'Per mi la oportunitat de participar als jocs com a voluntari va ser única'

BCN92seguin el complert relat de gemma biosca vices , varem perdre preque varem arribar tard que es pitxor.

Hola a tots, com a cap d’arquitectura i gestió d’espais del COOB’92 puc assegurar que es van fer dos intents per aconseguir que l’Anoia fos subseu olímpica. Concretament com a seu del tir... Llegir més olímpic -que va acabar a Mollet del Vallès- i com a subseu de l’hoquei patins, esport de demostració i, per tant fora del programa de les competicions. Tot i la distancia, la bona comunicació per carretera, ho feia viable.
Ambdues possibilitats no es van poder concretar per motius ben diferents:
- el Tir olímpic (precisicio i tir al plat) no vam saber trobar una bona localització amb l’orientacio nord per al plat que es necessitava i, sobretot, no es va veure clara la utilització rera els jocs de uns camps de tir de les dimensions necessaries... al capdavall es va optar per ubicar el tir dins la nova escola de policia de Catalunya.
- L’hoquei patins va ser un cas ben diferent, hi havia les condicions necessàries per acollir les competicions : capacitat organitzativa i tradició ciutadana en la practica de l’esport, en aquí va mancar la infrastructura disponible. Malahauradament en l’eleccio va pesar molt l’aspecte econòmic i es van triat les subseus que precissaven menys inversió.
En aquí no tinc cap dubte si les decissions s’haguessin de prendre avui Igualada seria subseu de l’hoquei patins... A 1988 no es comptava amb les magnifiques instal.lacions de Les Comes.
Tampoc tinc cap dubte quan penso que malgrat no ser subseu Igualada i tota Catalunya van gaudir amb l’espectacle esportiu de l’hoquei i que els Jocs de 1992 van donar una empenta a aquest esport que tan estimem i que tan fa per la formació dels nostres nens i nenes!
Visca l’OK i visca Igualada!!

filomena m agrada perque el fial amb dones la rao. i per aixo deixo la polemica per tencada. bona nit

Joan, no t’ofusquis i llegeix amb tranquil-litat, quant et dic que et documentis no vull dir que busquis cap document sinó que ho dic en el sentit de que t’informis, o sigui que procuris estar... Llegir més ben informat.

No se que vols dir amb tot això de la negativa de l’alcalde i del PSC. Jo parlava de fets esportius i prou.

En quant a això que dius que érem els primers i ara som els últims, dons potser si, però la culpa segurament es de tots per no haver sabut llegir el futur, però una que és molt positiva, esta esperançada en que més d’ora que tard ens en sortirem i tornarem a estar a la primera fila. Igualada i les igualadines i igualadins som capaços d’això i molt més sempre que hi posem empenta, il-lusió i un altre cosa que ara no diré

Filomena sempre amagant l ou ,diguem de quins documents parle Et refereixes a la negativa del alcalde en la possibilitat que ho capitalitzessin el PSC . Quin error Pero en tot cas quant vulguis... Llegir més encantat en parla Tu diràs Insisteixo érem els primeres i som els ultims. I si no cambia per el segles dels segles Amen.

Joan Prados, no t’equivoquis jo solament faig referència al que tu dius, no diguis o hem vulguis fer dir el que no dic, entre altres coses perquè no crec que hi hagués cap lluita ja que com te... Llegir més dit anteriorment, dos anys abans del 1992 ni el nostre equip era el millor ni la nostra ciutat podia aportar cap instal-lació adequada.

Lo di, si primer et documentes desprès podem parlar quant vulguis, sinó es un parlar per parlar sense sentit

Filomena. Tu mateixa ho dius varem perdre . El motius? M els expliques? Tu diras.El Sr. Rodriguez no descualifica simplement expresa un sentiment Jo no jutgo ni descualifico.constato no varem... Llegir més sapiguer guanya.I en l sport principalmente qui guanya es el millor I la veritat es que avui l Anoia es l ultima comarca de Catalunya.

Juan Prados, es molt fàcil parlar d’una cosa quant es desconeixen els motius i el perquè, ara tu quedes molt be dient que som uns perdedors però en que et bases?, saps realment el que va... Llegir més passar?, saps els passos que es van donar i quant?, saps els motius del perquè el comitè organitzador va escollir Vic, Reus i Sant Sadurní?

Si et documentes una mica en podem parlar, però sempre amb arguments reals, no sobre suposicions. I sinó diguem si ho saps, quins mèrits podia presentar Igualada dos anys abans del 92 per imposar-se amb èxit per davant d’altres ciutats candidates

Filomena es l excusa del perdedor i a Igualada sempre la tenim , Jaume diu que no va saber lluita i si els altres tenien les armes, perque nosaltres no ? Som com som perque historicament hem... Llegir més renunciat a tot.

joan amb embla ua idea magnifica qui si apunti envieu-me les dades a jre@jaumerodriguezenrich.com i concretarem . Bon dia.

Doncs sí, va ser una oportunitat única, vam ser privilegiats i ara el meu fill (que llavors tenia un anyet, encara no) em diu que per què no va nèixer abans! i les filles amb 16 anyets... Llegir més doncs... esperen poder-ho viure algun dia ! Vaig tenir el privilegi de córrer d’escorta (els que féiem 5 m ) portant la torxa; en el meu grup també hi corria en Joan Antoni Samaranch, la majoria de persones anaven fent torns en trams de 500 m. També tinc la torxa, la samarreta i els records ben guardats i m’emociono quan en veig imatges o escrits. Fins i tot un nebot meu que està a London ahir ho recordava quan va passar la torxa per Croydon, on ara viu ! D’acord en fer una ”quedada” de voluntaris, ens podem convocar a través de l’anoiadiari si us sembla bé ! Un diumenge de setembre a la tarda?

Per poder lluitar s’han de tenir armes i quant es van decidir les seus olímpiques (uns quants anys abans del 1992), el Club Pati Vic era una potència en el mon del hoquei i l’Igualada H.C.no ho... Llegir més era, ho va ser desprès, però ja estava decidit. Per altre banda Vic va inaugurar un pavelló per aquells temps magnífic, amb molta lluminositat exterior i molta capacitat d’espectadors, encara es el mateix que s’utilitza avui en dia

Certament, en el moment de viure l’expèriencia de voluntari tot era com una excitació que ja va començar les setmanes previes amb tot el tema de formació i assajos de cerimonies. Quan... Llegir més començaren els jocs el ritme trepidant d’aquells dies potser no et deixava gaudir plenament de l’esdeveniment, tot eren nervis, perque res podia fallar. Es amb el pas del temps que em obtingut la millor recompensa de tot allò, els records i la plena conciència de que vam participar d’un esdeveniment unic i irrepetible i es que en el fons , vam ser uns privilegiats de poder-hi ser.

Fem una quedada els voluntaris d’Igualada i voltants? Jo vaig ser conductor i estava al Princesa Sofía