Moltes vides condicionades a un parell de centímetres

Hi ha molts espais que si segueix la tendència actual desapareixeran en breu sota les aigües. No cal anar gaire lluny per trobar diversos exemples. A primera línia de mar tothom té raons per patir, en funció de la cota en què es trobi. I en el cas de les illes de poca alçada, el seu futur en un termini entre molt curt i molt molt curt no passa per cap altra opció que la d'enfonsar-se negades pel mar. Una de les situacions que sembla irreparable és la que els toca viure als indis kunes (del Panamà), que veuen com es van enfonsant les petites illes que fins ara han acollit les seves comunitats (illes que de mitjana tenen entre mig metre i un metre), de manera que no els queda més remei que preparar el seu èxode, traslladant-se cap a terra ferma.

Sovint s'ha parlat dels pocs centímetres, pràcticament del tot imperceptibles, que segons les previsions anirà incrementant el nivell. Però allí un mínim increment de seguida esdevé excessiu i es fa molt més evident: els més grans asseguren que el nivell del mar ja no està allí on ells el van conèixer fa unes dècades, i d'aquí que el temor sigui amb fonament. De moment ja han arribat les primeres advertències en forma d'inundacions que han deixat de ser espontànies i casuals per esdevenir freqüents i previsibles. Per molt que es tracti d'un arxipèlag paradisíac, no hi ha clemència que valgui davant aquest fenomen natural. Els nadius cada vegada tenen més clar que el més possible i fins i tot probable és que les illes acabin submergint-se sota l'aigua: a una cinquantena de comunitats repartides per les més de tres-centes petites illes, més de trenta-dos mil habitants, els tocarà fer maletes (o agafar les pertinences que puguin arribar a tenir) i emigrar.

És clar que aquest 'traslladar-se a terra ferma' està dit molt ràpid i, en canvi, comporta tot un procés que, a banda de llarg, es pot fer una mica agònic per a qui el viu en primera persona. Imagineu-vos haver de deixar forçosament casa vostra; veure com aquesta desapareix entre l'oceà; buscar nous terrenys on pogueu adaptar-vos bé; sensibilitzar i concienciar la gent de la necessitat de fer-ho fins a convèncer tothom; etc. I tot això des d'un punt de vista que no és el nostre. Perquè des d'aquests pobles indígenes observen, amb tota la raó del món, que si ells amb prou feines saben què és això del carbó i del petroli, que si en definitiva ells no tenen res a veure amb això del canvi climàtic, com és que ara els toca justament a ells haver de canviar de forma dràstica la seva vida, amb un trasllat que els ha de trastocar sí o sí. Algú té una resposta per a ells, quan pregunten de la forma més ingènua i amb tota candidesa 'qui n'és el responsable?'. Algú es veu capaç de fer-los-ho entendre?

Oriol Solà i Prat