//Plugins sense CDN ?>
Que enguany en tinguem tres té a veure amb l’ús del calendari gregorià. Es divideix en cicles de 400 anys, i el 2009 és el desè any d’un d’aquests cicles. L’ús d’aquest calendari també fa que cada any tingui com a mínim un “divendres-13”, de manera que els qui en pateixen les conseqüències tenen una festa anual assegurada. Sempre que el mes comenci en diumenge… hi haurà divendres 13.
Aquest tipus de superstició no es tradueix només en una simple fòbia. Que als Estats Units, per exemple, afecti a entre 17 i 21 milions de persones s’acaba traduint també en pèrdues importants als negocis, que els experts xifren en uns 800 o 900 milions de dòlars (i que enguany caldrà multiplicar per tres!). Amb tot, l’estadística demostra que la data no ha estat mai un iman per a les fatalitats. Vaja, que només es tracta d’un dia que és mal vist per a molts. I no per a tothom és igual. Altres consideren pitjor els “dimarts-13” (a l’estat espanyol, a Grècia i a Llatinoamèrica); els “divendres-17” (a Itàlia); i potser per a la majoria de nosaltres està encara més estesa la fòbia als dilluns, per ser el dia de retorn a la feina després del cap de setmana…
Deixem-nos de tonteries de Haloweens i d’altres ”tradicions” foranes. Aqui la supersticio (per els qui hi creuen) es refereix al DIMARTS 13. De fora vingueren que de casa ens tregueren.
Vila
Caldes
15 de novembre 2009.13:25h
què dimarts ni divendres ni ”de fora no sè què...” ni romansos. Els únics dies de mala sort són els festius que et toca treballar (i depèn de la feina són més de tres a l’any...)