El millor invent (que encara esperem) del segle XXI

Tot i les hipotètiques i lògiques dificultats per fer-lo realitat i portar-lo a la pràctica, el mecanisme pretés seria ben senzill i breu d'explicar: quan portes mig minut sense dir res que no tingui un contingut i interès mínim, et fa un primer avís acústic, que et repeteix mig minut després si no has posat remei al problema. El tercer avís, ja més contundent, arriba en forma d'interrupció de la trucada. Genial, no? Una gran eina per salvar la humanitat de la dictadura de la telefonia i de les noves tecnologies a la què estem actualment sotmesos. I encara que d'entrada fossin poc inclinades a acceptar-lo, esdevindria una gran ajuda per a totes aquelles persones que (més enllà de les necessitats laborals) es passen el dia enganxades al telèfon, sobretot les que es deixen embolicar en aquelles trucades-per-passar-l'estona que acaben omplint minuts sense aportar res que sigui millor que el silenci.

Saber on està el lavabo públic més proper; sol·licitar taxis des de qualsevol punt i calcular-ne el cost aproximat perquè no t'estafin; localitzar aparcaments lliures per a discapacitats; consultar sobre el terreny cap a on han d'orientar-se les antenes per rebre correctament el senyal de TDT... Són alguns petits grans avenços que permet la geolocalització i que ens són oferts com a aplicacions de mòbil. Però la màgia d'aquestes píndoles miraculoses va més enllà i s'estén a tots els camps: al turístic, per obtenir a temps real informació cultural, comercial, d'oci i de gastronomia de l'indret que es visita; al món de la música, per identificar qualsevol cançó que estigui sonant; a l'àmbit sanitari, ajudant els pacients hemofílics a controlar millor la malaltia a partir d'un ampli seguiment de la història clínica; o oferint altres productes més singulars, com l'aplicació per trobar el company de pis ideal a través del Facebook (i així evitar qualsevol probabilitat de patir alguna d'aquelles experiències terribles que a vegades s'expliquen); o un dispositiu que relleva els tradicionals intercomunicadors per a nounats ampliant la cobertura fins a qualsevol part del món.

Sí, hi ha aplicacions realment sorprenents impensables fa una dècada. Però més enllà de tot el que avui dia està a disposició de l'usuari, en aquest primer tram del segle XXI (el de les noves tecnologies) també reclamen atenció aquelles altres demandes que continuen sense resoldre. I una d'elles és aquesta aplicació que molta gent encara espera, no tant la gent que és addicta al telèfon, sinó més aviat tota aquella altra que ja comença a estar farta de compartir hores de bar o de treball amb algú que no es desenganxa del mòbil durant tota l'estona compartida. Una aplicació que s'hauria d'activar quan la conversació deixa de ser dinàmica i s'estanca; quan no s'avança; quan ja s'ha dit tot el que s'havia de dir. Potser seria el moment que, si hi ha alguna patent amagada en algun calaix, es comencés a fer sentir. Pel que significaria, és un d'aquells elements que si no existeix s'haurà d'inventar. Comença a fer-se necessari, o fins i tot imprescindible. Per alguna quantitat que ni tan sols arribés a l'euro (com la majoria de les que hi ha actualment al mercat), voleu dir que no us descarregaríeu l'aplicació, encara que fos per regalar-la a algú a qui sabeu que fent-lo callar li milloraríeu enormement la qualitat de vida?

Oriol Solà i Prat