Monbus acumula un centenar de denúncies més que el 2015

La indisposició dels igualadins i igualadines contra Monbus, actual propietari de la Hispano, s’havia moderat amb la introducció fa quatre anys dels busos Expres. Aquest any, però, el número de queixes registrades estava sent relativament baix fins passades les vacances estivals, quan es van disparar. El resultat ha estat passar de 271 denúncies fetes a 394 sobre l’enllaç Igualada-Barcelona.

L’increment a finals de setembre era notable i el mes d’octubre la Generalitat i l’Ajuntament d’Igualada van engegar una campanya d’inspeccions als autobusos de Monbus durant dues setmanes. Aquest mateix octubre, la Direcció General de Transports afirmava al nostre mitjà, però, que “no hi havia incidències significatives”.

Però atenent només les denúncies presentades a través de l’app #Hispanofail, es revela que el setembre del 2016 les queixes dels usuaris van ser tan nombroses com durant tota la resta de l’any. La Generalitat va restar importància a aquestes xifres però -només dos mesos més tard- feia públic els 15 expedients a Monbus amb una sanció econòmica superior als 18.000 euros (veure pàgina 7).

No ha estat l’única sanció que s’ha imposat aquests mesos a la companyia gallega, que  ha imposat dues multes de 600 euros, una quantitat molt lleu, per deficiències en el servei. En l’informe, el Consell parla de defectes greus en la neteja i en el tancament de les portes dels vehicles, com també mancances en la climatització. Les sancions vénen arrel de denúncies presentades pels propis usuaris. L’empresa ja s’ha defensat i al·lega “indefinició” en les proves.

El cos desorbitat de la línia Expres

El principal esforç per resoldre les incidències i el descontent en tots aquests anys no ha  vingut de la companyia sinó de l’administració, que s’ha rascat la butxaca amb la creació de la línia Expres entre Igualada i Barcelona. Aquesta sola línia suposa una despesa que pot fregar els 830.000 euros anuals (segons xifres del 2015) d’ajudes a la companyia. Es tracta d’un contracte anual que s’ha anat prorrogant i que significa l’establiment d’una vintena llarga d’expedicions directes entre la capital anoienca i la metròpoli catalana.

De fet, la línia Expres, que va aconseguir eixugar dràsticament les queixes a la companyia amb la implementació d’autobusos directes entre Igualada i Barcelona, i viceversa, és un regal de la Generalitat als igualadins. Segons el contracte programa, el cost que tindria el servei en total és d’uns 847.000 euros, és a dir, que la companyia només hauria de fer una petita aportació complementària d’uns milers d’euros a les subvencions de la Generalitat.

Aquestes subvencions són revisables segons les xifres de passatgers que hi hagi cada any en els diferents serveis subvencionats. El cost total per al contribuent català de les ajudes a Monbus era el 2015 de quasi 2,4 milions.

Dormint a casa

La batalla amb Monbus també s’ha traslladat els darrers anys a l’estació d’autobusos d’Igualada. La companyia va presentar una proposta per construir un rentador en aquesta ubicació, que va ser contestada per un grup de veïns de la zona. Val a dir que en aquest veïnat hi havia hagut friccions relacionades amb la instal·lació de la superfície d’Aldi i la possibilitat que s’instal·lés un rentador va enervar més els ànims. Al mateix temps, van començar les protestes perquè els autobusos es quedaven tota la nit a l’estació.

En primera instància, el govern d’Igualada va donar per bo el projecte de la instal·lació del rentador i d’una estació de servei, però una vegada els veïns i veïnes van fer més explícita la seva disconformitat, el març del 2015, es va tancar la porta al rentador i també que els autobusos passessin la nit a l’Estació Nova.

Ara bé, amb la sanció d’aquest 2016, la Generalitat ha obert la porta, amb l’argument de garantir millor el servei, que els aparells de Monbus passin la nit a l’estació. Això, en el mateix text de l’expedient sancionador. Les Joventuts d’Esquerra -una de les organitzacions que ha estat més dura contra la companyia i també contra l’Ajuntament- han assenyalat que la carta blanca de l’administració perquè els transports facin nit a l’estació és una mostra que se segueix aplicant mà tova contra la companyia.

L’Ajuntament igualadí, per la seva banda, ha pujat aquests darrers mesos el to contra les accions de la companyia. Marc Castells, de fet, ha arribat a dir que no hi tenen cap confiança, i ha afirmat que no permetran que els autobusos facin nit a l’estació.

Dansa d’accionistes

Els fronts de les polèmiques de Monbus són inacabables. Mentre lel Govern de la Generalitat de Catalunya ultimava l’expedient, Abanca -propietària d’un 34% de les accions de la firma- anunciava que se’n vol despendre. Però la pròpia Monbus s’ha afanyat a dir que no variarà en res el servei entre la capital de l’Anoia i Barcelona.

Hispano, el nostre caos de cada dia, des de fa un segle

Sortir del foc per caure a les brases. Quan la companyia gallega Monbus va comprar a Javier Alsina la Hispano Igualadina, el 2008, semblava que es tancava una pàgina de la història de la comarca, amb l’eterna baralla sobre un servei que era sinònim de polèmica i ineficiència. Alsina, membre de la família fundadora de la Hispano Igualadina, el 1916, va vendre l’empresa i es va passar al sector immobiliari. Però el pas d’Hispano a Monbus va ser només un canvi cosmètic, per als usuaris. Els problemes en totes les línies -entre Igualada i Barcelona, Vilafranca, UAB- s’han perpetuat.

La Hispano va ser, durant anys, sinònim de passatgers drets, aturades del servei (estudiar a Bellaterra era sinònim d’haver-se de buscar cotxe a meitat de juny), l’aire condicionat gèlid, retards... Monbus va comprar aquesta història a finals del 2008 i la perllongaria a la seva manera. La compra es va fer amb la creació d’una societat, Transmonbus, dins de la qual es comptaven la pròpia Monbus i l’entitat bancària Caixanova. Transmonbus va agafar el 66% de la Hispano, mentre que la resta va ser per al grup britànic Arriva.

Monbus, amb l’empresari gallec Raúl López com a propietari principal, ja comptava amb una important implementació a Catalunya, on tenia les accions dels autobusos Vibasa i Eurolines. Per a aquesta operació, que es va enfilar a 60 milions d’euros, López va ser avalat per la Xunta de Galícia, que li va aportar sis milions d’euros, vora el 10% del capital de l’operació.

L’adquisició va convertir el grup gallec en el líder a nivell estatal del sector de l’autobús. Raúl López, en aquell moment, va proclamar cofoi que la seva implantació a Catalunya era un bona senyal “perquè és la comunitat que més potencia els transports per carretera”.

Raúl López ha tingut sempre bones connexions amb la Xunta de Galícia; des d’aquí, la rumorologia no ha cessat i se l’acusa d’escombrar cap a casa i que els busos nous de trinca que s’estrenaven aquí per millorar la deficient qualitat del servei anaven a parar a l’altra banda de la península, mentre els anoiencs i anoienques es trobaven viatjant en aparells rònecs amb propaganda del club de bàsquet Obradoiro, del qual és president també.

L’estrella de Raúl López va fer pampallugues el març de fa dos anys, quan la jutge Pilar de Lara el va fer detenir per la Guàrdia Civil per un presumpte delicte de tràfic d’influències en adjudicacions fetes a la seva empresa. La més cridanera, una de transport de militars per tot l’Estat. Junt a ell van ser arrestats un tinent-coronel de l’exèrcit espanyol i un membre de la brigada dels paracaigudistes. Ara bé, tot i ser investigat, el Rei Mides del transport gallec continua al capdavant del seu imperi i de l’Obradoiro.

Recentment, va sonar que López volia vendre el seu 66% de Monbus, però ell ho va negar ràpidament. La Hispano -i la ruta Igualada-Barcelona, entre d’altres- seguirà a les seves mans. I mentre, van sortint més revelacions sobre els presumptes delictes com intents de suborn a un centenar de càrrecs i un regal de vins per valor de 2.300 euros al president de la Xunta, Núñez-Feijoo.

Article publicat a l'AnoiaDiari en paper del mes de gener de 2017. El podeu llegir sencer i descarregar-vos-el gratuïtament aquí.