Més de la meitat dels nuclis familiars de l’Anoia estan formats per una o dues persones

A l’Anoia hi ha prop de cinquanta mil llars: 46.854, exactament. D’aquestes, més de la meitat (51,9%), estan formades per una única persona o per dues persones. Així, les estructures predominants són les parelles –o persones que comparteixen pis– o persones que viuen soles. Al conjunt del país, aquest percentatge és més alt, arribant al 54,7% dels nuclis familiars formats per una o dues persones.

Una de cada quatre llars està habitada per una única persona

Gairebé una quarta part (23,8%) de les llars anoienques estan habitades per una sola persona, tot i que el percentatge més alt se l’emporten les habitades per dues persones, amb un 28,1%. La proporció de llars de tres persones se situa en un 21%; la de quatre persones se situa en un 18,7%; la de cinc persones en un 5,6% i la de sis persones en un 1,9%. A l’Anoia hi ha 4.032 llars amb 7 persones o més, un 0,8% del total.

Amb aquest 23,8%, l’Anoia és una de les comarques amb el percentatge de persones que viuen soles més baix. La mitjana a Catalunya és del 25,5%. Només superen l’Anoia el Gironès (23,7%), Maresme (23,3%), Osona (23%), Pla d’Urgell (27,7), Pla de l’Estany (22,1%), Vallès Occidental (21,7%) i Baix Llobregat (20,8%).

Aquesta és una de les dades més rellevants del cens de població i habitatges publicat  recentment per l’Institut d’estadística de Catalunya (Idescat), amb dades de 2021 i que es posen al dia cada deu anys. En aquest sentit, podem veure com el nucli predominant fa unes dècades, que era el de 4 persones (atribuïble a una parella amb dos fills), ara representa, només, un de cada cinc casos.

2,64 persones per llar

La mitjana de persones per llar a Catalunya se situa en 2,57. La comarca amb l’índex més alt és el Pla de l’Estany (2,79), seguida de la Segarra (2,76), el Gironès (2,74), l’Osona (2,71), el Pla d’Urgell (2,71), el Vallès Oriental (2,71), el Vallès Occidental (2,68), el Baix Llobregat (2,68). Amb 2,64, l’Anoia és la novena comarca catalana amb major índex de persones per llar, la més alta de les comarques centrals i de la demarcació penedesenca.

En una de cada deu llars de l’Anoia hi viu una persona major de 65 anys sola

Aquestes dades també mostren que la proporció de llars anoienques habitades per una sola persona major de 65 anys és del 10,1% i que un de cada quatre anoiencs majors de 75 anys viuen sols, concretament, un 26,5%. Aquests percentatges estan per sota de les mitjanes catalanes en aquests apartats, que se situen en un 10,8% i en un 28,1%, respectivament.

En un 11,4% de les llars hi habita almenys una persona de nacionalitat no espanyola

Respecte de la nacionalitat dels membres que integren les llars, a Catalunya el 81,4% dels nuclis estan formats per la totalitat dels seus membres de nacionalitat espanyola; el 8,9% per membres d’altres nacionalitats i un 9,7% ho conviuen persones de nacionalitat espanyola i d’altres nacionalitats.

A l’Anoia, la proporció de llars amb tots els membres de nacionalitat espanyola és del 88,5%, mentre que un 4,6% de les llars estan formades només membres d’altres nacionalitats. L’Anoia és la tercera comarca catalana amb menor percentatge de llars habitades només per veïns no nascuts a l’Estat espanyol, per darrere del Moianès (4,5%) i el Vallès Oriental (4,1%). A l’altre extrem, les comarques amb major percentatge de llars amb residents nascuts a fora de l’Estat són el Pla d’Urgell (13,9%), l’Alt Empordà (17,1%) i la Segarra (18,2%).

La proporció de llars integrades per membres de nacionalitat espanyola més algun/s membres/s d’altres nacionalitats és del 6,8%. Així, en un 11,4% dels nuclis familiars residencials anoiencs, almenys un dels seus membres és de nacionalitat no espanyola.

A Catalunya hi ha 2.989.357 nuclis familiars, amb una mitjana de 2,57 persones per llar

A Catalunya, les dades del Cens de Població i Habitatges del 2021 revelen que hi havia 2.989.357 residències, amb una mitjana de 2,57 persones per domicili. Destacant les comarques amb mides de llar més grans, trobem el Pla de l’Estany (2,79) i la Segarra (2,76), mentre que les de grandària més petita són el Pallars Sobirà (2,23) i el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, amb 2,28 persones per domicili. Pel que fa als municipis, Sagàs (3,43) i Castellar de la Ribera (3,4) tenen les llars més grans, mentre que Vallfogona de Riucorb i Sant Jaume de Frontanyà destaquen amb 1,65 persones per domicili, les més petites.

El 25,5% de les llars, equivalent a 762.624, eren unipersonals, amb 335.929 homes i 426.695 dones. Pel que fa a l’edat, es registren 13.919 llars amb un menor de 25 anys, i 31.991 llars amb una persona de 90 anys o més.

Quant a l’edat dels membres, destaquen 587.443 llars on tots els membres tenien 65 anys o més (19,7%), 448.910 amb almenys un membre d’aquesta edat (15,0%), i 1.953.004 llars sense cap membre menor de 65 anys (65,3%). Les comarques amb major proporció de llars amb membres de 65 anys o més són la Terra Alta (25,7%) i el Ripollès (25,6%), mentre que l’Aran (12,6%) i el Gironès (16,4%) presenten les xifres més baixes.

En relació amb la nacionalitat dels membres, destaquen 2.433.250 llars al conjunt de Catalunya amb membres exclusivament espanyols (81,4%), 265.368 llars amb membres exclusivament nascuts a fora de l’Estat (8,9%) i 290.739 llars amb una combinació d’ambdues nacionalitats (9,7%).

Les comarques amb major percentatge de llars amb membres exclusivament nascut a a fora de l’Estat són la Segarra (18,2%) i l’Alt Empordà (17,1%), mentre que el Vallès Oriental (4,1%) i el Moianès (4,5%) presenten els percentatges més baixos.