Una mirada al bosc

En Pere Aloy, de 26 anys i veí de Carme, recorre amb 4x4 els boscos de Carme, Orpí, Montbui i Vilanova del Camí, com porta fent cada estiu des del 2003. Ell és un informador del PVI (Pla d'Informació i Vigilància contra Incendis Forestals), que redacten i executen coordinadament els Ajuntaments, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i la Diputació de Barcelona. La tasca d'aquest jove consisteix a transmetre tot allò que pugui ser rellevant per prevenir, lluitar o bé donar la falsa alarma en cas d'un possible foc.

A diferència dels bombers i els voluntaris de les ADF, però, en Pere no té autorització per participar en l'extinció d'un incendi. Com a unitat mòbil, el jove explica que pot servir, per exemple, per donar la falsa alarma quan algú ha confós la pols que aixeca un tractor llaurant per una columna de fum, o bé explicar les millors rutes d'accés a un incendi on s'hi han desplaçat bombers de fora la comarca. Uns coneixements que només la proximitat amb el territori pot facilitar.

A la mateixa zona de vigilància de l'Anoia, la Marta treballa com a operadora al centre de comunicacions, ubicat dins el parc de bombers d'Igualada, reformat el passat mes de maig. Ella està permanentment en contacte amb les diferents unitats mòbils de vigilància; no passa la mateixa calor que aquestes i gaudeix d'aire condicionat, però l'activitat és molt intensa i les línies no paren ni un moment.

La seva tasca és gestionar la informació que arriba a través de les emissores, mòbils, telèfons fixes, fax... aplicant en tot moment els protocols estipulats. Enginyera agrònoma de formació, tot just és el seu segon any però, riallera, sembla dominar una feina no apta per a tothom.

Alhora, el Pla està coordinat amb el serveis d'extinció d'incendis i serveis forestals de la Generalitat de Catalunya. De fet, la Marta comparteix habitació colze amb colze amb l'operador del cos de bombers.

En alerta

Tots dos joves asseguren que aquest estiu la situació d'alerta és més extrema que l'any passat, perquè les temperatures són més altes, si bé de moment només hi ha hagut petits ensurts, més grans en el cas del passat cap de setmana a l'Alta Anoia.

Punts elevats com la Tossa, Collbàs, Feixes o els dipòsits de Vilanova del Camí ajuden els informadors d'aquesta zona de l'Anoia com en Pere a tenir una mirada més àmplia de tot el que pugui succeir. Especialment, en les hores de màxima calor i els cap de setmana, quan el bosc amplia el seu nombre de visitants.

L'estat dels boscos

Un dels debats més candents sobre els problemes que dificulten la lluita contra els incendis ha estat el de la correcta neteja i manteniment de les zones forestals. En Pere afirma que el seu estat és similar al d'altres temporades, tot i que les ventades del gener han empitjorat encara més la situació, i algunes actuacions puntuals han solucionat ben poca cosa.

Per ell, però, el problema recau en què el bosc ja no és un negoci: 'Els boscos han estat nets quan se n'ha tret profit, perquè sinó ningú hi posa diners... i la majoria són privats'. Precisament, aquest jove explica que les primeres calderes que funcionen amb estella de pi podrien fer els boscos rendibles i solucionar aquest problema. Apunta, per exemple, l'experiència d'Argençola.

També la crisi

Els PVI treballen cinc dies consecutius i després en descansen uns altres cinc, realitzant torns seguits de les 11.30h fins a les 7.30h. Cada febrer s'obre la convocatòria per optar a aquestes places, amb el requisit d'un any de carnet i proves de dificultat mitja per a fer d'unitat mòbil, i l'afegit d'estar finalitzant estudis universitaris en el cas dels operadors.

La Diputació de Barcelona és qui finança els treballadors del PVI, que són contractats per l'ADF. Aquest 2009, un total de 24 unitats mòbils i 2 operadors del PVI estan treballant a l'Anoia.

Enguany, però, la crisi també ha arribat a aquest pla de prevenció d'incendis. Per cada dues unitats mòbils de l'any passat aquest estiu n'hi ha només una, i algunes torres de guaita estan desocupades per manca de pressupost.