El més calent... no és pas a l'aigüera!

Els científics busquen petites irregularitats que podrien explicar per què i com la matèria es va formar en un origen (se'ns fa encara tan difícil arribar a entendre com es va formar l'Univers!). Al mateix temps, també hi ha la recerca constant d'aplicacions pràctiques que ens puguin ser útils en el nostre dia a dia, com podria ser l'objectiu d'aconseguir que els dispositius informàtics siguin cada vegada més petits, ràpids i poderosos.

Fins ara sabia greu veure com la pràctica totalitat de l'energia que ens regala l'astre rei no sabíem aprofitar-la; la mínima part que n'absorbim ens costa acumular-la, mantenir-la i saber-la dosificar en funció del moment en què volem fer-ne ús. Potser el nostre Gran Col·lisionador serà la solució a aquest 'volem i no podem', encara que sigui passant per una alternativa artificial i en detriment al que la natura ens ofereix en forma de Sol. Els experts estan convençuts que aquest mateix any l'instrument serà capaç d'obtenir unes temperatures encara més altes que les que citàvem. No obstant, això no ens hauria de fer perdre de vista aquest altre recurs natural, que no deixarà d'estar allà. I més si ens aferrem a algunes dades que ens deixa l'actualitat: a principis d'any el Sol va assolir un rècord màxim diari de grans flamarades, la xifra més alta dels darrers cinc anys, equiparable al total d'explosions solars d'aquesta magnitud que es van observar durant tot l'any 2009 (es divideixen en diferents classes, segons la intensitat).

Per sort, encara hi ha indicis que ens fan pensar en un millor aprofitament d'aquesta energia: panells solars situats a l'espai serien una perfecta font d'electricitat constant per a la Terra si es compleix l'anunci d'alguns representants del sector elèctric que asseguren que es podria comercialitzar energia solar d'aquí a set anys; una planta nuclear austríaca es convertirà en una estació d'energia solar; la indústria podria trobar en la solar tèrmica d'alta temperatura la renovable futura, amb un gran forn basat en l'energia solar de concentració (pot arribar als tres mil graus Celsius, i permet produir hidrogen, estudiar el comportament de determinats materials o descontaminar terres, entre altres); diversos investigadors han dissenyat una bateria solar flexible que utilitza només un 1 per cent del material que habitualment fan servir els dispositius convencionals: el disseny aconsegueix una alta eficiència en la conversió de la llum (possibles aplicacions: des de sostres solars per a cotxes fins a dispositius incorporats a la roba).

Hi ha més projectes en aquest camp. Així, a principis de juny la Xina començarà a construir la central solar més gran del món amb vista a l'any 2019 a la regió de Mongòlia Interior (la potència sumarà dos gigawatts, fins a trenta vegades més gran que la principal central fotovoltaica que s'ha fet fins avui, i amb una capacitat de generació equivalent a la potència combinada de dos reactors nuclears). La producció permetrà alimentar gairebé dos milions de llars d'un país desenvolupat. Ja en l'actualitat, la superfície total dels escalfadors solars d'aigua al país oriental és la principal del món, amb més de 125 milions de metres quadrats.

Acabem amb prediccions optimistes: l'energia termosolar podria cobrir més de la quarta part de la demanda elèctrica mundial l'any 2050. Això permetria reduir el 20% de les emissions de CO2. Entre el 2015 i el 2020 l'energia termosolar serà ja competitiva (segons Greenpeace, i depenent de la nova regulació que pugui fer els governs). I en combinació amb altres energies renovables com el biogàs, encara que no faci sol les centrals poden seguir funcionant. Mirar fixament el Sol pot enlluernar-nos; però ignorar-lo i no aprofitar bé el que ens regala de forma ininterrompuda, ens empobreix cada dia una mica més.

Oriol Solà i Prat