sigui a altres comarques catalanes o a l’estranger, de les 4.012 persones emigrades 2.116 van ser homes (52,74%) i 1.986 dones (47,26%).

En aquest cas, un de cada 4 anoiencs que van marxar a viure fora de l’Anoia (un 25,02%) tenen edats compreses entre els 15 i els 29 anys.

La segona franja d’edat amb més emigrants és la de 35 a 44 anys (20%), seguida de la de 45 a 59 anys (18,9%), la de 0 a 14 anys (13,13%). Les franges de 30 a 34 anys i de majors de 60 anys tenen el mateix percentatge, un 11,44%.